Els arquitectes d'Olot precisos com cirurgians i sensibles com un artista

BarcelonaOlot aglutina molt de talent arquitectònic: hi ha l'estudi RCR, guanyador del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, el 2017. I entre els arquitectes més joves, Eduard Callís (Olot, 1977) i Guillem Moliner (Barcelona, 1979), coneguts com a Unparelld'arquitectes, encadenen els reconeixements. Van guanyar l'any passat el FAD en la categoria de ciutat i paisatge per Bon dia, Carme!, la rehabilitació de la plaça del Carme a Olot, i ara aquesta intervenció és l'única de l'Estat premiada a la categoria d'obres a la XII Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme, que s'ha celebrat a Mèxic.

"El reconeixement dels RCR té una cosa molt bona: nosaltres hem anat a Eslovènia i al Regne Unit, i quan dius que ets d'Olot en el context de l'arquitectura, no has d'explicar res perquè tothom hi ha estat", afirma Eduard Callís. "Ells van posar damunt la taula que es pugui treballar en un lloc més petit, i això implica un cert risc a l'hora de mantenir les connexions, però al mateix temps et dona una certa llibertat. En un lloc més petit hi ha menys distraccions", subratlla. Abans d'aquests dos guardons, van ser premiats l'any passat a la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme per Can Sau, una "escenografia d'urgència" per dignificar una mitgera del nucli antic d'Olot.

Bon dia, Carme! i Can Sau tenen en comú que els arquitectes van intervenir al lloc amb la meticulositat d'un cirurgià i amb un pressupost ajustat i que van col·laborar amb l'artista Quim Domene. "La limitació del pressupost va a favor d'això, es tracta de fer el màxim amb el mínim i agafar tot el que puguis de la realitat i nedar-hi a favor", diu Callís. "Es tracta de posar en valor el que ja tens i, en certa manera, reivindicar-ho", diu Guillerm Moliner. Tot i que no en fan bandera, aquestes idees encaixen amb el concepte d'arquitectura sostenible.

Concretament, a la plaça del Carme van "activar", com diuen els arquitectes, 120 metres de façana. En un any s'han obert 1.000 metres quadrats de comerços, i l'obra també inclou l'obertura del taller de serigrafia i gravat de l'Escola d'Art a la ciutat i la rehabilitació d'una nau per a la cooperativa de consum l’Artiga. Pel que fa al paviment, van recuperar el de pedra que hi havia, i allà on no els va arribar van fer servir el formigó. "És un projecte de projectes, amb tres promotors, vuit comerciants i nombrosos veïns implicats", diuen els arquitectes. "La ciutat no és un full en blanc, i a cada espai de la ciutat en què treballem intentem llegir els estats que l'han anat configurant i què fa diferent una plaça respecte d'una altra", explica Callís. Les dues obres també tenen en comú el joc entre el públic i el privat: "Quan projectem intentem difuminar la línia entre el públic i el privat. Intentem que el privat s'apropiï del carrer i que el carrer pugui tenir uns punts de domesticitat i confort", diu Moliner. Per estar en contacte amb els veïns, els arquitectes van instal·lar la seva oficina al carrer durant mesos. "Arribes en un lloc i veus que hi ha altres sensibilitats i t'hi poses a treballar i més o menys t'hi entens; això no suma, sinó que multiplica", diu Callís. "Podia semblar feixuc, però era enriquidor", subratlla Moliner.

Un solar convertit en una plaça

Totes dues obres s'emmarquen en un pla de places i placetes del nucli antic d'Olot que van redactar els mateixos arquitectes el 2018. Entre els objectius que es van fixar n'hi havia alguns com posar en relleu el patrimoni i revalorar l'activitat comercial. També reaprofitar el màxim d'elements possibles i que els espais tinguessin vegetació de fulla caduca. En el cas de Can Sau, van replantejar l'encàrrec d'un paviment per "convertir un solar en un lloc, en una plaça", com diu Callís, amb una construcció amb maó de tres voltes i quatre nínxols i una graderia. I l'obra també dona un espai públic a l'església del Tura.