Art

Els 20 centímetres de formigó damunt les restes de Lorca

L'artista Eugenio Merino continua el seu projecte sobre el poeta a la galeria ADN

La instal·lació d'Eugenio Merino 'Banc públic' a la galeria ADN
4 min

BarcelonaEl poeta Federico García Lorca va ser assassinat entre Víznar i Alfacar, i al terreny on va ser afusellat i enterrat dècades després s'hi va fer un parc. En aquest parc s'hi va fer una font a sota de la qual es va enterrar una bossa amb restes humanes, l'exhumació de les quals les autoritats andaluses impedeixen. Per això, García Lorca continua sent, com diu el seu gran biògraf, Ian Gibson, com "el desaparegut més famós del món" i "el desaparegut més famós i més estimat del món". L'artista Eugenio Merino va presentar al febrer a la galeria Memoria de Carabanchel (Madrid) una de les obres més colpidores sobre Lorca: una instal·lació titulada Ruïna protagonitzada per una escultura del poeta dins una fossa excavada al bell mig de la galeria, de la qual van arrencar el terra per donar versemblança a l'espai.

L'artista ha continuat el projecte amb una exposició, titulada Banc públic, que està en cartell a la galeria ADN fins al 9 de novembre, en un espai que vol recordar "una capella laica", tal com diu Merino. Una altra vegada, es tracta d'un treball esfereïdor, consistent en un banc públic de formigó a l'interior del qual hi ha una escultura de Lorca com la que va mostrar a la galeria Memoria. "El georadar que es va fer servir per trobar aquella bossa amb ossos va detectar una capa de 20 centímetres de formigó damunt la bossa dels suposats ossos de Lorca, o de qui fossin", deia Merino fa unes setmanes al Museu de l'Art Prohibit durant una conversa amb el periodista i expert lorquià Víctor Fernández, que ha col·laborat amb ell en tot el projecte.

Com han dit el mateix artista i la comissària de l'exposició, Semíramis González, Banc públic és "un contramonument" l'objectiu del qual és visibilitzar la repressió exercida sobre els milers de desapareguts i posar de manifest la desaparició del cos de Lorca i la seva veu, de la qual no hi ha cap registre. Per això, la instal·lació inclou l'àudio d'una lectura de l'actor Juan Diego Botto de les entrevistes i conferències que Federico García Lorca va fer al llarg de la seva vida, seleccionades pel mateix Víctor Fernández. “A Banc públic estem asseguts sobre tots els desapareguts i assassinats en el cop d'estat i la repressió franquista a Espanya, tots ells represaliats per les seves idees. És un monument ocult que ens fa pensar en el trauma col·lectiu de la nostra història”, afirma Merino. Per a González és urgent que les administracions abordin amb determinació l'exhumació de les fosses. "¿Es pot construir una societat sobre els cossos d'aquells que van ser represaliats i segueixen sota els nostres peus?", adverteix la comissària.

Per a Merino el banc té un caràcter "funerari", perquè se n'acostumen a trobar als cementiris. Per fer-lo es van fer servir 1.115 quilos de formigó, davant un notari que va donar fe de com queia el formigó dins un motlle on hi havia l'escultura del poeta. "El monument és molt minimalista i, pel fet de ser abstracte, pot contenir totes aquestes històries", diu Merino. A més a més, una part de l'abric del poeta va quedar en contacte amb la paret del motlle, per la qual cosa el formigó no la va cobrir i ha quedat a la vista.

A Espanya la memòria històrica és una ferida oberta, encara més en un estat on l'extrema dreta cada vegada és més present. Merino va recordar durant la seva conversa amb Fernández que abans de la inauguració de l'exposició la comissària havia rebut un correu electrònic on li reclamaven que deixessin de "remoure" el tema de Lorca.

'Ruïna', d'Eugenio Merino

Les grans mentides sobre Lorca

Segons Merino i Fernández, Banc públic també es pot veure com una crítica implícita a monuments de Federico García Lorca com el que hi ha a la plaça de Santa Anna de Madrid, que està despullat de la càrrega ideològica de la seva obra i de la tragèdia de la mort del poeta. "La fotografia de Lorca aixecant el puny durant una trobada amb el periodista Pablo Suero incomoda aquells que presenten Lorca com a apolític", diu Fernández. "Hem viscut sempre envoltats d'historiadors que han explicat una imatge de Lorca que no era real. La gran mentida va començar durant el franquisme", adverteix Merino, que sobre la fossa buida on després va col·locar l'escultura del poeta a Ruïna va dir que era "la millor manera de representar-lo", perquè a un desaparegut no se'l pot representar "dret", com és el cas del monument de la plaça Santa Anna.

El ministeri de l'Interior continua guardant com a secret documentació oficial franquista relativa a Lorca. "L'Estat considera que som uns nens que no podem llegir aquests documents", diu Fernández. Així i tot, recorda Merino, es va filtrar un document que recull que a Lorca el van matar per "socialista, maçó i fer pràctiques d'homosexualisme". "A Lorca mai se li ha donat veu, se l'ha folkloritzat, se l'ha portat al món del flamenc, a la part més estètica", afegeix. Per a Fernández Lorca forma part de la visió crítica que Merino té d'Espanya i que en el passat va donar fruits com l'escultura de Franco dins una nevera de begudes, ara propietat del Museu de l'Art Prohibit, per denunciar la pervivència del franquisme; i el cadàver de Picasso, per criticar la comercialització de la seva figura i del seu llegat.

stats