Cultura24/10/2019

Art i tecnologia crítica al CCCB amb The Influencers

Presentacions, conferències, tallers, perfomances i disseny radical ocuparan el CCCB en una edició del festival que aborda la complexitat de la societat tecnològica des de l’art crític

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaL’artista kuwaitiana Monira Al Qadiri qüestiona de dalt a baix “la cultura del petroli” que domina l’estructura patriarcal dels països del golf Pèrsic. El col·lectiu japonès Chim Pom es va endinsar en la zona d’exclusió de la central nuclear de Fukushima en un acte de guerrilla simbòlica. La taiwanesa Shu Lea Cheang, que va exposar 3x3x6 al pavelló de Taiwan de la Biennal de Venècia, desafia des de la perspectiva queer les infraestructures de vigilància i control dels cossos. Al Qadiri, Chim Pom i Cheang són tres dels participants en la 15a edició del festival The Influencers que se celebra avui i demà al CCCB amb entrada gratuïta.

“La nostra metodologia és buscar projectes anòmals i transmetre noves maneres de veure el món. El festival, que també compta amb el hacker Jaromil, els artistes Mitra Azar i Adam Harvey i el col·lectiu DIS, entre més, mira de connectar amb la realitat convocant gent que s’està barallant amb aquesta realitat”, explica Bani Brusadin, director de The Influencers, per a qui la col·laboració amb el CCCB és “totalment estratègica”.

Cargando
No hay anuncios

Presentacions, conferències, tallers, perfomances i disseny radical ocuparan el CCCB en una edició que aborda la complexitat de la societat tecnològica des de l’art crític. Per exemple, Monira Al Qadiri hi presentarà en format performance la proposta Petroquímics al purgatori. Un futur sense petroli, un treball en què desmunta la mística patriarcal del petroli, “una mena de regal dels déus als homes per justificar l’existència d’un règim polític que silencia les dones”, diu Brusadin. El festival, que va néixer de la fascinació tecnològica, ha esdevingut un espai de reflexió i combat crític que també recull la desconfiança respecte a “la propaganda mitjançant mems com Pepe the Frog que connecten amb polítiques racistes”, “la saturació d’ironia a les xarxes” i “les polítiques de vigilància relacionades amb els sistemes de reconeixement facial”.