Aire, llet o abelles, el material de les grans instal·lacions del festival d'arquitectura
Les instal·lacions del Model aborden temes com l'urbanisme feminista i el reciclatge de materials
BarcelonaArriba la segona edició del Model Festival d'Arquitectures de Barcelona. Des de dijous fins al 30 d'abril, l'entorn de les Glòries serà un gresol d'experimentació arquitectònica amb el lema d'Empatia radical, és a dir, "Entre-Classes, Entre-Cultures, Entre-Espècies, Entre-Generacions i Entre-Matèries", com afirma la direcció del festival. Entre les propostes del Model, que està dirigit per l'arquitecta Eva Franch, hi ha cinc grans instal·lacions que el públic trobarà al voltant del Parc de les Glòries.
1. 'Assemblea nòmada': un espai de joc i festa dins el Mercat dels Encants
Els puntals de la peça que els arquitectes Adrià Orriols, Joan Generi i Miquel Ruiz (H3o architects) presenten dins el Mercat dels Encants són "la diversitat identitària i cultural" i la creació d'un "espai de joc i de festa". També la barreja de trossos de mobles trobats al mercat i altres materials com moquetes, teles i catifes amb l'aportació dels autors. Aquesta Assemblea nòmada està composta per cinc peces evocadores, al mateix temps, de la coberta del Mercat dels Encants, els quadres del Bosco i les girafes en flames de Salvador Dalí. Algunes de les parts, que es poden muntar de maneres diferents, semblen tenir usos específics: es poden fer servir com a podi per fer xerrades o ballar a dins i fora del mercat, i també per exposar els llibres de Llibres Model. Però l'objectiu global dels arquitectes és més ampli, perquè volen "activar noves possibilitats de debat horitzontal i democràtic".
Totes les instal·lacions són fruit d'una convocatòria que va fer el festival, en un procés que va estar obert a la recerca: "Va ser una aventura, vam haver de desenvolupar un concepte des de zero amb molt poc temps", afirma Miquel Ruiz. De la instal·lació, Ruiz explica que reflecteix la seva visió lúdica de l'arquitectura: "Creiem que l'arquitectura ha de ser divertida, que ha de construir fantasia", un fet que han destacat en unes estructures metàl·liques amb potes que són les que evoquen l'univers oníric de Dalí. Per últim, fer servir el color rosa ha sigut un acte reivindicatiu per crear un espai inclusiu. (Mercat dels Encants: Meridiana, 65)
2. 'Mamífera': els beneficis de la lactància en col·lectiu
L'equip d'Equal Saree està format per arquitectes, expertes en gènere, mediadores, artistes i investigadores i totes comparteixen la idea que l'urbanisme és "una eina clau per democratitzar l’ús de les ciutats i té un paper fonamental per garantir la qualitat de vida de la ciutadania", com es pot llegir al seu manifest. Més concretament, amb l'urbanisme feminista volen aconseguir que les ciutats siguin més inclusives i sovint col·laboren amb col·lectius que solen quedar fora del debat, com els infants i la gent gran. Dins el Model presenten un espai d'accés lliure per donar el pit o el biberó a les criatures anomenat Mamífera, fruit d'una reivindicació feminista i capital, la col·lectivització de les cures, i també volen visibilitzar la necessitat i els beneficis d'una lactància en col·lectiu. Mamífera està instal·lada a l'arribada de la Gran Via a les Glòries. (Zona Farinera del Clot: Gran Via, 823)
3. 'Superfície salvatge': un refugi urbà per a les abelles
La coberta d'un equipament tan inhòspit com un pàrquing convertida en un "hàbitat multiespècies", com diuen des de l'estudi de Brooklyn Harrison Atelier. Superfície salvatge reflecteix la recerca d'aquest estudi en l'ús de miceli de cànem (els filaments dels fongs) com a material de construcció sostenible, amb l'objectiu que 1.500 panells que formen la instal·lació serveixin de refugi als insectes pol·linitzadors de la ciutat. "Cadascun dels panells proporciona un niu per a una abella solitària. Aquestes abelles no fan mel, no piquen ni viuen en ruscos, però són pol·linitzadores poderoses i contribueixen a una ciutat més biodiversa, viva i saludable", afirmen al festival. Pel que fa als humans, la peça també funciona com una enorme aula a l’aire lliure. (Coberta del pàrquing Ona Glòries: Diagonal, 280)
4. 'Aire lliure': una estructura per millorar el medi ambient
Aquest treball de l'arquitecte, dissenyador i professor de l’Architectural Association (AA) de Londres Daryan Knoblauch contribueix a millorar el medi ambient de Barcelona perquè la seva superfície recull diòxid de nitrogen, un contaminant atmosfèric fruit sobretot del trànsit. "La pell de la instal·lació serveix per captar partícules com ara òxids nitrosos, òxids de sofre i òxids de carboni, perquè el seu revestiment permet que la instal·lació faci la fotosíntesi quedant exposada a la llum i, per tant, amb el temps es neteja ella mateixa i el seu entorn", diuen al Model. L'estructura que la sosté és reutilitzable i inclou diversos ginys, com ara miralls, panells solars i col·lectors d’aigua per fer tasques com mesurar la qualitat de l'aire. Segons Eva Franch, l'efecte d'aquesta peça és el mateix que retirar "80 cotxes" del carrer. (Zona Dhub, plaça Josep Antoni Coderch: pl. Glòries, 37)
5. 'Permanentment temporal': l'afany de reutilitzar les barreres New Jersey
Dos estudis internacionals, Kosmos i Parabase, amb seus en ciutats com Moscou, Basilea, Ciutat de Mèxic, Bangkok i Barcelona, posen damunt la taula el debat entre continuar construint amb materials o donar una nova vida als que ja existeixen. Permanent temporal és un pavelló fet amb materials trobats en diversos magatzems i llocs en obres i és, al mateix temps, un dipòsit d'aquests mateixos materials i un espai públic que funciona com a punt d'informació, taller i escenari de debats i actuacions. Els visitants poden emportar-se els materials que troben i portar els seus propis per intercanviar-los. L’espai del pavelló també funciona com a taller, com a punt d’informació i com a lloc per a debats, actuacions i esdeveniments. Després, els materials tornaran als magatzems d'on provenen perquè puguin tornar a ser reutilitzats. (Zona Gran Clariana: Dos de Maig, 189)