Un dels edificis de nova arquitectura més emblemàtics d'Escòcia és el Parlament, conegut com a Holyrood, pel lloc on és, en un extrem de la famosa i transitada Royal Mile (a l'altra, hi ha el Castell d'Edimburg). Aquest estiu se celebren els 25 anys de la inauguració d'aquest edifici de l'estudi EMBT, que Enric Miralles no va veure acabat i que va culminar en solitari Benedetta Tagliabue el 2003. Com a homenatge a l'arquitecte i per commemorar la construcció d'aquest símbol de la democràcia escocesa, se celebrarà el dia 19 una conversa entre Tragliabue i la presidenta del Parlament, Aliston Johnstone, sobre el significat de l'espai, el procés de construcció i l'adequació a la tasca parlamentària. L'acte forma part del Festival of Politics, un cicle que el Parlament organitza en paral·lel als cinc famosos festivals que tenen lloc a l'agost a Escòcia. Hi sonarà Mai per atzar, una òpera de cambra creada per Valerio Ferrari i Roberto Cacciapaglia, amic de Miralles i Tagliabue, amb motiu de l'obertura del nou estudi EMBT el 1997 i que a Escòcia també interpretarà Cacciapaglia al piano.
L'odissea per recuperar la icona olímpica d'Enric Miralles i Carme Pinós
La reconstrucció de les instal·lacions de tir amb arc, que han quedat mutilades, podria estar enllestida el 2027
BarcelonaLes instal·lacions de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona, d’Enric Miralles i Carme Pinós, són una de les obres més icòniques de l’arquitectura catalana i espanyola de les últimes dècades i, al mateix temps, un cas paradigmàtic del camí pendent perquè les administracions valorin plenament l’arquitectura contemporània i, si escau, patrimonialitzar-la. Arran de l’esfondrament que es va produir al Carmel el 2005, l’empresa pública GISA va enderrocar el 2008 un dels dos pavellons de l’edifici, el de competició, durant les obres per fer un nou túnel de maniobres de l'L5 del metro, i amb el compromís de reconstruir-lo. Compromís, fins ara, incomplert.
Segons ha pogut saber l'ARA, el departament de Territori sí que podria complir-lo coincidint amb les obres d’un edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’edificació de la nova seu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el solar pròxim de la Llosa de la Vall d’Hebron, un fet que permetria estalviar recursos. Així i tot, encara hi ha molta feina al davant. "Fins que no es concreti la modificació del Pla General Metropolità de la Teixonera i la Llosa de la Vall d'Hebron, que correspon a l'Ajuntament de Barcelona, no sabrem ni el paper de l'Incasòl, ni l'espai que ocuparà ni el pressupost de la reconstrucció", adverteixen fonts de Territori. "En el moment que això passi, estudiarem els passos a donar. De moment, l'única cosa tancada per part nostra és la construcció del CAP", expliquen les mateixes fonts.
El planejament urbanístic de la Llosa de la Vall d’Hebron va ser aprovat al març i la cessió del solar per poder començar a planificar les obres podria estar enllestida "abans que acabi l'any", segons fonts municipals. Està previst que el nou edifici de consultes externes estigui operatiu el 2027, així que si les obres de l’edifici del tir amb arc –que costarien uns 3,7 milions d'euros– es portessin a terme coincidirien amb la Capitalitat mundial de l’Arquitectura de Barcelona el 2026. “Com a ciutat, ¿no podem recuperar el camp de tir de Miralles i Pinós, i més amb una capitalitat mundial de l’arquitectura a la vista?”, planteja l'arquitecte Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del COAC. “Fer-ho durant la capitalitat mundial de l’arquitectura enviaria un missatge molt potent”, subratlla.
