SUMA Arquitectura: "A la Biblioteca García Márquez hem aprofitat al màxim les possibilitats de la fusta"

BarcelonaEls madrilenys Guillermo Sevillano i Elena Orte (SUMA Arquitectura) són dos dels arquitectes del moment, autors de la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona (al barri de Sant Martí), que va ser reconeguda com la millor biblioteca pública del món a l'agost i el 19 d'octubre va rebre el premi FAD d'arquitecturaex aequo amb l'escola Reggio School d'Andrés Jaque. "La Biblioteca Gabriel García Márquez és el nostre projecte més important, i ha suposat l'oportunitat de bolcar i desenvolupar un munt de temes en els quals ja estàvem treballant, com el programa arquitectònic de les biblioteques, el valor social de l'arquitectura i el desenvolupament de les estructures de fusta –afirma Sevillano–. Hem aprofitat al màxim les possibilitats tècniques de les estructures de fusta per aconseguir un espai que té unes condicions de transparència, permeabilitat i lleugeresa molt especials", subratlla.

 L'edifici és fruit d'un concurs que va convocar l'Ajuntament de Barcelona. ¿Les bases van marcar gaire el projecte?

— No realment, en la mesura que el que ha acabat sent la biblioteca no era exactament el punt de partida del concurs. Moltes coses s'han mantingut, i unes altres han canviat: inicialment a les bases hi havia una escola bressol, i l'arxiu associatiu del barri també ha tingut algunes transformacions. I fonamentalment la biblioteca també s'ha transformat molt com a programa bibliotecari. Vam fer molta recerca en paral·lel al desenvolupament del projecte, per repensar els estàndards bibliotecaris del segle XXI. La Xarxa de Biblioteques de Barcelona va fer servir aquesta com un projecte pioner i com una oportunitat per reflexionar i avançar sobre aquestes qüestions.

A quines conclusions van arribar amb aquesta investigació?

— Abans havíem quedat finalistes per a la Biblioteca Central de Hèlsinki, i teníem més bagatge amb algun altre projecte bibliotecari a Espanya. Tenim molt interès en els referents de biblioteques nòrdiques que estan molt avançades perquè allí s'entén la biblioteca com un tercer espai, un lloc entre l'habitatge i l'espai públic, que no és només un lloc d'accés al coneixement sinó dinamitzador social. En un barri com el de Sant Martí, la biblioteca té valor com un espai públic llargament reivindicat en què la biblioteca s'acaba convertint en un palau del poble. Al segle XXI gairebé tot el coneixement és accessible en línia, i el que pretenem és intensificar l'experiència de l'espai públic de manera que sigui insubstituïble. Si alguna col·lecció de la biblioteca és rellevant és la col·lecció d'espais. Nosaltres els anomenem ecosistemes. Es tracta que cadascú pugui trobar el lloc que més s'adapta a les seves necessitats.

¿També van tenir en compte com arrelar la biblioteca al barri?

— Vam analitzar importar a l'edifici situacions locals i globals que ens resultaven inspiradores. Per entendre com pot operar un club de lectura a la Gabriel García Márquez, vam mirar com es desenvolupen les tertúlies dels cafès, com els veïns prenen la fresca al carrer, com operen les jam sessions de jazz… I per entendre com funciona l'escala, que és com un passeig per un espai arquitectònic interior, vam mirar de nou referents urbans i literaris. Un es mou per la biblioteca per trobar coses que espera i unes altres d'inesperades. Això es converteix en un al·licient per promoure el moviment i tots els itineraris possibles per la biblioteca.

En poc temps la biblioteca s'ha convertit en una icona.

— Sí, és molt bonic veure que al final un equipament col·locat en un carrer secundari de la ciutat, darrere d'una comissaria de la policia, s'ha convertit en una icona no només del barri sinó de tota la ciutat.

Així i tot, els espais de la biblioteca han rebut crítiques perquè és difícil aïllar-se per estudiar, i també han rebut crítiques els mobles, considerats poc adequats per a la gent gran, i el fet que, com que no hi ha espai per a un fons gaire significatiu, la García Márquez contribueixi a sobrecarregar el sistema de préstec interbibliotecari.

