Carma Casulá revela a Can Framis la cara turística dels espais naturals protegits

BarcelonaL'artista i fotògrafa Carma Casulá (Barcelona, 1966) va viure durant molts anys a Itàlia, i hi continua viatjant constantment per la seva feina com a fotògrafa. Fruit d'això, rep sovint la visita d'amics d'arreu. A alguns d'ells els va prometre l'any 2010 una experiència de recés i calma a la plata d'As Catedrais, a la costa de Lugo, i tots plegats es van quedar pedra, i decebuts, quan van arribar a una petita platja totalment massificada. De fet, des del 2015 cal reservar per anar-hi durant la Setmana Santa i de l'1 de juliol al 30 de setembre. Aquella experiència va ser la llavor d'Al natural, un projecte de llarg recorregut amb el qual Casulá fa una contracrònica dels paisatges de llocs protegits d'arreu de l'Estat i també a escala internacional.

Una d'aquestes fotografies, Al natural Jungfraujoch, corresponent a una galeria per visitar l'interior d'aquesta glacera suïssa, va guanyar el premi Antoni Vila Casas de Fotografia 2023 i ara es pot veure dins una mostra amb una dotzena més de fotografies d'altres llocs i un reguitzell de souvenirs, guies i postals, aquests últims evocadors de la càrrega emocional que podem dipositar en aquests llocs. "Aquella experiència de la platja d'As Catedrais va ser un ensurt, un impacte molt fort, però al mateix temps va ser un regal perquè vaig tenir l'oportunitat de parlar d'un tema que crec que és important –explica Carma Casulá–. Els espais protegits van néixer per al turisme, i el primer dels quals va ser Yosemite. Els van protegir per fer-hi oci, i qui en podien fer eren les classes altes. Els primers espais protegits a la península Ibèrica, com ara la vall d'Ordesa i Covadonga, van arribar molt més tard, el 1918". Malgrat tot, Espanya és el país d'Europa que té més superfície protegida, encara que algunes de les imatges, d'altres indrets com el cap de Gata, Cogolludo, Daimiel i Sierra Nevada, puguin fer pensar el contrari en algun moment. "He fet aquest projecte en els moments que no faria els meus viatges personals", diu Casulá.

"La Carme trenca amb els estereotips, amb la imatge de postal del paisatge que ens han venut, amb com els governs i la societat han construït un relat entorn del paisatge i l'han utilitzat amb finalitats polítiques, econòmiques i socials", diu Bernat Puigdollers, director d'art de la Fundació Vila Casas. "Ens assenyala tots els vicis i les mirades esbiaixades que hi ha darrere el turisme", subratlla Puigdollers. Una altra de les fotografies recull un dels espais protegits més emblemàtics: al Parque Regional Sureste de Madrid hi ha les empremtes d'unes 210 graveres que al llarg dels anys s'han convertit en estanys artificials essencials per a les aus. "Hi ha espais que es protegeixen per frenar la degradació", diu Casulá.

Coincidint amb aquesta exposició també ha obert les portes la nova edició de Patrim, l'exposició fruit de la col·laboració de la Fundació Vila Casas amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es pot veure una selecció de les millors obres artístiques dels estudiants del darrer any de carrera. Enguany l'exposició porta per títol Bellesa intersticial i els artistes seleccionats són Gerard Espí Garcia, Ramón Carreira Núñez, Maria Isabel Mata de Vivero, Maria Elisa Gómez Romero i Paula Machota.