Art

Així és el Macba d'Elvira Dyangani Ose

El museu fa cinc jornades de portes obertes fins diumenge per presentar la col·lecció

La directora del Macba, de Elvira Dyangani Ose, amb una de les obres de la nova col·lecció del museua i fotos de l'exposicio Barcelona 13 12 2022 Foto Francesc Melcion Diari Ara
4 min

BarcelonaLa directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, assegura que les exposicions d'un museu han de ser més que un esdeveniment puntual i que han de deixar una empremta més profunda en la institució. Ho demostra amb Intenció poètica, la primera exposició de la col·lecció permanent del museu de la qual és comissària juntament amb la conservadora de la col·lecció, Antònia Maria Perelló, i les conservadores Claudia Segura i Patricia Sorroche

"¿És possible un museu que posi les obres i les seves maneres d'experimentar el món al centre de tot?", es pregunta la directora. El fruit d'aquesta reflexió és un recorregut que inclou 127 obres i 88 llibres d'artista de prop d'un centenar de creadors, organitzats a partir de la poètica específica de cadascuna d'elles. Entre elles destaquen les de molts artistes de les generacions més joves d'artistes catalans, com Núria Güell, Bernat Daviu, Lúa Coderch, Luz Broto, Fito Conesa, Mar Arza, Daniela Ortiz i Joana Massó, adquirides per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Fundació Macba. Perquè el públic les pugui descobrir, el museu ha organitzat cinc jornades de portes obertes des d'aquest dimecres fins diumenge. "No és una exposició dirigida, ni té una tesi, sinó que sobretot està basada en el que diuen cadascuna de les obres", diu Perelló. Les comissàries han concebut la mostra en tres parts, la segona de les quals arribarà d'aquí sis mesos i la tercera d'aquí un any.

Obres d'Ignasi Aballí (en primer terme) i Gina Giménez a la col·lecció del Macba

Entre les obres exposades hi ha la invocació de la fi del món que fan set músics al vídeo de Fito Conesa Helicon, una crítica als estralls ambientals de l'home filmada en un llac artificial contaminat a la zona minera de La Unión, a Cartagena. També hi ha el vídeo de Núria Güell Ajuda humanitària, que recull tot el procés de casar-se amb un noi cubà perquè ell pogués sortir del país, i les teles gegants amb astres pintats de Gina Giménez. I en la línia de la dissidència es pot veure una instal·lació d'Iván Argote, que recorda com el seu pare instruïa els seus alumnes de primària perquè sabessin manifestar-se.

La catifa de cartró de Tere Recares titulada 'Baharestan carpet'

Per a les comissàries, qüestionar el museu també vol dir desafiar l'edifici de Richard Meier: la peça de Luz Broto consisteix en un mur que anirà creixent fins a tancar l'accés habitual a les sales, i Updated, de Pep Duran, està col·locada al mig del pas per obligar els visitants a decidir si van per un altre camí o la travessen. Les relacions entre les obres poden ser formals i també de contingut, com és el cas de la crítica contra el colonialisme de les obres de Daniela Ortiz i la que destil·la el conjunt de fotografies sobre el llegat de l'Exposició Universal del 1888 de Jorge Ribalta.

Un altre dels grans encerts de l'exposició és com els artistes catalans, entre els quals també hi ha degans com Josep Maria Mestre Quadreny, Ignasi Aballí, el desaparegut Tres i Teresa Recarens, dialoguen amb els grans noms internacionals, com els de Mona Hatoum i Joan Jonas. El recorregut sembla impregnat d'una relaxació insòlita en un museu que sovint va ser criticat perquè no prestava prou atenció al context local.

'Half clutter', d'Ángela de la Cruz

Les exposicions, de la pionera Nancy Holt a Daniel Steegmann Mangrané

Coincidint amb la presentació de la nova col·lecció permanent, Elvira Dyangani Ose ha presentat les activitats del museu per al 2023. Pel que fa a les exposicions temporals, les artistes tornaran a ser les protagonistes: al febrer obrirà les portes Entre cercles i constel·lacions, de l'artista marroquina establerta a Berlín Bouchra Khalili (Casablanca, 1975), que és coneguda per la seva recerca sobre les lluites anticolonials i els processos postcolonials d'alliberament i solidaritat. La mostra del Macba inclourà l'estrena a Europa de la videoinstal·lació El cercle, sobre el llegat del Moviment de Treballadors Àrabs i els seus grups de teatre Al-Assifa i Al-Halaka a França a la dècada dels 70.

Després es podrà veure una exposició molt singular de la brasilera Laura Lima (Minas Gerais, 1971), que consistirà en l'adaptació de l'obra Balé literal, una mena de bestiari d'objectes i persones passant sense pausa que va ser presentat per primera i única vegada a la cruïlla on hi ha la galeria A Gentil Carioca, a Rio de Janeiro. Així que les sales del museu es convertiran en "un gran dispositiu transitable en funcionament permanent". Una altra de les mostres estarà dedicada a les videoinstal·lacions de la filòsofa Denise Ferreira da Silva (Rio de Janeiro, 1963) i el cineasta Arjuna Neuman (1984), en les quals fan servir els quatre elements de la naturalesa (aigua, terra, foc i aire) per reimaginar la vida.

A l'estiu obrirà les portes Inside outside, que suposa una reivindicació pòstuma de Nancy Holt (Worcester, 1938 – Nova York, 2014), una pionera del land art que no va tenir el reconeixement que sí que van tenir els seus col·legues. Entre els plats forts hi haurà Ventilation system, una escultura lúdica que s'estendrà per diverses plantes del museu, tant per dins com per fora.

En la línia de les exposicions a la torre del museu, a la tardor es podrà veure una nova producció de l'algeriana Lydia Ourahmane (Saïda, 1992), que parteix de fets i objectes del seu entorn que tenen una gran càrrega social, política i vivencial per desafiar les estructures institucionals. L'última gran mostra de l'any serà la primera retrospectiva a l'Estat de l'artista barceloní establert al Brasil Daniel Steegmann Mangrané (1977): inclourà dibuixos, pintura, fotografies, escultures, pel·lícules i instal·lacions des dels anys 90, alguns dels quals reflecteixen l'interès de l'artista per explorar la interdependència del món orgànic i l'acció humana.

El pressupost del museu per al 2023 serà de 12.831.366 euros, dels quals 10.981.444 són públics i 1.849.922 provenen dels ingressos propis previstos. Del pressupost públic, 2.225.590 euros es destinaran a despesa d'activitat com exposicions, activitats de programes públics i educatives.

Pel que fa a les xifres de públic, tenen previst acabar l'any amb uns 230.000 visitants, per damunt dels 194.541 del 2021 i pel camí de recuperar la xifra rècord del 2019 de 357.029 visitants. Les xifres definitives de públic del 2022 es faran públiques a començament del 2023.

stats