Els 25 edificis més emblemàtics de l'arquitectura catalana postcrisi

BarcelonaL'arquitectura catalana més austera i arrelada, i al mateix temps inquieta, continua marcant el panorama arquitectònic. Deu anys després de l'exposició Matèria sensible: arquitectes joves catalans i del primer pavelló català a la Biennal d'Arquitectura de Venècia, titulat Vogadors, ara alguns dels arquitectes que van ser seleccionats en totes dues mostres, com Bosch i Capdeferro, Francisco Cifuentes, Nuria Salvadó, David Sebastián i Gerard Puig, apareixen amb una vintena més dels seus col·legues a l'exposició que el Dhub dedica fins al 7 de gener a Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d’ençà de la crisi de 2008. Segons els comissaris, els arquitectes Joan Roig i Carme Ribas, tots aquests arquitectes es van haver de "qüestionar els paràmetres amb els quals es treballava fins aleshores" i van fer una aposta per "la sostenibilitat, els nous models de gestió energètica i dels recursos, la coproducció i l’ús de materials naturals i artesanals". Aquests són 25 dels edificis recollits a la mostra.

Casa Collage (2006-2009)

De Ramon Bosch i Bet Capdeferro

Ramon Bosch i Bet Capdeferro parlen d’aquest habitatge com una “nova capa” en una de les velles cases del Call de Girona, en la qual destaquen, com a articuladors, una escala gòtica i el pati on hi unes restes de l’antiga muralla de Girona. Aquesta nova capa la van teixir incorporant “la màxima naturalitat possible” a l’obra, amb materials existents de diferents èpoques als quals donaven una nova vida. Per la Casa Collage, Bosch i Capdeferro van rebre el guardó a l’arquitecte emergent del premi Mies van der Rohe el 2011.

712-Casa unifamiliar a Gualba (2007-2011)

De l'estudi Harquitectes

Un habitatge per a una parella que no tenia fills que els comissaris de la mostra defineixen com “un exercici de depuració extrema”. Els arquitectes van explicar que el projecte va estar marcat pel fet que el client va reduir les seves demandes una vegada i una altra per abaratir el cost de la casa dels 250.000 euros inicials fins a 120.000. També van adaptar el projecte perquè la casa la pogués construir un paleta tradicional. Harquitectes és l'estudi més presentat a l'exposició: els comissaris també han seleccionat altres treballs seus com 136 habitatges a Gavà, el Centre ICTA-IPC al campus de la UAB, en col·laboració amb l'estudi Datae; i la rehabilitació de les Cristalleries Planells a Barcelona.

Consultori mèdic a Paüls (2008-2009)

De Vora Arquitectura

Els autors, Pere Buil i Toni Riba, defineixen aquest projecte com “un petit edifici integrat en el teixit del poble” aixecat amb materials i solucions constructives de l’arquitectura popular de la zona. A l’hora de fer el projecte, Buil i Riba van pensar en un recorregut fins a l’edifici que pogués donar “serenitat i calma” fins a ser atès pel metge i van col·locar les finestres estratègicament per obrir l’edifici al paisatge.

Escola bressol a Vilanova del Vallès (2010)

De David Sebastián i Gerard Puig

La planta baixa d'aquesta escola bressol es va construir aprofitant una antiga masia existent i ampliant-la. A la primera planta hi ha un saló polivalent amb una entrada independent. Els arquitectes van integrar les dues plantes fent servir materials corrents i amb vocació d'austeritat, com el formigó i les rajoles de ceràmica.

Habitatge unifamiliar a Alforja (2010-2015)

De Cristina Goberna, Urtzi Grau i David Tapias

Les persianes d’alumini que embolcallen la casa donen unitat a l’encàrrec doble que la família propietària va fer als arquitectes: un mas amb una planta baixa per a l’estiu i la primera planta per a l’hivern, en un camp d’avellaners a Alforja, on el clima és més fred i ventós que a la resta del Baix Camp. A la casa d’estiu hi ha un gran porxo i a la d’hivern les habitacions estan com dins armaris. 

