Com un bolet que creix feliç sota l’ombra de l’arbre de Tàpies

BarcelonaExplica Antoni Llena que, tot i la seva llarga amistat amb Antoni Tàpies, que es remunta al 1966, mai va parlar amb ell de pintura “i encara menys d’espiritualitat”. Sorprèn, perquè tots dos tenen molta obra escrita en què reflexionen sobre el fet artístic des de múltiples vessants. La intervenció de Llena va ser la principal del segon dia de les jornades Art i Espiritualitat que, dirigides per Victoria Cirlot i Manuel Guerrero, exploren aquesta relació en l’obra de Tàpies, Miró i Picasso. Espiritualitat en Picasso?, pregunto. “Bé, jo ho desconec, però tal vegada s’hi pot trobar”, diu Cirlot. Guerrero explica que se centrarà, per exemple, en el tema de les calaveres i la seva obsessió per la mort i, tanmateix, aclareix, en aquestes jornades han interpretat l’espiritualitat des d'una visió “molt ample”. “Sí, en el fons parlem de la vida interior –afegeix Cirlot–. I cal recordar que la creació sempre és un acte espiritual, no només perquè ho digués Kandinski, sinó perquè tot artista ha d’establir aquesta relació amb el seu món interior per fer el seu art”. 

Aclarit això, entrem a sentir les ponències que, efectivament, estableixen mirades molt obertes sobre el món espiritual de Tàpies. Algunes, com la de la historiadora Martine Heredia, centrada sobre el paper de la petjada en l’obra de l’artista, o la del poeta Alfonso Alegre, que fa una suggeridora reflexió sobre el silenci i el buit en la poesia, es poden llegir al número especial dedicat a Tàpies de la revista Engramma, que es presentarà al finalitzar l’acte. La presentació del projecte Quantum de l’artista mallorquina Susy Gómez, que havia presentat a Es Baluard de Palma, s’hi avenia perquè té certament punts de contacte amb part de l’obra de Tàpies pel fet que ara també transita els camins de meditació en els seus treballs.  

Antoni Llena, en conversa amb Guerrero, va ser aparentment més pragmàtic, però, potser per això, també va semblar el més tapià. “Hi ha massa intel·lectualisme que el vol fer coincidir amb moments històrics o teories, però tot això és com si li posessis un vestit dos números més petit. L’obra de Tàpies s’ha d’agafar per la pell”. Encara, diu, que al principi no ho entenguis, perquè arribarà el moment en què veuràs fins a quin punt aquella obra t’ha arribat.  

Ara fa poc, Llena va presentar el llibre Deu estius a Campins (Barcino), on recull les notes que feia després de visitar Tàpies a la casa que aquest tenia al poble del Montseny. I algunes de les coses que va dir ahir, no totes, apareixen al llibre, un testimoni de primera mà no només del treball del mestre, sinó també de l’ideari de l’alumne. "El contacte i l’amistat amb Tàpies ha estat una de les meravelles més grans de la meva vida –va dir–. Mai he volgut fer carrera. Penso que sota els grans arbres no hi poden créixer arbres petits, però sí molts bolets. Jo em vaig limitar a ser un bolet que va créixer confortablement sota la seva ombra". Potser l’espiritualitat és això, assumir que un és un bolet agraït a l’ombra d’un arbre frondós d'algú altre.