Antoni Llena crea un joc de miralls dins el temple d'August per homenatjar Domènech i Montaner
L'obra consisteix en quatre miralls amb diferents orientacions que multipliquen la imatge de les columnes
BarcelonaLes columnes del temple romà d’August (situades en un pati del Gòtic, al carrer paradís, 10) van ser trobades a finals del segle XIX durant la construcció del Centre Excursionista de Catalunya i avui són un dels espais del Muhba. Per a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tenien una càrrega simbòlica molt forta: les va voler presidint una gran àgora, anomenada Plaça de l’Acròpolis, que va idear al cor de Barcelona. L’objectiu d’aquesta obra de caràcter utòpic, que hauria implicat la destrucció de nombrosos edificis de diferents èpoques, era fer valer el passat romà de la ciutat. Les columnes les va comprar un oncle que se les volia emportar a Canet de Mar, i Domènech el va convèncer per tornar-les al lloc on les havien trobat durant la construcció del Cercle Excursionista de Catalunya.
Ara amb motiu de l’Any Domènech i Montaner la fundació de l’arquitecte ha engegat la creació d’una obra d’art públic d’Antoni Llena, actualment en tramitació, per commemorar l’efemèride. “Com que on hi havia hagut les columnes s’hi havien construït habitatges, Domènech va crear el pati al voltant de les columnes i el va consagrar a la memòria de l’àgora que no es va poder fer”, afirma el president de la Fundació Domènech i Montaner i besnet de l’arquitecte, Lluís Domènech Girbau.
L’obra té la delicadesa i al mateix temps la força que caracteritza l’obra d’Antoni Llena. Consisteix en quatre miralls col·locats al sostre i entre les columnes amb diferents orientacions, de manera que la imatge de les columnes es multiplica amb un efecte calidoscòpic. A més, el públic quedaria reflectit dins l’obra. "Vaig decidir fer una intervenció molt minimalista i molt ajustada", afirma Antoni Llena. Després de l’escultura que va fer per a un pati de l’edifici nou de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta nova peça serà una altra demostració de com Llena sap fer-se seus uns llocs que d’entrada poden semblar inhòspits per introduir-hi l’art. Així, Llena és un gran coneixedor de la història de l’art i ha trobat per al seu treball un referent històric, les arquitectures impossibles de Piranesi: "En lloc de ser barroc com Piranesi, he volgut crear el mateix efecte amb una intervenció molt pura".