— No tenim gaire consciència de totes aquestes crítiques. Ho hem vist en els mitjans de comunicació, però els interlocutors amb qui hem treballat no ens les han traslladat directament i, de moment, no les hem abordat directament. Han passat vuit anys des que vam guanyar el concurs fins ara, ha sigut un procés llarguíssim en el qual han participat una infinitat d'agents. La llista de crèdits és superior a qualsevol pel·lícula. Per part de Biblioteques de Barcelona, hi han participat tècnics i especialistes, amb una obertura de ment fantàstica. S'ha fet una feina molt rigorosa. S'han d'ajustar algunes coses i nosaltres tenim una llista de coses que van quedar al tinter i de millores que es podrien fer. Hi ha moltes decisions que no hem pres nosaltres directament. La decisió que la sala d'estudi sigui oberta és perquè a Barcelona ja hi ha sales d'estudi específiques, i no es pretenia que la biblioteca la prengués la gent estudiant, sinó que més aviat es buscava la idea de dinamitzador social i d'intercanvi de coneixement. No vull ser portaveu de Biblioteques de Barcelona, però aquesta qüestió i la del mobiliari es van posar damunt la taula. Els mobles van passar una infinitat de requisits, inclòs el de l'accessibilitat. La biblioteca és fruit d'una feina col·lectiva que continuarà.

També hi ha hagut queixes perquè la biblioteca té goteres.

— Ni Barcelona d'Infraestructures Municipals (Bimsa) ni Biblioteques de Barcelona no ens ho han traslladat directament. Hi ha una sèrie de feines pendents en el període de garantia de l'edifici que són normals i que tard o d'hora s'han d'abordar. Qualsevol edifici és un prototipus en ell mateix i aquest és encara més prototípic i pioner. La construcció d'un edifici és al final una feina artesanal.

Què els va quedar al tinter?

—  Vam fer força més propostes programàtiques que les que s'han pogut implementar. Per exemple, vam proposar instal·lar un sistema de control de col·lecció mitjançant freqüència ultraalta (UHF, en anglès) en comptes de freqüència alta (HF), per poder gestionar la seguretat com es fa als duty-free dels aeroports o alguns comerços, amb una obertura més gran al públic, sense fer passar la gent pels arcs de seguretat. Això permetria multiplicar els punts d'accés i treure encara més profit del clima mediterrani exterior; però era incompatible amb les etiquetes HF que fa servir actualment la Xarxa de Biblioteques per a la col·lecció global. Malgrat tot, la biblioteca té un sistema de portes corredisses de grans dimensions i una línia de cortines que genera un espai llindar i aparador a tota la façana que pot formar part indistintament de l'interior o de l'exterior i que permet la celebració d'esdeveniments i activar la plaça.

¿Que la Biblioteca Gabriel García Márquez hagi rebut tants premis els fa sentir pressionats d'ara endavant?

— Aquesta obra ens posa en el nostre lloc i ens ajuda a entendre quina és la nostra funció. En paral·lel a la García Márquez es va construir una altra biblioteca a Fuerteventura, del projecte de la qual som els autors. La construcció es va adjudicar al contractista que va presentar una oferta més baixa, amb una rebaixa de més d'un 30%, i la direcció de l'obra es va donar a un altre estudi d'arquitectura. Tots dos van modificar el projecte de dalt a baix i van fer una mena de Frankenstein on es reconeix una part del nostre projecte i unes altres no, i el resultat és radicalment diferent. El que ens agradaria és que se'ns tornessin a brindar oportunitats tan fantàstiques com la que hem tingut treballant a Barcelona, amb les seves institucions i la seva cultura arquitectònica i urbana, per posar tot el nostre coneixement i les nostres capacitats al seu servei i arribar a les cotes més altes possibles. No sempre és fàcil arribar-hi, però continuarem intentant-ho.