David Chipperfield, l'autor de la Ciutat de la Justícia, guanya el premi Pritzker

BarcelonaEl jurat del premi Pritzker, considerat el Nobel dels arquitectes, continua reconeixent professionals sensibles amb l'entorn i capaços de fer de la necessitat virtut: el guanyador d'enguany és el britànic David Chipperfield (Londres, 1953), conegut a Catalunya per ser l'autor de la Ciutat de la Justícia i de la Torre Diagonal 197, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. "Subtil però poderós, suau però elegant, és un arquitecte prolífic que és radical en la seva moderació", diu l'acta del jurat. "David Chipperfield demostra la seva reverència per la història i la cultura –diu també el jurat–, al mateix temps que honora els entorns naturals i construïts preexistents, mentre reimagina la funcionalitat i l'accessibilitat dels nous edificis, les renovacions i les restauracions mitjançant un disseny modern atemporal que s'enfronta a les urgències climàtiques, transforma les relacions socials i revigoritza les ciutats".

El Pritzker de David Chipperfield és una notícia, però no una sorpresa absoluta, ja que el seu nom havia sonat com a favorit en nombroses ocasions. “Aquest premi era esperat, fa molt de temps que el mereixia. És un premi que tots els qui coneixem la seva obra estàvem segurs que arribaria”, afirma el també arquitecte Fermín Vázquez, que ha col·laborat amb Chipperfield en les seves obres barcelonines, en d'altres a la resta de l’Estat i en concursos com el de l’ampliació del Macba. David Chipperfield i Fermín Vázquez, conegut per ser l’autor dels Encants, es van conèixer per “atzar i per amics comuns”, diu també Vázquez, i han consolidat una relació d’amistat a més de la professional. “El David fa una arquitectura justa, no fa res innecessari, fa el contrari que els arquitectes formalistes i gestuals”, explica. També posa en relleu l’actitud del seu col·lega: “No té cap pretensió artística. Fa servir les eines que són pròpies de l’arquitectura, i no intenta atribuir-se més valor o fer veure que és un artista d’una altra disciplina. La seva modèstia em sembla genial, i té una sensibilitat extraordinària per trobar l’esperit dels llocs”.

Un arquitecte que va nedar a contracorrent

Ara, l’austeritat dels edificis de Chipperfield encaixa amb els reptes ambientals que els arquitectes tenen damunt la taula, però en el passat va nedar a contracorrent: “Va començar la seva trajectòria professional en un entorn on estava de moda el high tech i ell va fer absolutament el contrari, es va apartar del que és superflu i aliè a la disciplina de l’arquitectura. Té una postura ètica extraordinàriament sòlida”.

Entre altres obres destacades de Chipperfield també hi ha la restauració de les Procuratie Vecchie venecianes i la del Neues Museum de Berlín, un dels seus treballs més sonats. Fa dos anys va acabar la rehabilitació de la Neue Nationalgalerie, un edifici icònic de Mies van der Rohe, amb la qual va tornar a triomfar davant la crítica. En el camp de l’obra nova, hi ha l’edifici per a la Copa Amèrica a València conegut com a Veles e Vents (2006), la seu escocesa de la BBC (2007), el campus del Museu d’Art de Saint Louis (2013) i el Museu Jumex a Mèxic (2013). El Pritzker el concedeix la Fundació Hyatt i està dotat amb 100.000 dòlars. La cerimònia de lliurament del guardó tindrà lloc a Atenes al maig. Precisament, entre els projectes que Chipperfield té en curs hi ha el del Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

Per al president del jurat, l’arquitecte xilè Alejandro Aravena, els edificis de Chipperfield destaquen per la seva responsabilitat i afany d'intemporalitat. “En un món on molts arquitectes veuen els encàrrecs com una oportunitat d’ampliar el seu dossier, David Chipperfield respon a cada projecte amb eines específiques que tria amb precisió i una gran cura”, afirma Alejandro Aravena. “Els seus edificis sempre resistiran la prova del temps perquè l’objectiu final de la seva operació és servir al bé general –explica Aravena–. Evitar allò que està de moda li ha permès seguir sent permanent”.

David Chipperfield es va graduar a l’Escola d’Art de Kingston el 1976 i a l'Escola d’Arquitectura de l’Architectural Assotiation quatre anys després. Va obrir un estudi el 1984 que avui té uns tres-cents treballadors i seus a Londres, Berlín, Milà, Xangai i Santiago de Compostel·la. Al llarg dels anys ha construït un centenar d’obres entre Europa, els Estats Units i l’Àsia.