Alphonse Mucha, l'artista que va captivar la divina Sarah Bernhardt

BarcelonaLa llegendària actriu Sarah Bernhardt no es donava per vençuda quan a les seves obres no tenia l'èxit previst. Quan va veure que el melodrama ambientat a Grècia Gismonda no anava com ella volia, va pensar que era culpa del cartell i en va encarregar un de nou. Era a prop del Nadal del 1894 i l'impressor no va trobar cap dels artistes amb qui col·laborava habitualment. Així que li va demanar un esbós a un artista txec desconegut a París, Alphonse Mucha (1860-1939), que en aquell moment estava revistant les il·lustracions d'un llibre al seu taller. El disseny li va semblar detestable, però com es pot veure a partir d'aquest dimecres a l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a Alphonse Mucha, el cartell de Gismonda va ser el tret de sortida de la relació entre Bernhardt i Mucha, avui considerat un pioner de l'art nouveau i un dels grans artistes de la primera meitat del segle XX. "Sarah Bernhardt li va deixar una nota a la porta a Mucha dient-li que anés immediatament al Théâtre de la Renaissance, i quan el va conèixer li va dir que l'havia fet immortal, i el va nomenar el director artístic dels seus decorats i cartells", explica Tomoko Sato, conservadora de la Fundació Alphonse Mucha i comissària de la mostra que es pot visitar fins al 15 d'octubre.

Mucha va ser tan conegut arreu d'Europa que l'empresari Antoni Amatller li va encarregar un cartell per promocionar la seva xocolata. "El de París va ser un gran període de formació per a Mucha, perquè va estar immers en el moviment internacional que va ser l'art nouveau. I quan es va convertir en un artista publicitari per casualitat treballant per a Sarah Bernhardt, els encàrrecs van ser un laboratori per experimentar i trobar el seu propi estil, basat no només en l'estètica sinó també en idees científiques d'aquell moment com la psicologia freudiana", explica la comissària. "Mucha va aplicar aquelles idees científiques per analitzar quina mena de composicions, formes, línies i moviments podien fer feliç la gent i cridar la seva atenció", subratlla Sato.

L'exposició Alphonse Mucha. La recerca de la bellesa inclou unes vuitanta obres, sobretot cartells, i també dibuixos, pintures, fotografies i objectes, tots ells provinents de la fundació de l'artista. El recorregut està dividit en tres parts, la primera de les quals és protagonitzada per les dones, centrals en l'obra de Mucha, tant pels cartells que va fer per a Bernhardt com pels de productes de tota mena. Més endavant es poden veure nombrosos panells decoratius de Mucha. "Era un artista utòpic i universalista. Creia que l'art era per a tothom i no només per a una elit i feia edicions assequibles dels seus treballs. I compartia els seus dissenys per millorar els estàndards de l'art i el disseny i així millorar també la societat i la vida de tothom", diu Sato.

L'últim àmbit està dedicat a l'estima que Mucha va tenir pel seu país, al qual va tornar el 1910, i que volia independent. Així que l'exposició inclou l'oli Cançó de Bohèmia, del 1918, el mateix any que Txecoslovàquia va esdevenir independent arran de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès. També hi ha la projecció a gran escala dels 20 llenços que componen el cicle monumental L'epopeia eslava. "És molt interessant el fet que Mucha va començar a fer servir el que havia fet a París en un context i una manera diferents per expressar les seves idees filosòfiques i polítiques, per inspirar la seva gent perquè anessin a l'una amb els seus objectius polítics", conclou la comissària. Coincidint amb aquesta exposició el Palau Martorell també obre una exposició del fotògraf musical Francesc Fàbregas.