Ai Weiwei: "Empatitzo amb els que no tenen el dret d'expressar els seus sentiments identitaris més profunds"
El Musac de Lleó acull una de les exposicions més ambicioses de l'artista i activista xinès
LleóL'artista i activista xinès Ai Weiwei (Pequín, 1957), icona global de l'art contemporani i de la defensa dels drets humans, ha arribat aquest divendres al Museu d'Art contemporani de Castella i Lleó (Musac), a Lleó, per presentar una de les exposicions europees més ambicioses. "El que recomano als artistes joves és que es fixin en mi, no pot haver-hi ningú més jove que jo", ha afirmat Ai Weiwei davant els periodistes i els polítics locals que l'escoltaven amb l'atenció. Ha parlat sense embuts de tots els temes polítics que li han plantejat, fins i tot del Procés i la trobada que va mantenir amb Carles Puigdemont el 2018. "Empatitzo amb els que no tenen el dret d'expressar els seus sentiments identitaris més profunds, independentment de si són catalans, de Gaza, d'Ucraïna o d'on sigui. És un tema molt complicat, però sí que cal permetre que la gent plantegi els seus propis debats polítics dins la legalitat, no podem impedir que la gent expressi els seus drets", ha subratllat.
Així mateix, després que l'any passat li cancel·lessin una exposició en una galeria de Londres per un comentari propalestí, Ai Weiwei ha advertit que no es pot caure en el desànim, tot i la victòria de Trump en les eleccions nord-americanes: "En la realitat, la vida és com un curs d'aigua, que canvia constantment i no s'atura. Per als artistes és important que defensem la llibertat d'expressió i els drets humans. No podem sentir decepció, perquè si ho fem, això vol dir que responsabilitzem els governs i, de fet, la responsabilitat és nostra com a societat".
L'exposició, titulada Ai Weiwei. Don Quixote, es pot visitar fins al 18 de maig del 2025. Inclou 42 obres de diferents tècniques realitzades en els últims vint anys, 19 de les quals són quadres fets amb peces de Lego o el seu homòleg xinès, en un exercici de convertir la creació artística en un procés numèric i unes instruccions que executen uns col·laboradors. Els més grans, com Washington travessant el Delaware, amb l'afegit de la imatge de l'estadi dels Jocs Olímpics de Pequín per parlar de les tenses relacions entre la Xina i els Estats Units, poden tenir prop de 400.000 peces.
Una de les obres exposades més recents és un paper pintat amb 81 preguntes a una intel·ligència artificial, una per cada dia que va estar detingut, incomunicat i sense càrrecs al seu país el 2011. Alguns dels interrogants són: És Edward Snowden culpable? Què en penses de la pena de mort? Quin paper jugues en la censura? Existeix una manera de descolonitzar les nostres ments? S'hauria d'alliberar Julian Assange? Ai Weiwei va publicar les respostes a la web de Circa, l'entitat que li va encarregar el projecte. "La tecnologia s'està desenvolupant molt ràpidament, i, en paral·lel, s'està produint una crisi humanitària molt important, i l'única manera de reivindicar la humanitat és que la tecnologia es faci servir en benefici de la societat", explica l'artista.
Hackejar 'Els afusellaments del 3 de maig' de Goya
És la primera vegada que una desena de les obres exposades es poden veure en un museu. Una d'elles, una versió feta amb peces de Lego del quadre de Francisco de Goya El del 3 de maig a Madrid o Els afusellament, Ai Weiwei l'ha fet expressament per a l'exposició. En la línia de hackejar grans obres històriques, Ai Weiwei s'hi ha representat com una de les víctimes de l'escamot d'execució. En un altre cas, una versió del mural del Sant Sopar de Leonardo da Vinci, s'ha posat en el lloc de Judes. Però aquest exercici no li va sortir tan bé quan, en una altra de les obres exposades, va reproduir la imatge del nen sirià de tres anys Alan Kurdi que va perdre la vida quan fugia del seu país i va aparèixer mort en una platja de Turquia: se'l va acusar d'estetitzar la tragèdia. Ai assegura que ell no se sent part del món de l'art, i que la seva joventut d'esperit rau en el fet que no para d'intentar fer coses amb tots els seus esforços, sense por de caure en el "ridícul". "No hem de pensar en els resultats, sinó actuar seguint els nostres impulsos", diu.
El recorregut està organitzat en tres grans àmbits: el primer està dedicat als drames migratoris, on es pot veure una zòdiac gegant amb migrants i les figures mitològiques del zodíac xinès fetes amb la mateixa tècnica que els estels de bambú, titulada El cicle de la vida; uns mandales fets amb armilles que va recollir a l'illa de Lesbos, i una versió dels nenúfars on ell fa d'un migrant mort. La protagonista del segon àmbit, de caràcter geopolític global, és una làmpara d'aranya gegant que pesa 2,7 tones feta amb 4.000 peces de vidre de Murano negre, titulada La comèdia humana, amb ossos, vísceres, els antics ocells de Twitter i rat-penats. I l'últim és sobretot autoreferencial: hi ha les versions amb peces de joguina d'obres anteriors, com Llançant una urna de la dinastia Han i de la selfie que es va fer dins un ascensor quan el van detenir el 2009.
A més d'Els afusellaments del 3 de maig, Ai Weiwei també ha fet per al Musac l'obra que dona títol a la mostra, una versió amb peces de joguina d'un dibuix de Picasso del Quixot. Així mateix, n'ha donat una edició limitada de 100 exemplars per finançar un terç dels 600.000 euros que ha costat l'exposició. La presència del Quixot en la vida d'Ai Weiwei es remunta a l'estima que el seu pare, el poeta i artista Ai Qing, va tenir a l'obra de Cervantes, i com l'hi va transmetre. "Don Quixot és un personatge fantàstic que actuava d'una manera en certa forma ridícula perquè les seves idees no estaven ancorades a la realitat, tenia un fals sentit de la glòria. M'ha interessat sempre perquè la seva identitat no està basada en la realitat", diu Ai Weiwei.