L'antic hospital de Sant Sever de Barcelona reneix com a centre d'art

BarcelonaEl matrimoni de col·leccionistes format per Fernando Casacuberta i Coty Marsans han forjat en els últims trenta anys una col·lecció extraordinària, que actualment inclou més de 300 obres d'art hispànic des del segle XII fins artistes contemporanis com Jaume Plensa. El gran públic en pot gaudir perquè sempre que poden els Casacuberta Marsans presten les seves obres quan un museu els en demana alguna. I a partir d'aquest dimarts els amants de l'art tenen la gran oportunitat de contemplar en una atmosfera de recolliment una cinquantena d'obres en la seu permanent que els col·leccionistes han obert a la capella de l'antic hospital de clergues de Sant Saver [han volgut mantenir la grafia antiga, com la que hi ha en una rajola a la façana] al carrer de la Palla de Barcelona, rehabilitat amb delicadesa pels arquitectes Jordi Garcés, conegut per ser l'autor del Museu Picasso, i les seves sòcies Daria de Seta i Anna Bonet.

Amb la discreció que els caracteritza, les visites a la Col·lecció Casacuberta Marsans seran concertades i en petits grups dos cops per setmana. L'experiència és un festí de sensibilitat i intel·ligència: el lloc on va ser l'altar de la capella ara hi ha una monumental Crucifixió del segle XIII provinent de Burgos i, a prop, Examen de consciència, de Ramon Casas, protagonitzat per una dona que resa davant un petit crucifix. Més que dialogar entre elles, les obres exposades es potencien les unes a altres.

A l'antiga sagristia es pot veure una de les joies de la col·lecció, Tríptic de la lamentació, del Mestre de la Llegenda de Santa Llúcia (c. 1480-1485), que els Casacuberta Marsans van deixar en dipòsit durant sis anys al Museu Groeninge de Bruges. I al davant hi ha un bàcul provinent de l'abadia de Silos que el matrimoni va aconseguir després de quedar en segon lloc en una subhasta i anar a Brussel·les a buscar-lo a l'antiquari que l'havia comprat. "No es tracta de comprar de manera compulsiva, sinó de reflexionar, bastir una col·lecció que no sigui comercial", afirma Fernando Casacuberta. "Tenim el deure de fer valdre la col·lecció donant-la a conèixer al públic", subratlla. Per a Coty Marsans, obrir aquest espai és "un pas molt important". L'ojectiu és que "el públic pugui aprendre, com hem anat fent nosaltres mateixos, a força de visitar galeries i fires i de llegir molt", explica la col·leccionista. El matrimoni viu envoltat de la seva col·lecció, així que separar-se'n ha sigut estrany. "Deixem de tenir la col·lecció en privat, però, per altra banda, guanyem molt", diu Casacuberta.

Als peus de la creu hi ha un quadre religiós de l'Espanya negra, Processó en dos passos, de José Gutiérrez Solana, un dels artistes més representats a la col·lecció juntament amb Ignacio Zuloaga i Isidre Nonell. El recorregut continua a la sala adjacent, on es pot veure una singular galeria de retrats en què hi ha el fragment de la predel·la del retaule d'Alpont, de Gherardo Starnina, un Sant Joan de l'escultor gòtic Alejo de Vahía i un dels escassos retrats d'un gitano que va fer Isidre Nonell. "El que més esperona Fernando Casacuberta és comprar obres per estudiar-les i, així, generar coneixement sobre l'art hispànic", afirma la coordinadora de la col·lecció, Cèlia Querol. "També l'ambició d'adquirir obres molt representatives dins les trajectòries dels artistes", diu.

Fernando Casacuberta es va endinsar en el món de l'art a força d'acceptar les invitacions d'anar a galeries que li feia un part de la generació dels seus pares. Va començar comprant pintura catalana i basca del tombat del segle XX, dos camps força habituals i aviat va ampliar el seu radi d'acció, no només dins la pintura i l'escultura, sinó també els marcs antics, com els que es poden veure des del carrer en una sala amb un aire escenogràfic.

Emocionar-se i descobrir els codis de l'art religiós

L'altre espai de la col·lecció es troba al soterrani, on hi havia l'antiga cripta dels clergues. "La museografia i la col·locació de les obres estan molt pensades", afirma la historiadora i assessora de la col·lecció Nadia Hernández. Rep visitants una majestat romànica de fusta pintada, i és sorprenent com la pintura religiosa, amb grans exemples com La Verge de la pereta, d'un mestre valencià anònim del segle XV, i tres pintures d'un retaule també gòtic, una de les quals està dedicada al martiri de Sant Sebastià, impregna algunes obres seculars. Això fa que un s'adoni que La brodadora, de Maria Blanchard, i una maternitat de Francesc Gimeno comparteixen els mateixos esquemes visuals.

"Un dels objectius de l'exposició és aproximar l'art medieval als més joves, que ha perdut els codis per interpretar-lo", diu Hernández. Una altra pintura destacada d'aquest àmbit és el sofrent Retrat d'Elisa Casas, vídua de Josep Codina, de Ramon Casas. "A vegades les adquisicions no són immediates. El Fernando va tenir aquesta obra al cap durant anys fins que la va poder aconseguir", explica Hernández. Una altra de les parets està ocupada per tres "perdedors" de diferents èpoques, com els defineix poèticament Querol: El Lechuga, el retrat d'un torero aficionat, de Gutiérrez Solana; Sant Onofre, d'Andrea Vaccaro; i El nen ximple, una de les escasses obres del poc conegut Carlos Sáenz de Tejada.

Ressuscitar un edifici amb una pell metàl·lica

La família Casacuberta va comprar l'antic hospital de Sant Sever després de la interrupció del projecte d'un hotel arran d'un cas de corrupció urbanística que va afectar funcionaris de l'Ajuntament. Els fills dels col·leccionistes han heretat la seva passió per l'art, així que Fernando Casacuberta diu que tots plegats mantindran "viva" la col·lecció. L'exposició no canviarà tota de cop, sinó que hi aniran fent petits canvis cada poc temps. Abans d'instal·lar-hi la col·lecció, a l'hospital hi havia hagut, entre altres usos, una llibreria, un antiquari i un celler. De resultes de tot plegat, la feina de Garcés, de Seta i Bonet va consistir en la "fusió", com afirma Jordi Garcés, de dues ruïnes d'origen molt diferent: la capella, datada del segle XV, amb unes de les escasses façanes renaixentistes de Barcelona, i els murs pantalla que van trobar al soterrani, fruit d'unes obres que van quedar interrompudes fa prop de vint anys. Els arquitectes van aconseguir-ho amb una "pell metàl·lica", diu Garcés, feta amb una xapa perforada amb la qual van recrear les voltes desaparegudes de la capella i van fer una escala que connecta el soterrani, la planta baixa i la primera planta d'oficines. "La nostra intervenció explica la història de l'edifici i, al mateix temps, crea un contenidor neutre per acollir les obres d'art", explica.

Per a Daria de Seta, l'escala és "un dispositiu museogràfic" des d'on contemplar les obres des de diferents perspectives, com "els púlpits de les esglésies". Un detall del soterrani és que els arquitectes van decidir mantenir el formigó projectat que van trobar a les parets i senzillament el van pintar de gris fosc. "Sembla un món estrany, com de ciència-ficció del qual surt un fum que és la xarxa metàl·lica", explica l'arquitecta. El projecte es remunta al 2020 i s'ha cuinat a foc lent. "M'agrada viure obres, tant les arquitectòniques, com les d'art, i se n'ha de poder anar tan a poc a poc com calgui en cada moment", conclou Casacuberta.