Les obres de la Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona començaran el 14 de setembre

BarcelonaTrenta-tres anys després de l'inici del projecte, les obres de la Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona tenen finalment una data concreta: el dia 14 de setembre començarà l'enderroc de l'ala adjacent a l'Estació de França, que ara escapça el solar on s'aixecarà la biblioteca en paral·lel a la infraestructura ferroviària. L'enderroc d'aquest edifici, que havia acollit oficines de l'estació i de la Universitat Pompeu Fabra i que ara està en desús, durarà uns cinc mesos. Després d'alliberar el solar, d'uns 180 metres de llargada, està previst que la construcció de la biblioteca comenci a finals del 2023 i que les obres, pressupostades en 55 milions d'euros, estiguin enllestides el 2027.

La futura Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona, que fins ara es coneixia com a Biblioteca Central, és un projecte de l'arquitecte Josep Maria Miró, de Nitidus Arquitectes. Estarà formada per tres grans blocs connectats per l'interior. Per la proximitat amb l'Estació de França és inevitable pensar que els blocs, d'una, tres i cinc plantes, poden recordar una locomotora i dos vagons. El volum més baix serà el més pròxim a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, per "no tapar l'estació", com diu Josep Maria Miró. El més alt serà el més pròxim al mar, en la part més ampla del solar. L'accés estarà en aquest punt. Com que la biblioteca quedarà encaixonada entre l'Estació de França i el passeig de Circumval·lació i no es podrà crear una plaça que la posi en valor, Miró també ha volgut crear espai públic a la planta baixa en l'accés a la biblioteca. "No volem que les estructures i les instal·lacions siguin les protagonistes, sinó que les posem al servei de l'espai", explica l'arquitecte. La biblioteca tindrà una superfície útil de 16.000 metres quadrats (d'un total de 21.548 metres quadrats) i capacitat per a 600.000 volums.

El concurs de la Biblioteca de l'Estat a Barcelona que va guanyar Miró es remunta al 2010. L'arquitecte assegura que les mesures d'eficiència energètica que va incorporar aleshores estaven per damunt de les que marcava la normativa i que ara les revisarà per veure si cal potenciar-les. Miró enumera que va haver d'aplicar "mesures passives" com l'aprofitament de la llum solar, la ventilació creuada i el bon aïllament tèrmic, i ara s'estan debatent matisos com la possibilitat que la biblioteca tingui vegetació a la coberta.

Un equipament llargament cobejat

La futura biblioteca ha rebut diversos noms al llarg dels anys i ha sigut una successió de promeses incomplertes, des que es va descartar ubicar-la a l'antic Mercat del Born arran de la descoberta de les restes arqueològiques del setge del 1714. Per al tinent d'alcaldia de Cultura, Jordi Martí, la Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona és "l'assignatura pendent més antiga de Barcelona", i assegura que estarà "al bell mig de la Ciutadella del coneixement", fent referència als equipaments culturals i científics que hi ha al voltant del parc.

La construcció de la biblioteca va tornar a agafar embranzida l'any passat amb la creació d'una comissió amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, el departament de Cultura de la Generalitat i el ministeri de Cultura. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha tret pit aquest divendres durant la presentació de l'edifici i ha recordat que els 55 milions de la biblioteca, 1,4 dels quals provenen dels pressupostos generals de l'Estat d'aquest any, representen "la inversió més important en una biblioteca pública en els últims 125 anys". I la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, assegura que serà "la peça fonamental que faltava” en el sistema nacional de biblioteques.