L'Any Picasso podria acabar amb un regal per a la ciutat de Barcelona, concretament el dipòsit a llarg termini al Museu Picasso de Barcelona de la pintura Bust de dona jove, una pintura excepcional fruit dels mesos que Picasso va passar a Gósol el 1906. El quadre va ser decomissat al banquer Jaime Botín el 2015 perquè el volia treure il·legalment d'Espanya i actualment està exposat al Museu Reina Sofia. Segons ha pogut saber l'ARA, la correspondència entre el director del museu, Emmanuel Guigon; el tinent d'alcaldia de Cultura, Jordí Martí; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i l'aleshores director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, va començar el 2022, i l'entesa ha sigut bona. Sigui com sigui, Bust de dona jove arribaria a Barcelona quan acabés l'exposició del Museu Reina Sofia Picasso 1906. La gran transformació, el març del 2024.
50 anys sense Pablo Picasso, el creador que va revolucionar l'art
El llegat del malagueny brilla mig segle després de la seva mort sense amagar-ne els aspectes polèmics
BarcelonaUn dels retrats més entranyables de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973), de qui aquest dissabte es compleix el cinquantè aniversari de la mort, el va fer la seva última dona, Jacqueline Roque, al seu domicili de la Californie, a Canes, el 3 de juny del 1960. L'artista malagueny hi surt aguantant un sol de palma que l'editor Gustau Gili i la seva dona, Anna Maria Torra, li havien comprat a la Fira del Ram a la rambla de Catalunya de Barcelona.
L'astre rei és una bona imatge per a Picasso, un dels artistes fundacionals de l'art del segle XX i una de les icones del compromís polític arran de la Guerra Civil Espanyola i del Guernica, la pintura que s'ha convertit en un clam contra totes les guerres. Però el sol també té una cara oculta, i el llegat de Picasso té un aspecte polèmic per la seva relació amb les dones. Coincidint amb l'aniversari de la seva mort i els actes commemoratius de la celebració Picasso 1973-2023, analitzem el seu llegat des de tres aspectes cabdals: l'artístic, el social i el comercial.
Un llegat que corre el perill de convertir-se en una marca
Sovint el debat sobre quina és l'obra d'art fundacional de l'art modern s'ha reduït a dues opcions: el mític urinari de Marcel Duchamp titulat Font, o Les senyoretes d'Avinyó, de Pablo Picasso. És a dir, el debat entre el que és més conceptual respecte al que és més plàstic. Un altre debat ha consistit a analitzar la vigència de Picasso respecte a la de Salvador Dalí. Com que l'artista empordanès va ser un pioner en fer servir els mitjans de masses com la televisió i va fer accions de tarannà teatral, se l'ha considerat com un precursor de la perfomance, i per això s'ha dit que la seva obra és més actual. Sigui com sigui, el llegat de Picasso és ben vigent. Per al director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon, continua sent "un gran artista" que va revolucionar la pintura i l'escultura.
"Pablo Picasso és el pintor més important del segle XX. La història de la pintura no seria la mateixa sense el cubisme, el collage i les experimentacions amb materials diferents que va fer", afirma Victòria Combalia, crítica, comissària d'art i biògrafa d'una de les parelles de Picasso, la fotògrafa Dora Maar.
Els artistes d'ara han respost al llegat de Picasso de les maneres més diverses, com l'escultura hiperrealista del cadàver de l'artista que Eugenio Merino va presentar a l'estand de la galeria ADN a la passada edició de la fira Arco, per criticar que se l'hagi convertit gairebé en un "souvenir", en una marca comercial, en la línia del que ja havia advertit Rogelio López Cuenca. Des del feminisme, la francesa Orlan té en cartell una exposició a la galeria barcelonina Rocío Santa Cruz on es pot veure com ha capgirat els retrats de Dora Maar plorant del 1937 per empoderar-los amb el títol de Les dones que ploren estan enfadades.
Un dels artistes joves que han revisat l'obra de Picasso és Julio Anaya (Màlaga, 1987): n'ha recreat obra amb efectes de trompe-l'oeil i materials de rebuig en llocs abandonats. "Com artista establert a Màlaga, tots estem sota l'obra de Picasso. Aquests treballs mostren el contrasentit de presentar obres d'un valor incalculable en materials de rebuig", afirma Amaya. Amb el gest de "maquillar" amb les obres d'art materials llençats a les escombraries, l'artista vol criticar una societat de les aparences que està saturada d'imatges. En el cas de la pintora pratenca establerta a Nova York Cristina BanBan, el Museu Picasso va ser un dels primers que va visitar, així que el malagueny va ser una de les seves "primeres influències". "El que més em fascina és la genialitat amb la qual es reinventava obra rere obra durant dècades sense perdre qualitat; pocs artistes ho han aconseguit", diu Cristina BanBan. Pel que fa als seus treballs favorits, BanBan assenyala les litografies de la Suite Vollard i els treballs últims amb mosqueters.
Un gran artista, un home violent
Pablo Picasso és un artista reconegut pel compromís polític amb els valors democràtics i al mateix temps controvertit per la seva relació amb les dones. En els últims anys les acusacions de ser un maltractador han posat damunt la taula la qüestió de com assimilar el seu llegat en aquestes condicions i quines noves lectures se'n poden fer. "Els museus han de participar en els debats contemporanis, no són una fortalesa ni tampoc una plataforma ideològica", explica Emmanuel Guigon, que defensa actuar amb "rigor".
