El patrimoni emocional de Flores i Prats, beneït a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

VenèciaSer arquitecte avui és tot un desafiament pels reptes ambientals, econòmics i socials que envolten la construcció d'un edifici. El panorama és tan convuls que pot ser aclaparador. L'abundància d'instal·lacions artístiques i vídeos a l'exposició central de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, dirigida per l'arquitecta ghanesoescocesa Lesley Lokko, sembla una crida a la pausa i la reflexió per poder emprendre la descarbonització la i descolonització de l'arquitectura amb més determinació. Entre tots aquests treballs, la participació de l'estudi barceloní de Ricardo Flores i Eva Prats és excepcional, per la magnitud de l'espai que ocupa. La seva proposta porta per títol Patrimoni emocional i amb ella desgranen com mantenen totes les vides d'un edifici i les tracten sense jerarquies. És una de les mostres de les més estrictament arquitectòniques del recorregut de la Biennal, i també es pot veure com un nou reconeixement internacional a la seva entrega incansable.

La Biennal d'Arquitectura de Venècia ha sigut un gran aparador per a Flores i Prats: hi van exposar la rehabilitació del Casal Balaguer de Palma entre les Arquitectures empeltades del pavelló català de l'any 2014. Van participar en el pavelló espanyol del 2016, i el 2018 van reproduir una lluerna de la Sala Beckett dins l'Arsenale. Semblava que aleshores havien fet el cim, però enguany s'han tornat a superar amb Patrimoni emocional. Després de tot aquest desplegament, només els queda ser els directors d'una futura edició de la Biennal. "Quina feinada que seria", exclama Eva Prats, aclaparada per la idea.

Patrimoni emocional inclou moltes de les obres de Flores i Prats, des de la nau Yute a Sant Just Desvern i el Museu dels Molins a Palma fins a la Sala Beckett i dues obres en curs: la rehabilitació d'un altre teatre, el Variétés, a Brussel·les, i la recuperació de la nau la Favorita al Poblenou. I sembla que la Sala Beckett podria tornar a estar en obres en un futur no gaire llunyà: els arquitectes afirmen que construir la residència de dramaturgs que va ser descartada per raons pressupostàries és ara "un somni possible". La possibilitat de construir-la amb fusta hauria contribuït a aplanar el camí perquè sigui possible. "És un programa que fa molta falta a la Beckett. Sembla que tenen problemes d'espai des del primer dia, ara veiem que incloure la residència en el programa va ser una decisió correcta", explica Prats.

"Ens xoca que es faci una lectura parcial d'un edifici"

Per a Flores i Prats les intervencions en edificis patrimonials no va ser una línia premeditada, sinó que va començar amb el Museu dels Molins a Palma i va anar guanyant terreny. "Això va anar venint i ens va anar introduint en un món que ens interessava molt", diu Prats. "Són peces que t'emocionen i que encara t'encanten, i a poc a poc ens vam començar a identificar més i més en veure les possibilitats de disseny i inspiració que tenen els llocs ja utilitzats", explica Flores. En els casos del teatre Variétés i la Favorita, Flores i Prats treballen en edificis una part dels quals està catalogada, i això també els condiciona. "Quan ens posem amb temes patrimonials, ens xoca i ens costa d'entendre que es faci una lectura parcial dels edificis: la façana principal del teatre està protegida, però l'altra sembla que no tingui valor, i a nosaltres ens interessa veure com funciona el contrast entre les dues. A la Favorita, de dues parts iguals d'una tanca, una està protegida i l'altra no", explica Flores. "És essencial tractar els edificis amb continuïtat, tractar el vell i el nou a la vegada", subratlla.

Pel que fa a l'aspecte normatiu d'intervenir en edificis patrimonials, Flores i Prats acostumen a anar-hi a favor en el procés de treball i per evitar d'aquesta manera "solucions forçades", com diu Flores. "Quan els edificis comencen a tenir un punt patrimonial veiem que hi ha moltíssima subjectivitat. Als funcionaris o les persones que estan al càrrec de defensar aquesta condició més patrimonial de l'edifici els costa molt mantenir aquesta imaginació i aquest punt de llibertat que tenim com a projectistes. La manera que tenen ells d'entendre l'edifici també és subjectiva, però la seva és normativa i la nostra no", adverteix Prats. Així que calen "llargues converses" perquè les diferents subjectivitats, les normes i les característiques de l'edifici existent acabin confluint. "Per a nosaltres quan hi ha preexistències l'edifici és més ric", conclou Flores.