Art urbà amb petjada catalana

Corrupció, consumisme, poesia, xarxes socials, refugiats i deshumanització són alguns dels llocs comuns de l’art urbà amb segell català, que floreix amb noms propis i també iconografies molt diferenciades. Amb l’obra camuflada a les parets de la ciutat, els artistes urbans llencen missatges als vianants esperant conquerir el seu cor, alhora que reivindiquen un art lliure, gratuït i a l’abast de tothom. A tots els uneix l’ús de l’espai públic com a plaça d’expressió intimista i col·lectiva.

TVBoy

Italià resident a Barcelona des del 2005 i amb estudi a la ciutat, TVBoy s’inspira en el pop art, i amb un estil figuratiu que evoca el renaixement italià, amb referents com Rafael, Miquel Àngel i Botticelli, reclama el carrer com a galeria. La seva obra vol provocar la reflexió i posar en dubte les idees preconcebudes, amb hits com el petó de Rajoy i Puigdemont o un dibuix de Franco: “Sembla que vulguin fer riure, però amaguen missatges profunds”. Ell va ser l’autor de la Santa Rosalía al Fossar de les Moreres, ja esborrada. Davant del culte “quasi religiós” cap a influencers i persones de l’espectacle, i després de fer a Itàlia una Santa Chiara Ferragni, en referència a la blogger de moda, volia fer una obra connectada amb Barcelona: “Rosalía és una icona jove”, a banda de ser la patrona de la seva ciutat natal, Palerm. “És una santa que protegia els malalts i que té un punt flamenc, com Rosalía”. Sobre el lloc triat, no va pensar que pogués tenir cap vincle amb el procés sobiranista, sinó que va triar el lloc perquè és al costat de la “catedral del mar”.

Maga

Amb un estil basat en la il·lustració i un aire de còmic, la Maga, nascuda a Esplugues de Llobregat, dibuixa personatges i elements de la naturalesa: “No tinc una línia discursiva, depèn del moment i el context on es troba el mur”. Si en unes ocasions pinta el que li ve de gust, en d’altres sotmet l’obra a reivindicacions com la diversitat sexual i de gènere, contra la violència masclista o a favor de l’acollida dels refugiats. Imparteix tallers de pintura mural en què fa reflexionar sobre “el respecte per la diversitat, de tota mena”, i en què emfatitza en el feminisme, no només reflexionant sobre la situació actual sinó també visibilitzant obra d’artistes dones o parlant del rol de la dona en l’art.

Kram

Nascut a Barcelona, Kram fa sobretot murals de petit i gran format, intervencions pictòriques i paste-ups d’una estètica lowbrow i de surrealisme pop amb influències del còmic, el grafiti i el cartoon. Crea un “univers fantàstic de personatges basats en animals antropomorfs” per reflexionar sobre la mateixa condició humana des d’un punt de vista “lleuger i relaxat”. En la seva obra sempre estan presents el “tribalisme urbà, la dissecció dels elements i la mostra de l’interior”, amb reivindicacions subtils que no són les protagonistes de l’obra, però sí que s’hi troben de manera implícita. Toca temes com la crisi econòmica i social, l’addicció al mòbil, la soledat i la corrupció.

Mr.M

Amb una barreja d’influències i estils, Mr.M té una iconografia “molt gràfica, simple i amb una bona dosi de colors”. Aquest barceloní viu les seves intervencions com “moments de llibertat i desconnexió”, i tracta de plasmar tot allò que li passa pel cap amb un aire intimista i una visió “tan personal i subtil” que només entén ell, explica. Les seves creacions aspiren a “arrencar un somriure” a l’espectador, i normalment el feedback que rep és d’haver transmès alegria i bon rotllo: “Si aquells dos minuts que t’has estat mirant l’obra t’han transmès una mica de felicitat, ja estic content”, diu.

