La Sagrada Família que sortiria de l'estudi RCR

OlotEls arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, porten a l’ADN l’afany per entendre les característiques dels llocs on treballen. Volen que els seus edificis contribueixin a potenciar els entorns. Els guanyadors del premi Pritzker el 2017 han treballat en contextos molt diferents, sovint complexos, i enguany han posat als estudiants del seu taller d’estiu el repte d’abordar una problemàtica "candent", diu Ramon Vilalta: l’encaix urbà de la Sagrada Família amb la ciutat de Barcelona.

"Després de la inauguració de la torre de la Mare de Déu, s’ha tornat a debatre l’obra, però és un debat obsolet perquè la Sagrada Família és un edifici que està pràcticament acabat", explica Vilalta. Així que reclama obrir el focus i anar més enllà de la basílica d’Antoni Gaudí per considerar-la "una centralitat" de la ciutat, com també ho són punts com la plaça Catalunya, les Glòries i l’estació de Sants. "La Sagrada Família és una peça a una escala tan important que no n'hi ha prou amb llegir-la a partir del seu entorn, sinó que s’ha de fer a partir del model de ciutat i fins i tot territorial", subratlla.

Per a Ramon Vilalta, la Sagrada Família és com "una muntanya" que la ciutadania ha de fer-se seva i acabar abraçant. Reclama un debat més objectiu i serè i recorda que els tempos de l'urbanisme sovint superen les vides dels seus autors. El mateix Antoni Gaudí va pensar un encaix per a la basílica, amb uns espais públics i unes visuals esbiaixades, però Vilalta creu que és un projecte obsolet per la dimensió que han pres l’edifici i la ciutat de Barcelona des de la seva mort. "Els somnis dels grans somiadors sempre són superats, i Gaudí no es podia imaginar què és avui la Sagrada Família". "Gaudí no va pensar mai que el fenomen del turisme arribaria a aquest nivell", afegeix el coordinador del grup que treballa sobre la Sagrada Família, l’arquitecte Joan Puigcorbé.

Ramon Vilalta també vol que l’exercici dels estudiants tingui un afany més utòpic que, per exemple, el projecte que va presentar l’arquitecte Enric Massip per resoldre el conflicte amb els veïns del carrer Mallorca. ¿Els RCR estarien disposats a fer un nou projecte? "Només estem fent un exercici intel·lectual", adverteix Vilalta. Com que l’urbanisme de la Sagrada Família i el seu entorn és una qüestió amb moltes arestes, tenen previst repetir l’exercici en el taller de l’any que ve.

Arquitectura prospectiva

En el taller d’arquitectura i paisatge dels RCR d’enguany hi participen quaranta-sis estudiants d’arquitectura i joves professionals de catorze països. Una quinzena treballen en un mapa gegant de l’Eixample mentre Joan Puigcorbé els va donant instruccions. Hi van marcant, al voltant de la Sagrada Família, altres elements com els espais verds, els edificis patrimonials i les principals vies de circulació. El resultat final serà una proposta de com "Barcelona ha d’entendre la Sagrada Família", com diu Puigcorbé. La clau de l’exercici és que la Sagrada Família és "una fita" i que la resposta de Barcelona ha d’estar a l'altura i ha de ser coherent amb altres edificis que també són fites com la Torre Glòries i les Torres Mapfre. I al mateix temps, el projecte també preveu connectar Collserola amb el mar.

Puigcorbé creu que cal pensar en la ciutat de Barcelona a llarg termini. "La intervenció ha d’estar a l'altura de la ciutat i no només del barri", subratlla. Per exemple, per pal·liar la manca d’espai verd, la proposta passaria per pacificar el carrer Marina i introduir-hi més verd. Aquests nous espais verds estarien connectats, per una banda, per un tram de la futura Diagonal pacificada i, per l’altra, amb el Parc de la Ciutadella. Joan Puigcorbé defineix aquesta actuació com la creació d’un Central Park alliberat de la "rigidesa de l’Eixample" i sense la contundència urbana del parc novaoirquès. En aquest projecte, els blocs d’habitatges del carrer Mallorca s’enderrocarien parcialment, i les persones afectades es podrien reallotjar en habitatges pròxims que actualment estan buits. "Hem de saber quants n’hi ha i on", apunta Puigcorbé.

Un altre aspecte que es voldria atacar amb les obres és la contaminació acústica. "Per la zona fa pocs anys hi passaven cada dia unes 60.000 persones, unes 15.000 de les quals entren a la basílica", diu Puigcorbé. Una altra solució l’aporta Ramon Vilalta: que la Sagrada Família estigui al centre d’una de les futures superilles per alliberar-la de la pressió del trànsit.

Precisament, els RCR estan treballant, però professionalment, en una altra centralitat barcelonina: l’ampliació de l’estació de Sants i el seu encaix amb l’entorn. Està previst que els detalls del seu avantprojecte es facin públics aquest mes o al setembre. “Per fer-nos una idea de la dimensió de l’obra, cal tenir en compte que l’estació ocupa sis hectàrees i hi van passar el 2019 uns 40 milions de persones, mentre que l’aeroport de Barcelona n’ocupa gairebé 1.000 hi van passar 52 milions”, apunta Vilalta. 

Transformacions al Parc Natural dels Volcans

Com la Sagrada Família, l'altre exercici d'arquitectura i paisatge del taller d'enguany també es podria arribar a fer realitat: quatre grups d'estudiants estan treballant, capitanejats per l'arquitecte i crític Jaume Prat, en el projecte d'un nou centre de gestió del Parc Natural dels Volcans de la Garrotxa al Parc Nou. Ara la seu està dividida en dues parts: una és a la Torre Castany, un edifici de Josep Fontserè al mateix parc, i l'altra és al Parc de la Moixina. L'actuació consisteix en unificar les seus a la Torre Castany. "El Parc Nou és com una baula entre el parc natural i la ciutat", diu Jaume Prat. Això vol dir que la intervenció, tot i que només té 1.000 metres quadrats, té una posició estratègica. "Es tracta de fer diverses actuacions d'acupuntura urbana", explica Prat.

El taller d'estiu dels RCR continuarà fins al dia 22. El públic general pot assistir a les conferències del Programa Obert que es fan al Pati de l'Hospici: dilluns l'arquitecte de Sri Lanka Palinda Kannangara parlarà de La bellesa de fer menys; dimarts la filòsofa Marina Garcés parlarà de Sensibilitat i imaginació crítica a La Vila i, finalment, dimecres l'arquitecta i dissenyadora de programari de realitat augmentada Lucia Tahan parlarà de Metavers i espai.