La lluita antiracista de Top Manta es manifesta a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

Venècia (Itàlia)Als manters que representen Catalunya i les Balears a la Biennal d'Arquitectura de Venècia els remou més la lluita a peu de carrer. Per això aquest al matí han arrencat la jornada de presentació de l'exposició produïda per l'Institut Ramon Llull amb una marxa silenciosa, reivindicativa i al mateix temps en senyal de dol pels milers de migrants morts al mar. La distància des del pont de Quintanavale fins al pavelló és només d'uns cent metres, però el recorregut ha sigut intens: els manters portaven unes samarretes amb el lema "L'art de la hipocresia" i a l'esquena una llista dels temes de "La Biennal d'Europa": "colonialisme, saqueig, fronteres, deportacions, morts, racisme, patiment i violència".

La marxa estava concebuda com una acció artística i en alguns moments ha estat a punt de ser una manifestació espontània amb pancartes amb la participació d'una representant de l'organització Regularització Ja. No ha sigut així, però, així i tot, entre la dotzena de membres de Top Manta que hi havia a la capçalera de la marxa, on també hi havia activistes italians de l'organització Melting Pot, s'han sentit proclames com "La llei d'estrangeria mata gent cada dia" i "Cap persona és il·legal". "Estem contra les fronteres, i denunciem que mentre els països europeus celebren una de les seves trobades més importants deixen morir els nostres germans al mar", ha advertit un dels portaveus del sindicat Top Manta, Lamine Sarr.

Segons l'informe de l'organització Caminant Fronteres, l'any passat van perdre la vida al mar 2.390 persones. Així, que Top Manta representi Catalunya i les Balears oficialment adquireix una càrrega molt punyent. "També denunciem els centres d'internament, que estan augmentant a tot Europa", ha subratllat Sarr. "Representar és una etiqueta que ens incomoda: diem que presentem Catalunya a través de la mirada africana", ha explicat Eva Serrats, arquitecta i comissària de la mostra juntament amb els seus col·legues de l'estudi Leve, Francesc Pla i Daniel Cid.

El títol Seguint el peix fa referència a les rutes dels senegalesos cap a Europa per tenir una vida millor, després que Occident faci la seva economia més precària emportant-se el peix de les seves aigües per fer pinso per als salmons de piscifactoria. Aquest viatge es tradueix a la mostra en nou mantes penjades del sostre fetes juntament amb els manters. Cada una inclou diversos textos i està dedicada a una etapa de les seves vicissituds fins a arribar a Europa, des d'Àfrica com a origen del món fins a la vida a la ciutat on arriben, passant per les rutes migratòries, tenint en compte els migrants que perden la vida al mar, i la seva capacitat per crear xarxa i donar-se suport. "L'exposició ens interpel·la i ens provoca, per escoltar i mirar més enllà del que hem fet fins ara", ha afirmat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. "Mirem tota la diversitat que tenim al país, no només a la ciutat de Barcelona", ha subratllat.

La participació catalana encaixa de ple en aquesta edició de la biennal que té com a protagonista l'Àfrica com un "laboratori de futur", tal com diu el títol. També dona visibilitat a una Catalunya africana sovint silenciada i estigmatitzada. "Els africans estan fent totes aquelles feines que nosaltres hem deixat de saber fer. Els africans són als escorxadors, són els temporers de l'agricultura, i també hi ha personal qualificat, com els peladors de suro, els pescadors de l'Escala o els pastors de l'ètnia fulani", ha dit Serrats. "Hi ha gent que fa quaranta anys que és a Catalunya, que els seus fills són d'aquí, i fa molt temps que invisibilitzem aquesta realitat. Hi ha tota una gent que està fent un servei sistèmic que des de la ciutat no veiem però des del territori, sí", ha subratllat.

"El projecte proposa que l'arquitectura sigui porosa per a uns coneixements i unes experiències que han sigut exclosos del món occidental", ha dit el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda. "El projecte és molt actual perquè posa damunt la taula el problema del dret a la ciutat", ha afirmat l'arquitecta Olga Subirós, que va ser membre del jurat que va seleccionar la proposta. "Les ciutats continuen sent molt excloents", ha advertit.

Per als comissaris, la forma de vida en comunitat dels manters és un mirall a través del qual ens podem qüestionar l'individualisme occidental i assajar unes altres maneres de viure en una ciutat com Barcelona que ens farien més resilients davant els reptes de futur més immediats que ens puguin fer més precaris. "La meva àvia menjava comunitàriament a la fàbrica de suro on treballava, i a casa sempre hi havia lloc per a algú, i a ningú se li hauria ocorregut enviar l'avi a una residència. Això passava fa quatre dies; en dues generacions ho hem perdut i hem entrat en una cura de l'individualisme, i la regulació que fa que aquesta Àfrica que hi ha a Catalunya ens sembli exòtica. Ens hem de mirar la comunitat seriosament, perquè ens tocarà estar més junts i hem de saber gestionar la nostra, en certa manera, escassetat", ha conclòs la comissària. Per això, han traslladat a un centenar d'estudiants d'escoles d'arquitectura de Barcelona, la del Vallès, la de la Universitat Rovira i Virgili, la de la Universitat de Lund i el Politècnic de Milà els reptes de projectar uns restaurants comunitaris i amb producte de proximitat i uns dormitoris amb l'aforament flexible en una trentena de locals que l'Ajuntament de Barcelona ha comprat dins el Pla de Barris, alguns dels quals estan exposats al final del recorregut.