Rehabilitació i ampliació d'una construcció pagesa a Algaida (2010-2019)

De Flexo Arquitectura

Davant la desocupació del medi rural, els arquitectes Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich plantegen reapropiar-se d’una vella casa de roter (una casa rural amb poca terra per conrear) de la localitat mallorquina d’Algaida rehabilitant-la i ampliant-la amb tres pavellons al voltant d’un pati central. Això permet que els usuaris de la casa la puguin fer servir per mòduls segons les necessitats de cada moment. 

Can Jaime i n'Isabelle (2011-2018)

De TEd'A

Aquesta premiada casa pati dels arquitectes mallorquins Irene Pérez i Jaume Mayol (TEd’A arquitectes) està ubicada en una urbanització una mica elevada del municipi de Palma, cosa que li dona unes vistes meravelloses de la badia i el pla de Mallorca. Els autors van decidir semienterrar la casa per respondre al desnivell d’1, 5 metres del solar, cosa que potencia el recolliment i, al mateix temps, la inèrcia tèrmica. Aquest estudi també està representat a l'exposició amb una escola a Orsonnens (Suïssa) dissenyada conjuntament amb la parella d'arquitectes formada per Vincent Rapin i Maria Saiz.

Recuperació del sistema de reg a les hortes termals a Caldes de Montbui (2013-2015)

Dels estudis Cíclica i Cavaa

Marta Serra i Elena Albareda (Cíclica) i Jordi Calbetó (Cavaa Arquitectes) van comptar amb la comunitat de regants local per sanejar un antic corrent que s’havia convertit en una claveguera. Van rebre el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del 2016 per haver donat una lliçó d’empoderament.

Centre mèdic psicopedagògic a Osona (2013-2016)

De Comas Pont Arquitectes

L’arquitectura d’aquest centre, que està ubicat als afores de Vic, es caracteritza per un pavelló central d’accés al voltant del qual s’agrupen la resta amb el seu programa específic. Tots ells s'adapten al terreny i estan separats per horts i jardins. L’austeritat exterior contrasta amb els interiors de fusta.

Edifici d'habitatges 110 Habitacions (2013-2016)

De l'estudi Maio

110 Habitacions vol dir 22 pisos amb cinc habitacions. La característica principal és la flexibilitat extrema: tret de la cuina i el bany, la resta de cambres no tenen ús definit. Estan comunicades entre elles, així que no calen passadissos. L’habitació central és una cuina americana que actua com a centre de la casa. L’entrada de l’edifici amb marbres de colors evoca els vestíbuls tradicionals de l’Eixample.

Dues cases en una (2013-2018)

Un Parell d'Arquitectes

Aquesta casa a Llagostera és tradicional i al mateix temps trencadora: el terrat a dues aigües li dona una imatge familiar, però és poc habitual que una casa privada estigui construïda amb peces de formigó prefabricades. Està suspesa damunt un espai que pot funcionar com a garatge obert i o per a altres usos. Un Parell d’Arquitectes són Eduard Callís i Guillem Moliner i també són coneguts per l’obra Bon dia, Carme!, a Olot.

Rehabilitació d'espais industrials al Poblenou (2014-2017)

De Núria Salvadó i Josep Anglès

Quan els arquitectes Núria Salvadó i Josep Anglès van rebre l'encàrrec de rehabilitar cinc naus industrials diferents al Poblenou de Barcelona no es van plantejar l'arquitectura existent com un obstacle sinó com una oportunitat per millorar la funcionalitat i la qualitat dels espais que hi volien ubicar: sis tallers a les plantes superiors, dos locals i un aparcament a la planta baixa. La clau la van trobar plantejant els espais com uns llocs de treball flexibles i il·luminar-los i ventilar-los adequadament buidant els edificis i creant patis exteriors.