El Museu Picasso va endegar el 2021 dins el Doctorat Picasso el simposi Lectures ginocèntriques de l’obra de Picasso. Narracions contemporànies i aplicacions institucionals, dirigit per la filòsofa i professora de la UAB Jèssica Jacques. "El ginocentrisme és el lloc on reinterpretar Picasso des de l'agència de les dones –diu Jacques–. Totes les manifestacions que hi ha hagut darrerament són per fer-se sentir, però tenen un punt de victimisme respecte a les companyes de Picasso que jo volia reinterpretar d'una altra manera i donar-los la força creativa que tenen, perquè són dones molt intel·ligents i amb molta creativitat". En aquest simposi, la directora de l'àrea de col·leccions del Museu Reina Sofia, Rosario Peiró, advertia el perill del pes de la biografia i de les exposicions en què les dones de Picasso apareixen com a víctimes i el comissari les intenta salvar. "Sembla que la gent va a veure una exposició de Picasso com qui llegeix el Lecturas a la perruqueria", afirmava Peiró.
Per a Victòria Combalia, s'ha de separar la vida de l'obra i no caure en la "cultura de la cancel·lació", que també afectaria molts altres creadors que no són "un exemple". "El comportament de Picasso va ser el d'un maltractador psicològic i ara sabem que a vegades també físic, i hi ha moltes maneres d'explicar-ho: amb publicacions, documentals... La gent ja ho sap", subratlla.
Un valor del mercat de l'art a prova de totes les polèmiques
Picasso és un dels artistes moderns considerat un blue chip, és a dir, un valor segur del mercat de l'art, a prova de qualsevol polèmica. Segons la consultora Artprice, Picasso va ser el tercer artista més cotitzat el 2022. I com recull l'informe anual de la fira Art Basel fet públic fa pocs dies, va ser l'artista modern que va assolir els millors resultats a les subhastes per cinquè any consecutiu, amb unes vendes de 465 milions d'euros. Així mateix, són seves sis de les vint obres més cares que es van subhastar l'any passat, totes amb preus de més de 9,1 milions d'euros, com Dona nua ajaguda, que va assolir 62 milions d'euros a Sotheby's, i l'escultura Cap de dona (Fernande), que va arribar als 44,5 milions d'euros a Christie's.
El camp de l'obra de Picasso més cotitzat és el de la pintura, i entre els períodes més valorats destaquen el blau i el rosa perquè són considerats els més genuïns de la seva trajectòria. Així que quan surten obres excepcionals a subhasta, els col·leccionistes responen: la pintura provinent de la col·lecció de Peggy i David RockefellerNoia amb una cistella de flors (1905) va ser adjudicada per 96,6 milions d'euros a Christie's de Nova York el maig del 2018. "Picasso és un artista sempre central en el mercat de l'art", afirma el galerista Jordi Mayoral. "Les obres de l'època blava pràcticament ja no són al mercat, només n'apareixen puntualment. Ara els col·leccionistes poden trobar sobretot obres dels anys seixanta, i les pintures dels mosqueters estan rebent força atenció darrerament. Picasso és un univers que s'expandeix, i sempre hi ha obres per descobrir al mercat", conclou Mayoral.
'Picasso blau en el record blanc'
El Museu de Belles Arts de la Corunya s’endinsa en la trajectòria de Picasso des d’una perspectiva insòlita: la tesi d'aquesta exposició està basada en el diàleg d’obres de diferents períodes de l’artista amb les que va fer durant l'inici de la seva etapa de formació a la ciutat entre els anys 1891 i 1895. Del 23 de març al 25 de juny.
'Picasso i el món antic'
El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols analitza amb una exposició plena de préstecs de museus internacionals com les visites que Picasso va fer a les excavacions de Pompeia i al mateix museu els mesos de març i abril del 1917 van reforçar el rumb classicista que havia pres en els anys anteriors. Del 5 d’abril al 27 d’agost.
'Picasso escultor. Matèria i cos'
El Museu Picasso de Màlaga i després el Guggenheim de Bilbao seran els dos museus que mostraran el vessant de Picasso com a escultor dins els actes commemoratius. L’objectiu de Picasso escultor. Matèria i cos és mostrar com l’artista malagueny va representar el cos humà de maneres infinites i tots els materials que va fer servir per fer-ho. Museu Picasso de Màlaga, del 9 de maig al 10 de setembre. Museu Guggenheim Bilbao, del 29 de setembre del 2023 al 14 de gener del 2024.
'Miró-Picasso'
La primera exposició conjunta del Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Joan Miró promet ser un dels plats forts de l’Any Picasso. El recorregut recollirà l’amistat que va unir els dos artistes, els seus trets en comú i les divergències artístiques, i el fet que tots dos van deixar com a llegat un museu monogràfic a la ciutat. Del 19 d’octubre del 2023 al 25 de febrer del 2024.
‘Picasso 1906. La gran transformació’
Al Museu Reina Sofia, el cos i la diversitat cultural seran dues de les línies amb les quals el comissari Eugenio Carmona vincularà el Picasso del 1906, un any transcendental per a l’artista, amb el món actual. Entre altres fets destacats, el 1906 Picasso va passar tres mesos a Gósol i va descobrir l’art iber. Del 14 de novembre del 2023 al 4 de març del 2024.