L'art de Jaume Plensa s'enlaira a la Pedrera amb un desplegament de cine

BarcelonaAmb un operatiu amb aires de superproducció ha aparegut aquest dissabte al matí al terrat de la Pedrera la gran escultura de Jaume Plensa Silent music IV, una de les vuit peces monumentals de l’artista que s'instal·laran a l’edifici amb motiu de l’exposició que obrirà les portes el 31 de març, titulada Jaume Plensa. Poesia del silenci. Es tracta d’un dels característics homes a la gatzoneta de l'artista, en aquest cas fet amb notes musicals, com si fos "la memòria d'un so, d'una música", diu el mateix Jaume Plensa.

L'obra pesa uns 200 quilos i per posar-la entre els badalots de la Pedrera han estat necessaris una desena d’operaris, una grua de més de trenta metres i tallar el carrer Provença, cosa que ha fet que desenes de curiosos s’aturessin per veure els preparatius del trasllat. “Amb les portes del Liceu vaig voler fer Joan Miró, i ara vull fer Antoni Gaudí. Crec que Miró i Gaudí són els dos grans referents de la nostra ciutat”, diu Jaume Plensa. Com que la Pedrera és un edifici catalogat per la UNESCO, l’operació ha sigut un repte. El resultat és impactant: és difícil imaginar un escenari més icònic per exposar una obra d’art que el terrat de la Pedrera, conegut com El Jardí dels Guerrers. “Soc molt pacifista i jo només hi veig diàleg”, adverteix Plensa. 

Coincidint amb la instal·lació de Silent music IV, també s'ha acabat el muntatge d’una altra escultura de Plensa al terrat, un dels seus poetes estilites, encimbellat damunt un puntal de sis metres d’alçada, com un far. L’obra pesa uns 400 quilos i està instal·lada en una estructura metàl·lica construïda expressament per no danyar l’edifici de Gaudí. Plensa la veu com un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. "Hi ha moltes premisses per no malmetre l'edifici, i hem hagut de fer un projecte amb enginyers, estructuralistes i arquitectes per fer una base per repartir el pes", afirma la directora de l’àrea de Cultura de la Fundació Catalunya la Pedrera, Magda Viza.

Les altres escultures de Plensa que hi haurà en diferents espais de la Pedrera són un gran cap davant l’entrada de l’edifici, Flora, i tres escultures a les golfes: els caps Hortensia i Cloe i una escultura evocadora de César Vallejo. Al pati que dona al passeig de Gràcia hi haurà Blessing, la mà amb el gest de beneir que va formar part de la instal·lació de Plensa a l’església veneciana de San Giorgio Maggiore coincidint amb la Biennal d'art de Venècia del 2015. Al del carrer Provença hi haurà Overflow, una peça que encara no està acabada.

Jaume Plensa. Poesia del silenci està en cartell la sala d’exposicions de Bancaja, a València, i a la Pedrera hi haurà una quinzena de peces més, com algunes de conceptuals de petit format dels anys 90 poc conegudes. L’entrada a l’exposició costarà 12 euros, tres més que l'exposició anterior, i l’entrada combinada de l’exposició i el recorregut per l’edifici valdrà 20 euros per a residents. 

El silenci de 'Macbeth'

Però l’alegria per la instal·lació de les escultures no ha estat completa, ja que algunes crítiques de la producció de Macbeth que Plensa va estrenar dijous al Liceu han estat molt positives, sobretot musicalment, però d'altres han estat més dures, en especial amb la seva direcció escènica. En concret, de l'especialista de La Vanguardia, que criticava "l'espai buit desaprofitat" i deia que era un oratori, ha dit: "No ha entès res". "Estem tan acostumats que sempre hi hagi alguna cosa que tenim un gran problema. El gran encàrrec seria buidar de la ciutat tot el que no fa falta, i netejar-la, com amb una goma d’esborrar, això és silenci", opina Plensa. “Parlar de música i defensar el silenci sembla una contradicció, però crec que no –afegeix–. Ha arribat un punt que sembla impossible fer-ne sense una projecció que l’ajudi. Hi estic completament en contra, i en aquesta òpera hi ha la meva plàstica, però sobretot la meva actitud de buidor, i això a vegades es malentén, perquè la buidor i el silenci també són una cosa. El silenci ens ajuda que escoltem millor els nostres pensaments”.

Jaume Plensa assegura que amb les portes del Liceu, la producció de Macbeth i l’exposició de la Pedrera s’està "tornant a retrobar" amb Barcelona. Així i tot, hi ha un altre fet que pot ser delicat dins la seva relació amb la ciutat: el futur de Carmela, el cap monumental que va instal·lar a la vora del Palau de la Música l'any 2016 i que va tenir una rebuda entusiasta. El termini de la cessió de vuit anys acaba el 2024 i després Plensa se l'emportarà, "evidentment", com va aclarir ahir. Assegura que està "encantat" amb el fet que sigui allà i que no té pensat cap altre lloc per posar-la. Aquest termini és prorrogable? "Ningú s'ha posat en contacte amb mi. Si m'ho demanessin en podríem parlar", conclou Plensa.