El tresor amagat de Domènech i Montaner torna a brillar

BarcelonaNomés hi ha dos arquitectes catalans que tenen obres a la llista del Patrimoni de la Humanitat: Gaudí i Domènech i Montaner. Del primer, amb sis obres, gairebé no en queda rastre documental perquè el seu arxiu es va cremar durant la Guerra Civil, i tampoc no era home amant d'escriure i explicar el seu pensament. Del segon, amb dues obres al llistat, l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música, tenim la sort de tenir una ingent documentació que ens permet conèixer no només com era el seu procés de treball, quines obres va fer i quines li hauria agafat poder realitzar, sinó també què en pensava de l'arquitectura, de la política, del patrimoni i de la societat de la seva època. Aquest monumental fons documental es conserva, i es divulga, a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), gràcies a la donació que, els anys 2000 i el 2014, en va fer el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, comissari de l'exposició que fins al 17 de setembre mostra a Barcelona, al Centre Obert d'Arquitectura, a la seu del COAC, una àmplia selecció d'aquests fons.

Hiperactiu durant aquest Any Domènech i Montaner –ha escrit dues biografies i ha participat en altres monografies sobre l'arquitecte, a més de participar en diverses exposicions–, el besnet de qui fou sens dubte l'arquitecte modernista per excel·lència justifica que no hi hagi hagut una gran retrospectiva en el fet que d'aquesta manera les múltiples facetes de l'autor de la Casa Lleó Morera s'han pogut explicar de manera més aprofundida. Potser sí, això es podrà valorar al final d'aquesta commemoració en què s'han implicat totes les institucions i administracions que tenen la sort de comptar amb obres del genial arquitecte. Tanmateix, en certa manera l'exposició del COAC es pot considerar una mica la central, perquè allà hi apareixen gairebé totes les facetes de l'arquitecte: el projectista innovador, el grafista, l'estudiós de l'heràldica, el pioner en els estudis del romànic, el polític catalanista, l'intel·lectual compromès, l'urbanista agosarat...

El gruix de la mostra, imprescindible si es vol conèixer l'arquitecte, està configurat per uns 150 documents originals que permeten veure des de la minuciositat de les seves fitxes quan visitava les esglésies del Pirineu o l'esborrany del disseny de la capçalera de La Renaixensa fins al seu projecte urbanístic per crear una avinguda monumental que travessava transversalment Ciutat Vella, passant pels dibuixos de conjunt de l'Hospital de Sant Pau o els detalls decoratius de la Casa Navàs de Reus. És una exposició per mirar i gaudir lentament, ja que està plena de sorpreses, sobretot pel que fa a les obres que no va arribar a construir i als projectes truncats. Una autèntica delicatessen que demostra, també, el valor de l'arxiu i la importància que la salvaguarda del patrimoni documental té per al coneixement de la nostra història.