Habitatge cooperatiu La Borda (2014-2018)

De Lacol

El confort i el valor social són dos dels puntals del bloc d’habitatge cooperatiu amb el qual l’estudi Lacol es va consagrar internacionalment com a guanyador del premi Mies dels arquitectes emergents. L’accés es troba en un pati cobert, amb vegetació, els veïns tenen plantes i prestatges amb llibres al replà. Hi ha un espai de jocs infantils, una bugaderia, una terrassa i una cuina comunitàries. 

La Vora (Girona) (2014-2020)

De Martí Franch

L’obra s’emmarca en un procés de recerca promogut per l’Ajuntament de Girona perquè la ciutat reconquereixi les seves façanes fluvials i de muntanya. Així, si el paisatge es tracta com una “infraestructura verda multifuncional”, com diu l’autor, es pot convertir en “l'equipament públic més gran de la conurbació contemporània”. La xarxa inicial d’espais fa 600 hectàrees, dividits en 13 bucles en els quals es plantegen 30 parcs “naturbans” més petits.

Escola secundària Cem Kamanar (Senegal) (2014-2021)

De Daw Office

El CEM Kamanar és un institut de secundària per a 500 estudiants a la ciutat de Thionk Essyl, al sud del Senegal. Els arcs catenaris dels diferents edificis, que recorden la Nau Gaudí de Mataró, són fruit d'haver de treballar amb el material més abundant a la zona, el fang. Així que els arcs estan fets amb blocs de fang comprimit que es feien a la mateixa obra. D'altra banda, el CEM Kamanar és el primer projecte sorgit de la Foundawtion, una institució creada pel mateix estudi per cobrir necessitats arquitectòniques en zones econòmicament desafavorides.

Rehabilitació i ampliació dels Tallers Gon-Gar a Benissanet (2015-2017)

De l'estudi Nua

Nova seu de l’empresa de reparació de maquinària agrícola Gon-Gar, establerta a la localitat de Binissanet des de fa uns 50 anys. L’obra va consistir en la rehabilitació d’una nau preexistent abandonada per convertir-la en un edifici d’oficines i la construcció d’una nova nau diàfana adossada a l’anterior que es fa servir com a nou taller mecànic i zona d’exposició de productes. L'estudi Nua Arquitectures, format per Ferran i Arnau Tiñena i Maria Rius, es va donar a conèixer amb el centre de distribució d'aliments de Campclar (Tarragona), una de les obres incloses en el pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2018.

Recuperació de la Torre de Merola (Puig-reig) (2015-2019)

De Carles Enrich

Les restes del castell de Merola, al sud del municipi de Puig-reig, estan datades a finals del segle XIII i catalogades com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). La intervenció per salvar-les de l'alt risc d'enderroc que patien va consistir en la consolidació de les restes i, d'altra banda, el reforç de l’estructura medieval amb una nova estructura de fusta que sosté les restes com si fos una bastida i, al mateix temps, evoca la volumetria original del conjunt.

85 habitatges socials a Cornellà de Llobregat (2017-2020)

De Peris + Toral

Aquest bloc, ubicat al solar on abans hi havia el Cinema Pisa a Cornellà de Llobregat, és l’edifici residencial amb l’estructura de fusta més gran d’Espanya. En la línia de fer l’habitatge públic més sostenible i més inclusiu, els pisos tenen la cuina al centre perquè funciona com un distribuïdor, en comptes dels passadissos tradicionals. L’accés als habitatges està pensat en clau de gènere; es troba en el pati central perquè sigui més segur. L'obra va rebre el Premi d’Arquitectura 2021 dels Premis Arquitectura del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i va ser finalista del Premi Mies van der Rohe.

