L'afany del CaixaForum per obrir totes les fronteres

BarcelonaEn el vídeo Natura morta (2008) de l'artista libanès Akram Zaatari, un home assegut davant una taula prepara uns explosius. Al darrere, un de jove prepara menjar i unes bosses amb roba. De fons se sent la crida del muetzí. Zaatari va fer aquesta obra en un poble del sud del Líban que va servir de base per a la resistència palestina als anys 60 i que és a pocs quilòmetres de les Granges de Shebaa, ocupades per Israel. Aquesta obra és una de les que es poden veure a partir d'aquest dimecres dins la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, Des de la frontera. I el present fa que agafi encara més rellevància.

"Quina relació tenen els dos homes? Qui deuen ser les víctimes? El dolor, ¿passarà d'una generació a la següent?", es pregunta la comissària de la mostra, la professora, recercadora i escriptora xinesa establerta a Barcelona Mei Huang. "L'exposició aborda el que passa al nostre voltant, com l'auge de partits d'extrema dreta a Europa. També a prop nostre hi ha la guerra d'Ucraïna. I un conflicte tan complex i arrelat com la guerra d'Israel i Palestina. Hem de ser conscients que vivim en un món on les fronteres no són només fronteres geogràfiques, sinó que també hi ha fronteres invisibles relacionades amb diferents percepcions del món, de gènere, d'ideologia... I això crea moltes diferències entre la gent", explica Mei Huang, per a qui un dels objectius de la mostra és que els visitants es plantegin quines són les seves pròpies "línies divisòries". També té una dimensió corporal i identitària Esotro s/t (1999), de Pep Duran: per què un dels cinc vestits que formen l'obra està separat dels altres quatre?

Una altra de les obres exposades, Construcció de la matriu (1976), de Francesc Torres, té a veure amb un altre conflicte bèl·lic: la Guerra Civil Espanyola. "Mostra com la nova Espanya va néixer d'una pila de cendra i bales, i hauríem de pensar quin és el cost del naixement d'un nou país", diu Huang. En canvi, en el cas de la fotografia Mare de Déu negra amb bessons (2006), de Vanessa Beecroft, les reflexions de la comissària es concentren en l'impacte del color de la pell de la protagonista: "Tracta de les fronteres mentals que tenim sobre què ha de ser una imatge religiosa, i de les fronteres que hi ha entre nosaltres".

Les forces imparables de la natura

El recorregut de l'exposició no està plantejat linealment, sinó com un espai obert pensat perquè les obres dialoguin entre elles. Així i tot, crida l'atenció, per les grans dimensions, Banderes trencades (2014), de Paulo Nazareth. Està formada per dinou televisors analògics posats damunt un palet de fusta. En cadascuna de les pantalles es pot veure la bandera d'un país feta malbé pel vent. "Les banderes són un emblema del nacionalisme. En aquesta obra, en comptes de veure-les solemnement com és habitual, les veiem per sota de nosaltres i posades en un entorn informal, i el vent apareix com una força de la natura que les banderes, que representen les fronteres geogràfiques, no poden controlar. Nazareth proposa una visió irònica de l'Estat", conclou Huang.

Des de la frontera forma part del programa Comisart de la Fundació La Caixa. A més de Natura morta, inclou mitja dotzena d'obres més de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa i del Macba, com és el cas de la de Zataari. I n'hi ha una que l'exposa per primera vegada: Grafismes de frontera, d'Isidoro Valcárcel Medina, amb la qual l'artista reflexiona sobre les semblances entre l'espanyol i el portuguès i evoca el mite de la Torre de Babel. "Els comissaris d'aquest programa ens descobreixen moltes coses de la col·lecció de les quals no som conscients, o que no coneixem tant, i proposen relacions entre les obres que són un descobriment", afirma Nimfa Bisbe, la directora de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa. "La visió de la Mei s'integra en una línia de treball de caràcter més social que vam començar el 2007", subratlla.