Els RCR obren un pont definitiu amb París

BarcelonaEl despatx d'arquitectura RCR té una relació molt fructífera amb França: van construir a Rodez una de les seves obres més emblemàtiques, el Museu Soulages; estan construint una casa a Montastruc, i el Centre Georges Pompidou té en projecte una gran exposició de la seva obra, després d’exposar les maquetes que els van comprar per a la seva col·lecció permanent. Ara el pont dels RCR amb França és també literal: fa unes setmanes es va acabar la instal·lació damunt del Sena del nou pont Seibert, que uneix el districte de Boulogne-Billancourt amb l’Île Seguin, on els olotins tenen en curs les obres d’un gran complex cultural. 

“En la mesura que hem pogut hem potenciat que sigui una zona pacificada, que hi passin el mínim de cotxes i autobusos, i que sigui un mirador per als vianants”, afirma Ramon Vilalta, soci dels arquitectes Rafael Aranda i Carme Pigem. L’Île Seguin va acollir la fàbrica de Renault fins als anys 90 i ara s’està convertint en una nova centralitat urbana. Els RCR han volgut evocar el passat industrial del lloc fent servir l’acer per construir el pont, que es caracteritza per un arc tirat de 150 metres de llarg i 11 d’alt. El cost de les obres és de 41,5 milions d’euros i està previst que el pont entri en funcionament el 2025. 

Les obres del complex cultural també continuen i a mitjans del 2022 està previst que se'n posin els fonaments. “És un edifici mixt que té un museu, galeries, un cinema multisales i oficines. Aquesta complexitat es dona cada vegada més”, explica Vilalta. El projecte dels olotins va sorgir d’un concurs però l'encàrrec va evolucionar: els van donar uns 10.000 metres quadrats més, fins a arribar als 40.000 metres per als seus edificis, i més endavant van rebre l'encàrrec del pont. “A l’alcaldia els va agradar molt el nostre projecte i ens van fer confiança perquè féssim el pont”, explica Vilalta.

El centre cultural dels RCR s’aixecarà a l’extrem sud de l’illa, mentre que al nord el japonès Shigeru Ban hi va construir El Sena Musical, un edifici que es caracteritza perquè l’auditori està ubicat a dins d'una estructura geodèsica forrada de vidre. De fet, els RCR s’han salvat del rumb fulletonesc de les obres de l’Île Seguin. El pla urbanístic el va redactar Jean Nouvel per crear una Vall de la Cultura, però va patir modificacions. La part central de l’illa és molt cobejada. El pretendent més famós va ser François Pinault, que es va plantejar portar-hi la seva col·lecció, que després va obrir a l’antiga Borsa de Comerç fa uns mesos. Un dels últims projectes que s’han fet públics és el barri dissenyat pel danès Bjarke Ingels, que va ser rebut amb escepticisme.

Els efectes de la pandèmia

En paral·lel al projecte de l’Île Seguin, els RCR i els responsables del Centre Georges Pompidou continuen treballant per posar data a una gran exposició de l’estudi. Mentrestant, exposaran el maig del 2022 les maquetes que els van comprar al Museu Comarcal d’Olot, i al desembre portaran una versió ampliada de la mostra al Museu Soulages. També estan acabant la part social del nou Celler Peralada, que va entrar en funcionament fa uns mesos i la inauguració del qual està prevista per a la primavera del 2022.

Ramon Vilalta assegura que s’han adaptat prou bé al domini de les pantalles que ha portat el covid, i que ja han pogut notar els primers canvis que la pandèmia ha marcat en els usos dels edificis. Concretament, han hagut d'eliminar oficines d’una seu corporativa el projecte de la qual va començar abans de l’esclat del covid. “Es comença a concebre que la gent treballa fora i la seu és un lloc de trobada i per posar la feina en comú, i això demana una altra tipologia d’edificis. Abans de la pandèmia vèiem aquests grans centres, com els de Google i Apple –conclou Vilalta–, que són com les noves colònies contemporànies. I en la postpandèmia no està tan clar que siguin ideals, sinó que s’ha de donar possibilitats a la gent fora del lloc de treball”.