Edifici plurifamiliar al carrer Llacuna de Barcelona (2017-2021)

D'Arquitectura-G

L’edifici inclou cinc habitatges i dos locals comercials. El més significatiu és que els autors van seguir les pautes de l’Eixample en la resolució de la cantonada de l’edifici i en el disseny de la façana. Situa en el centre un nucli de comunicacions verticals cilíndric en el qual destaca una elaborada escala de caragol, cosa que millora la distribució dels pisos, i també serveix per ventilar l’edifici i perquè hi entri llum natural. Aquest edifici va guanyar el premi FAD d'arquitectura 2021.

Complex escolar Bangre Veenem (Burkina Faso) (2018-2019)

D'Albert Faus

Aquest complex a Koudougou (Burkina Faso) inclou un nou institut de secundària i serveis com un menjador i uns vestuaris. L’autor, Albert Faus, establert a l'Àfrica, els va concentrar en tres franges horitzontals perquè l’obra tingués menys impacte en els habitatges existents i les terres de conreu. L’obra es caracteritza pels murs i les voltes de terra comprimida i els perfils metàl·lics. 

Escola Arimunani a Marratxí (Mallorca) (2018-2021)

Dels estudis Aulets i Aixopluc

Es tracta d’un centre educatiu que segueix la pedagogia renovadora. L’origen de l’edifici es troba en un estudi dels monestirs mediterranis, així que el pati central, com si fos un claustre, és un oasi. L’edifici està pensat com un refugi climàtic protegit de les condicions extremes gràcies a uns grans voladissos i la incorporació de vegetació. L’ús de la fusta ha permès reduir les emissions de diòxid de carboni en un 60%.

24 habitatges a Platja d'en Bossa

De l'estudi 08014 Arquitectura

És un dels edificis amb els quals l'Institut Balear de l’Habitatge està obtenint rellevància i ressò internacionals, obra d'Adrià Guardiet i Sandra Torres (08014 arquitectura). Els 24 habitatges del bloc estan organitzats al voltant de patis perquè totes les sales i dormitoris tinguin una doble orientació. Perquè l'edifici sigui més sostenible i eficient, la ceràmica es va fabricar en forns de biomassa, i per a la llana de l'aïllament de la façana i per a l'aïllament de la coberta es va fer servir el recurs tradicional de la posidònia.

Ampliació del refugi Ventosa-Calvell (Parc Natural d'Aigüestortes i Sant Maurici) (2019)

De Josep Bunyesc

Josep Bunyesc defineix aquesta obra com "un projecte pilot" construït en una altitud excepcional de 2.200 metres. Promoguda pel Centre Excursionista de Catalunya, l'obra inclou un nou mòdul prefabricat que serveix d’estança dels guardes, zona d’assecament i refugi lliure. També la remodelació de la zona dels serveis per millorar-ne la higiene, la comoditat i l'eficiència energètica. L'aprofitament de l’energia solar permet que l'edifici no requereixi energia per regular-ne la temperatura durant de tot l’any.

Sis habitatges de protecció pública a Santa Eugènia (2019-2021)

De Carles Oliver i Xim Moyà

Es tracta d’una nova mostra del tipus d’habitatge protegit que el Govern Balear promou des de l’Institut Balear de l’Habitatge. Una de les estratègies que van fer servir els arquitectes perquè l’edifici sigui sostenible a escala econòmica, social i mediambiental és la recuperació d’un element tradicional: la volta de pedra. 

The Dark Line (2019-2022)

De Michèle&Miquel

Aquesta intervenció de l’estudi catalanofrancès format per Michèle Orliac i Miquel Batlle consisteix en el camí d’una ruta ecohistòrica per les antigues carreteres i línies de ferrocarril de la indústria del carbó en una regió muntanyosa a l’est de Taiwan, perquè el públic pugui descobrir aquest patrimoni industrial i, al mateix temps, el paisatge. Les barres d’acer corrugat són el material més característic de l’obra. The Dark Line ha guanyat el premi FAD 2023 en la categoria Internacional.