Carmen Calvo: "M'interessa l'obra de Picasso, no la seva vida privada"

BarcelonaL'artista Carmen Calvo (València, 1960) és coneguda per unes obres amb aires surrealistes fetes amb tota mena d'objectes sovint trobats en mercats de segona mà. Aquests treballs tenen al mateix temps una càrrega feminista i política, per raons com la manera que tenen de reivindicar la memòria. Ara Calvo també serà recordada a Barcelona per la macroinstal·lació amb què acaba l'exposició que li dedica el Museu Picasso fins al 3 de setembre, titulada Una gàbia per viure. Consisteix en una habitació tancada plena de peluixos, nines i altres joguines que els espectadors només poden veure a través d'uns espiells. El nivell d'angoixa augmenta quan se sent una veu infantil repetir una vegada i una altra "Mama, tinc gana".

L'artista explica l'origen de l'obra: Una gàbia per viure està basada en la història d'una nena que, el 1997, els pares van tancar una setmana dins una gàbia. "És una forta crítica social que dona visibilitat a la vulnerabilitat i el patiment que poden arribar a experimentar els nens en mans dels adults", afirma Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso i comissari de la mostra juntament amb la historiadora i crítica Victòria Combalia.

L'artista valenciana apel·la al vincle personal que té amb les seves obres més que a una vocació explícita de denúncia: "No he seguit cap guió, no m'he proposat fer una denúncia sobre el maltractament infantil o la qüestió de gènere, parlo del que m'altera", afirma Calvo. D'altra banda, és inevitable preguntar-li què significa per a ella exposar al museu de l'artista malagueny mentre continuen les crítiques feministes contra ell: "Soc amb la meva obra en un lloc ple d'obres de Picasso, però a mi m'interessa la seva obra, no la seva vida privada, i prefereixo saber què feia Sorolla mentre Picasso pintava Les senyoretes d'Avinyó", diu Calvo. "No entro en l'espai de persecució, perquè Picasso és d'un altre temps", subratlla. Malgrat tot, Calvo ha fet una sèrie de collages a partir de postals d'obres de Picasso del museu que defineix com una "bomba silenciosa" per la ironia i l'humor que hi ha abocat.

Sorprenentment, aquesta és la primera monogràfica que un museu barceloní dedica a Carmen Calvo, que el 2013 va rebre el Premio Nacional de belles arts. Guigon recorda que a Calvo li agrada molt explicar històries, que comencen sent de caràcter personal i familiar, però que arriben a la història de l'Espanya de la seva infància i la d'ara. "La seva mirada és molt compromesa", subratlla el director. Al començament de l'exposició crida l'atenció un quadre amb una dona nua presa d'un caçador com si fos un conill, i al llarg del recorregut es pot veure com Calvo ha fet exorcisme d'aquesta i moltes altres violències i ha creat un món poètic molt singular, amb trossos de maniquins, prestatgeries plenes de records d'infantesa, fotografies manipulades i infinits dibuixos. "Prefereixo que les meves obres provoquin rebuig que no que em diguin: «Oh, que boniques que són!»", resumeix l'artista.