"Benvinguts al cau del conill!": Alícia apareix al CaixaForum

BarcelonaLa història d'Alícia al país de les meravelles va començar com un conte oral que el diaca Charles Dodgson (1832-1898) s'inventava per distreure les germanes Alice, Edith i Lorina Liddell mentre "lliscaven ben pausadament" Tàmesi avall una "tarda daurada" del juliol del 1862. Aquella història que la petita Alícia, als 10 anys, va demanar al seu amic que l'hi escrivís per recordar-la, sota l'àlies de Lewis Carroll, es va convertir el 1865 en un fenomen extraordinari, i des de llavors no s'ha deixat d'imprimir. L'Alícia, la Reina de Cors, el Gat de Cheshire i el Conill Blanc han perviscut a l'imaginari col·lectiu gràcies a versions en 170 llengües (en català va ser traduïda el 1927 per Josep Carner, amb il·lustracions de Lola Anglada), adaptacions al cinema, pintures, relectures, espectacles i manifestos.

El personatge curiós i indòmit de l'Alícia ha servit d'exemple per a les sufragistes i els activistes contra la Guerra del Vietnam i ha aparegut en vinyetes de la Segona Guerra Mundial i en humor polític anti-Brexit. El CaixaForum ha reunit tota aquesta iconografia popular a l'exposició Els mons de l'Alícia. Somiar el país de les meravelles, la primera i més àmplia mostra dedicada a aquesta figura, que arriba del Victoria and Albert Museum de Londres i es podrà veure a Barcelona fins al 16 de febrer. La comissària, Kate Bailey, diu que l'impacte d'Alícia "és d'un abast comparable a Shakespeare o, fins i tot, la Bíblia".

"Benvinguts al cau del conill!", exclama Bailey a l'entrada de la mostra, on sona un telèfon i Lewis Carroll convida a entrar a la llodriguera. L'exposició vol tenir un efecte immersiu, però no a través de la modernor de la realitat virtual sinó de la màgia de l'escenografia, obra d'Ignasi Cristià. Aquí hi ha gravats, objectes victorians, pintures originals, cartells i vestuaris de veritat. "Les ments més creatives han tingut l'Alícia com a font d'inspiració –diu la comissària, que cita fins i tot científics del CERN–. És una obra que té vigència al segle XXI, perquè avui pot ser vista com una heroïna feminista, una contestatària, una noia decidida que qüestiona la seva època, amb una gran curiositat i esperit explorador", diu. "Al capdavall, qui no ha sentit que el món era absurd? Qui no ha plorat un mar de llàgrimes?", planteja Mireia Domingo, directora del CaixaForum Barcelona. Qui no s'ha sentit diminuta?

Fruit de l'època victoriana

L'exposició comença amb l'origen del mite literari prop de la Universitat d’Oxford, i el contextualitza en la societat victoriana, marcada per la industrialització i la globalització. Carroll tenia passió per les matemàtiques, l'escriptura i la fotografia (si bé la mostra se centra en l'obra i passa per alt la part fosca de l'autor, estudiada més recentment: la seva admiració per les imatges de nenes i el possible enamorament d'Alícia). Es poden veure els dibuixos originals de l'autor, "que no era un gran artista", avisa Bailey, i les exquisides il·lustracions que sí que van passar a la història, de John Tenniel, amb els gravats dels germans Dalziel. Que al seu temps va ser un èxit queda demostrat per l'existència de quadres i protomarxandatge en què apareixen els personatges: van arribar a il·lustrar capses de galetes.

Era qüestió de temps que Alícia es convertís en una icona pop global. Arriba al cinema mut el 1903, cinc anys després de la mort de Carroll. El 1931 Hollywood se n'apropia i la converteix en una nena rossa de cabellera llarga. Una foto acredita que l'Alice Hargreaves real (Liddell abans de casada) va arribar a viatjar a la Meca del cinema als 80 anys, poc abans de morir. Finalment, la il·lustradora dels estudis Disney Mary Blair és qui fixa la imatge de l'Alícia per a la pel·lícula del 1951, després d'anys de proves, fins i tot amb la contribució d'uns dibuixos de Salvador Dalí. Abans de la pel·lícula de Tim Burton del 2010, cal destacar una de les versions existents, de Jordi Feliu el 1978, que porta l'Alícia a les Espanyes de les meravelles, és a dir, Catalunya sota la dictadura.

Dels surrealistes a la moda

L'exposició mostra també la visió de l'Alícia des del surrealisme dels anys 20, amb obres que el CaixaForum ha sumat per a aquesta exposició de Dalí, Leonora Carrington i Max Ernst, entre d'altres. I també des de la contracultura dels anys 60, no en va el llibre parla de la percepció, del somni, amb personatges excèntrics com un gat invisible i un erugot que fuma amb pipa. Si en aquest espai es pot observar una gran taula parada amb imatges psicodèliques, la següent sala reprodueix el jardí de criquet amb cartes gegants, i serveix per recórrer a través de totes les adaptacions escèniques que se n'han fet (amb maquetes, cartells, vídeos), fins a arribar als figurins creats per dissenyadores com Vivienne Westwood i Ágata Ruiz de la Prada. També hi ha uns vestits que mostren l'impacte que ha tingut Alícia en la cultura manga i la moda japonesa.

La fotografia de moda sovint també ha utilitzat l'imaginari d'Alícia al país de les meravelles per a sessions de fotos icòniques, com les que s'exposen de Tim Walz. Al seu costat, una fotografia d'una manifestació on una pancarta mostra els personatges per denunciar la corrupció de Jacob Zuma a Sud-àfrica. L'art, la música i el documental contemporani han actualitzat la representació d'Alícia (pot ser negra, pot ser de gènere fluid), però encara en perviu l'impacte estètic, polític, filosòfic i simbòlic. Per això és significatiu el vídeo que tanca la mostra al CaixaForum: un documental del turc Erkan Özgen sobre un nen sirià de 13 anys, el Mohammed, que explica com si fos un conte el que és viure en una zona de guerra, en un món incomprensible i sense sentit. El títol: Wonderland.