Axe Colours

Tal com indica el seu nom, el barceloní Axe Colours té una estètica molt colorista, “però d’una forma suau i uniforme per aconseguir un resultat equilibrat”. Usa una tècnica molt basada en el grafiti i el muralisme, amb clarobscurs. Les seves intervencions són pur “ streetart 2.0”, molt lligat als temps actuals de mòbils, internet i Netflix: “Vaig fer una sèrie de retrats de personatges icònics de sèries de televisió repartits per diferents espais de Barcelona amb un estil molt colorista i reconeixible”. Entre les seves obres hi ha un mural homenatge a Pepe Rubianes, un mur col·lectiu de més de 20 metres sobre la crisi en una fàbrica abandonada, una intervenció per a Greenpeace amb diferents artistes i, recentment, un mural d’en Jordi Cuixart als murs de l’antiga Model de Barcelona, “que lamentablement ja ha sigut vandalitzat”.

Roc Blackblock

Barceloní de naixement, té una estètica molt influenciada pel disseny gràfic i la il·lustració. Defensa la importància del carrer com a espai comú, i hi aplica el “màxim respecte”. “La ciutat i l’espai públic han de reflectir les realitats del que passa dins”. L’artista creu que la ciutat és el nostre hàbitat i que no només tenim el dret sinó també la potestat de personalitzar-lo i identificar-nos-hi. Activista des de fa anys en moviments antimilitaristes i pel dret a la vivenda, considera que les seves reivindicacions impregnen tota la seva vida i obra: “El muralisme, més enllà de l’expressió artística, és una eina d’expressió individual i col·lectiva, i és indissociable de la lluita per la transformació social”.

BL2A (Baldosa)

Nascut a Figueres però resident a Barcelona, BL2A defensa que “el carrer és la galeria més lliure i democràtica que existeix” perquè no hi ha cap filtre, i que el fet de ser un art efímer fa que “probablement serà contemplat per molta més gent que potser no entraria mai a les galeries ni als museus”. Pel que fa al seu estil, pinta persones que no coneix i així les pot deformar al seu gust i fins i tot convertir-les en objectes. Sobre el seu discurs, considera que “utilitzar el carrer com a suport és per si mateix una reivindicació social, política i econòmica a la vegada”.

Rice

Les intervencions de Rice són retrats intimistes, per arribar al vianant i l’espectador fortuïts. “M’interessa crear un espai de galeria constant i gratuïta al carrer, a l’abast de tothom, que sigui espectador del fluir de la vida i el seu trànsit”, detalla. Olotí de naixement, a Barcelona es va introduir en el món de l’art urbà, i per a les seves creacions s’inspira en versos de poemes, en les imatges i rostres del cinema antic, en el teatre i la dansa: “M’interessa interpel·lar el vianant, crear un diàleg entre ell i la pintura”, explica, i defensa l’espai públic com a escenari únic i privilegiat on treballar: “El fet d’estar pintant al carrer ja és un fet polític”.

El Xupet Negre

D’estil contundent, alegre, clar i ben definit, El Xupet Negre és barceloní i les seves intervencions tenen influències del disseny gràfic i la publicitat, combinat amb el grafiti o art urbà. L’artista defensa que és el creador del logoart, on pinta el mateix personatge sempre, creant una iconografia pròpia. El seu logo és el protagonista d’obres que canten a “l’amor, el respecte, la pau, la llibertat i la unitat”, així com l’art per a tothom i l’empoderament social.

Juanjo Surace

Barceloní d’adopció després de 20 anys a la ciutat, l’argentí Juanjo Surace considera que l’art urbà “genera un joc d’anada i tornada entre l’obra i el seu observador”. En els seus dibuixos toca assumptes que l’afecten com a individu i com a part d’una societat disfuncional: “Últimament he parlat als meus murs sobre refugiats, la falta de privacitat o la deshumanització de les persones a les xarxes socials”. Els seus dibuixos tenen sempre una doble capa de lectura amb un primer nivell amable i un segon nivell “més complet, a vegades més fosc i reflexiu”. u