Un edifici en ruïnes i un altre de degradat
Les característiques peces de formigó de l’edifici de competició continuen degradant-se en un solar pròxim, igual que l’edifici existent, el d'entrenament, mutilat i ple de pintades. “És realment desesperant, perquè cap organisme ha expressat voluntat ferma de reconstruir-lo, només hi ha hagut paraules i bones intencions”, lamenten des de l’estudi de Carme Pinós. Per a la també arquitecta i sòcia d’Enric Miralles Benedetta Tagliabue, el menysteniment del complex té a veure amb la temporalitat dels Jocs Olímpics. “Les instal·lacions de tir amb arc van guanyar premis com el Ciutat de Barcelona i estaven molt ben considerades, però el fet que es construïssin per a un esdeveniment com els Jocs Olímpics va fer que després n'haguessin de canviar els usos, i no va funcionar”, lamenta Tagliabue. “L’edifici de competició potser no s’hauria enderrocat si hagués continuat tenint usuaris, i no sé si la situació de l’altre és encara pitjor. És horrible, està tan vandalitzat, tan brut! No s’hi ha fet cap inversió, i no es neteja!”, subratlla.
El mal estat de les instal·lacions de tir amb arc torna a estar d’actualitat perquè la Fundació Enric Miralles va acollir durant les Setmanes d’Arquitectura una trobada entre el director de la cordovesa Fundación Arquitectura Contemporánea, Carlos Anaya, i Benedetta Taglibue per reflexionar sobre la protecció de l’arquitectura contemporània i presentar el programa Arca de la institució andalusa. “Sovint descobrim que s’ha perdut una obra rellevant i no s'hi pot fer res, i amb el programa Arca volem donar impuls a la conservació de baix cap a dalt, és a dir, empoderar la ciutadania en comptes de demanar declaracions de bé d'interès cultural (BIC)”, afirma Anaya. “Fem acompanyament ciutadà i assessorament legal des de la comunitat local, i reivindiquem que a través de l’actualització dels catàlegs patrimonials sigui la ciutadania qui decideixi, mitjançant un debat obert i transparent, quins elements han de tenir alguna mena de protecció”, explica. Les instal·lacions de tir amb arc encaixarien dins la línia de treball de reconeixement d’obres premiades i posterior informació als ajuntaments de les obres en risc. “Les instal·lacions tenen tanta qualitat que se’ls podria perdonar la vida, com els toros indultats”, rebla Tagliabue citant l’arquitecta Victòria Garriga, antiga col·laboradora de Miralles.
El futur esperançador de l'Espacio Bertelsmann
Coincidint amb la trobada, la Fundació Enric Miralles va acollir una exposició de petit format amb documents de les instal·lacions de tir amb arc i d’una obra que Miralles va fer en solitari uns anys més tard, la seu social del desaparegut Círculo de Lectores, actualment conegut com a Espacio Bertelsmann. Aquesta altra obra ha patit moltes modificacions. “La Fundació Bertelsmann havia fet, pel seu compte, canvis a la part del davant de la sala i a la porta, i a més van enderrocar una part per construir una escala que més endavant es va enderrocar”, explica Tagliabue. “Ara tenim una bona relació i una bona comunicació amb la fundació perquè el seu vicepresident, Francisco Belil, viu a Barcelona i va conèixer l’Enric, i li té una grandíssima estima. Quan va entrar a la fundació va començar a consultar-nos sobre com adaptar l'edifici a les noves circumstàncies, i sobre com mantenir-lo, que tampoc és fàcil”.
L’Espacio Bertelsmann és un dels últims edificis d’Enric Miralles que s’està beneficiant de l’assessorament del seu estudi pel que fa a intervencions o a manteniment. Abans, Tagliabue i el seu equip havien assessorat per a l’ampliació de l’escola de música d’Hamburg amb un auditori, per a la reforma de l’Ajuntament d’Utrecht per optimitzar-ne l’eficiència energètica i per un espai infantil a la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls. “El que fem no interfereix en l’esperit de l’edifici”, diu Tagliabue. Pel que fa al llegat de l’estudi Miralles Pinós, Carme Pinós ha dit sovint que veu la intervenció en aquests edificis com “un acte de responsabilitat”. En els últims anys, ha dissenyat el crematori del cementiri d’Igualada i, actualment, està portant a terme diferents reformes i dissenyant una escola de música al centre cívic dels Hostalets de Balenyà.