Les Grafton entren a l'Olimp de l'arquitectura

BarcelonaLes arquitectes irlandeses Yvonne Farrell (1951) i Shelley McNamara (1952), conegudes com les Grafton, ja ho han guanyat tot. Dos anys després d’emportar-se el Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura, reben la màxima distinció de l’arquitectura europea, el premi Mies van der Rohe, dotat amb 60.000 euros, per la Town House de la Universitat de Kingston, a Londres.

Amb aquest reconeixement, les Grafton entren en la selecta llista d’arquitectes que han guanyat tots dos premis, formada per Álvaro Siza, Rafael Moneo, Norman Foster, Rem Koolhaas, Zaha Hadid, Peter Zumthor i Lacaton i Vassal. La cerimònia de lliurament se celebrarà el dia 12 de maig al Pavelló Mies van der Rohe coincindint amb el Festival d'Arquitectures de Barcelona.

Al voltant d’un pati cobert, l’edifici inclou la biblioteca i els arxius més importants de la universitat, estudis de dansa, una sala de teatre, aules polivalents i dues cafeteries. “Imagina’t un lloc on coexisteixen feliçment sota un mateix sostre la lectura, la dansa, la performance, les conferències, les exposicions, la recerca i l’aprenentatge, i la porta és oberta per a tothom”, diuen les arquitectes a la memòria del projecte. A més, des del punt de vista urbanístic, la Town House funciona com la porta d’entrada de la universitat.  

Per al jurat, la visita a la Town House va ser memorable. “L’edifici crea una experiència emocional des de dins i a través de la columnata de la façana que genera una atmosfera domèstica a diferents nivells”, expliquen. I un cop a dins valoren tots els usos que pot acollir simultàniament: “S’ adapta als usos de dansa, biblioteca i d’estudi utilitzant capes de silenci i capes de so que funcionen perfectament bé juntes”.

És la primera vegada que un edifici universitari guanya el premi Mies van der Rohe i per als membres del jurat això és un senyal que hi ha una necessitat de projectes educatius públics “que dignifiquin la vida de les persones a través de l’educació i el fet d’estar junts, alhora que proporcionin possibilitats educatives equitatives per a tothom”.

L’edifici té una superfície de 9.100 metres quadrats (10.450 si es compten les terrasses) i ha costat 60 milions d’euros. Per a les arquitectes és clau en aquest edifici “una aproximació imaginativa a l’educació com un procés de compromís i descoberta”. “Les columnates formen espais acollidors als extrems –expliquen–. Els volums entrellaçats es mouen verticalment connectant l’edifici des del terra. Els vianants poden veure les activitats que es fan a dins. No hi ha barreres”. Una altra de les claus de la Town House és la responsabilitat ambiental. “Si bé l’edifici sembla permeable i transparent, el control ambiental s’aconsegueix amb la columnata i les zones de pas”, detallen les mateixes Grafton. Pel que fa a les façanes, les més altes són més massisses perquè la incidència de la llum és més potent, mentre que les façanes inferiors són més diàfanes.