Ampliació de l'aeroport

L'Estat compra la icònica Casa Gomis de la Ricarda, a tocar de l'aeroport del Prat

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anuncia la compra de l'habitatge, amenaçat per l'ampliació aeroportuària

La casa Gomis avui
3 min

El Prat de LlobregatLa Casa Gomis, un referent de l'arquitectura racionalista encarregat a l'arquitecte Antoni Bonet pel matrimoni format per l'enginyer i empresari Ricardo Gomis i Inés Bertrand, ja és propietat de l'estat espanyol. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), aquest dimarts, des de l'icònic habitatge a tocar de l'aeroport del Prat, n'ha anunciat la compra per 7.249.077,26 euros. Fins ara, la casa continuava sent propietat de la família Gomis, però feia molts anys que ningú hi vivia de manera permanent, perquè la primera ampliació del Prat la va fer inservible pel soroll dels avions que la sobrevolen cada pocs minuts.

“És un grandíssim patrimoni”, ha dit Urtasun, que ha valorat l’entorn natural de la casa i la relació amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, no ha respost a com la podria afectar la possible ampliació de l’aeroport: “No hi ha cap projecte sobre la taula de l’ampliació del Prat”.

Ernest Urtasun (ministre de Cultura), a la casa Gomis, amb Jordi Martí (secretari d'Estat de Cultura), Inés Gomis, Sònia Hernández Almodóvar (consellera de Cultura) i Lluís Mijoler (alcalde del Prat de Llobregat)..

Inaugurada el 1963, la Casa Gomis va esdevenir, en plena dictadura i durant els primers anys de la democràcia, un espai privilegiat de creació i trobada de l’avantguarda cultural. El 1997, la família Gomis en va encarregar la restauració als arquitectes Fernando Álvarez Prozorovich i Jordi Roig. Tanmateix, viure-hi estava del tot descartat per la impossibilitat d'aïllar-la del soroll sense desfigurar-la i canviar tota l'estructura que la fa icònica.

Urtasun s'ha compromès a preservar el conjunt arquitectònic i convertir la casa, que conserva tot el mobiliari original, en un centre cultural obert a tota la ciutadania, on se celebraran trobades i es podran fer, com fins ara, visites guiades però de manera més professional i assídua. El ministre de Cultura no ha concretat com serà aquest centre cultural o quina programació tindrà, però ha assegurat que la casa tindrà un paper destacat tant en la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026, com al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que també acollirà la capital catalana.

Urtasun també ha agraït a la família que conservés la casa durant seixanta anys. "La casa està extremadament bé, i això no s’hauria aconseguit sense tots aquests anys d’esforços per part de la família", ha dit el ministre. "Teníem un somni i s’ha complert. El ministeri ens ho ha posat molt fàcil. Sense l’administració no ho hauríem pogut conservar. Nosaltres (són sis germans) encara, però els nostres fills ja no", ha admès Inés Gomis, filla del matrimoni Gomis-Bertrand. "Els nostres pares ens van educar perquè comprenguessin i acceptéssim als altres, per rebre a tothom que venia a aquesta casa, sense importar la seva ideologia, sempre estava oberta a tothom", ha afegit Inés Gomís.

Marita Gomis amb el ministre Urtasun a la casa Gomis.

Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 2021, la casa d'estiueig, on la família va voler celebrar el seu últim Sant Esteve aquest desembre, mira a la llacuna de la Ricarda i al mar Mediterrani i està envoltada d'una pineda. El mosaic verd de la Ricarda és un espai natural protegit al delta del Llobregat que ha aconseguit sobreviure a la pressió de milions de persones i d’infraestructures viàries, l’activitat del port de Barcelona en un flanc i, a l’altre, i ben a tocar, l’aeroport del Prat, que ara vol tornar a créixer envaint el seu espai d’aiguamolls. La casa dialoga amb aquest entorn. Un dels trets que més la defineixen és la successió de sostres amb volta catalana, que fan de la coberta un seguit d’ones que evoquen les dunes i el dibuix de les copes arrodonides dels pins. És una coberta enrajolada amb peces de ceràmica vidriada que treuen profit i valoren l’artesania local. No tan sols l'exterior té un gran valor arquitectònic. A l'interior, conserva obres com un mural tèxtil de Magda Bolumar, gravats de Tàpies, ceràmiques de Chiara Camoni o fotografies de Carlos Pérez Siquier. "S'ha protegit l'edifici i el jardí, el seu entorn té un gran valor paisatgístic", destaca la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que ha volgut agrair a la família Gomis tot el que han fet: "No han defallit mai".

El futur de la casa i del seu entorn ha estat motiu de debat i polèmiques els últims anys. Entitats ecologistes i associacions de veïns s’oposen a la idea d’allargar la pista de l’aeroport que implicaria construir sobre la llacuna, un entorn mediambiental catalogat i protegit per la xarxa europea Natura 2000. L'espai també va ser reivindicat amb una exposició que s'hi va fer el setembre passat durant l'edició barcelonina de la biennal nòmada d'art contemporani Manifesta.

stats