10 curiositats de la nova Notre-Dame (polèmica inclosa)

BarcelonaProp de les set de la tarda del 15 d’abril del 2019 un incendi va devastar la catedral de Notre-Dame de París. Emmanuel Macron va prometre reconstruir la joia del gòtic en cinc anys i molts experts creien que aquest termini era impossible, i encara més havent passat una pandèmia. França ha fet un esforç titànic per recuperar l’esplendor de la seva església icònica en un temps rècord. Aquest dissabte finalment s’inaugura amb la reunió de la plana major de la política mundial i amb concerts d’artistes com Lang Lang i Gustavo Dudamel.

La decisió inicial va ser reconstruir el temple dov’era com’era. Ha calgut una reforma integral, que només ha aturat la covid-19, cosa que ha impedit que es reobrís durant les Olimpíades. S’han recuperat o recreat tots els elements malmesos o destruïts, com algunes escultures, tot i que les estàtues i les decoracions més valuoses del temple en van sortir indemnes. També s’ha recreat el bosc de bigues de fusta que subjectava el teulat (cosa que ha implicat talar milers de roures centenaris del bosc de Bercé, que eren el material original), les cobertes de plom (malgrat els problemes de contaminació al barri que va causar durant l'incendi i l'oposició de grups ambientalistes) i l’agulla. El mobiliari s’ha netejat o substituït. Les campanes s’han restaurat en el mateix taller de Normandia on van néixer fa centenars d’anys. L’orgue s’ha desmuntat peça per peça per netejar els 8.000 tubs dels quals consta.

Donat que l’agulla de Notre-Dame no era original sinó fruit d’una restauració del segle XIX obra d’Eugène Viollet-le-Duc, el president Macron va intentar deixar la seva empremta en la rehabilitació del segle XXI i va proposar construir una agulla d’estil contemporani. Un miler d’experts i la pressió popular va fer que hagués de "renunciar davant la pressió", segons Julien Lacaze, president d’Arts et Patrimoine, l’associació de defensa del patrimoni més antiga de França. Finalment, el perfil de Notre-Dame no canviarà: té una agulla de fusta folrada de plom de 90 metres d’alt amb el disseny de Viollet-le-Duc.

El que sí que es canviarà, i no sense polèmica, són sis vidrieres de la façana sud, obra de la restauració de Viollet-le-Duc del segle XIX. El pla preveu substituir-les el 2026. Un moviment liderat per especialistes en art i patrimoni contrari al canvi ha aconseguit 200.000 firmes perquè creuen que trencarà "la unitat arquitectònica" del monument. Lacaze fins i tot ha anunciat un recurs judicial. Com que els vitralls van sobreviure a l’incendi, els experts consideren que s'han de mantenir a lloc, però el president i l’Arquebisbat de París volen donar un toc més contemporani a la catedral. Escolliran un artista actual, amb un pressupost de 3 milions d’euros. El concurs, però, encara no s'ha obert. La nova Notre-Dame també comptarà amb tres tapissos de Miquel Barceló, que estaran situats a la capella de la nau lateral nord.

El mobiliari de fusta, que s’ha canviat per motius naturals de desgast, també ha rebut crítiques. S'hi han col·locat mobles de disseny que alguns veuen amb una "estètica de coworking". Tampoc no s’hi han exposat els 60 quadres monumentals que adornaven el temple, i que van ser retirats durant la Revolució Francesa, i que ara estan escampats pel país.

El gall que corona Notre-Dame és un emblema de França: el porten a l’escut els equips nacionals i moltes marques franceses, i es considera símbol d’orgull i força pel seu potent cant matiner. S’ha dissenyat un nou gall recobert d’or que corona l’agulla a una altura de 96 metres, obra de Philippe Villeneuve. A dins hi ha relíquies que es van aconseguir salvar de l’incendi (com les restes òssies de Saint-Denis, del segle III, i de la patrona de la capital, Sainte Geneviève) i un pergamí amb el nom de les 2.000 persones que han intervingut en la reconstrucció del temple.

S’ha netejat la pedra, les pintures i els frescos que el fum i el pas del temps havien enfosquit. Senzillament, és blanca perquè no està bruta. "El color blanc de la pedra és el que havia estat amagat per segles de brutícia", mentre que ara es poden observar els "colors intensos" de les pintures del segle XIX, afirma Julien Lacaze. "La catedral sembla acabada de fer i podria semblar neogòtic —reflexiona Josep Maria Boronat, president l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA)—. Però quan refàs una estructura què has de fer: donar-li una pàtina fictícia que l’envelleixi o deixes que ho faci el temps? Si li apliques una pàtina, t’inventes un pas del temps. És un tema complicat", apunta. Una opció seria haver deixat una àrea sense restaurar per poder observar l’efecte de l’accident als murs.

Hi ha el projecte d’obrir un museu dedicat a Notre-Dame que s’ubiqui al complex de l’Hôtel-Dieu, adjacent a la catedral. Aquí s’hi podrien veure els vitralls restaurats del segle XIX que Macron vol substituir, i també l’anterior gall que coronava l’església i que ha quedat malmès.

L'encarregat de la restauració va ser un militar ja jubilat, Jean-Louis Georgelin, que Macron va cridar a files. Havia estat cap de l'Estat Major de les forces franceses, destinat a l'Afganistan o als Balcans. Georgelin va morir l'agost del 2023 en un accident als Pirineus amb 74 anys. Ell coordinava l'organisme públic de creació exprés, Rebâtir Notre-Dame de Paris, que gestionava les obres. El comitè d’experts de la Comissió Nacional de Patrimoni i Arquitectura (CNPA) és un òrgan consultiu que depèn del ministeri de Cultura i ha elaborat els seus informes de restauració. La UNESCO ha avaluat tres vegades les obres de reconstrucció des del 2019 i ha certificat que són compatibles amb el valor de l’edifici com a Patrimoni de la Humanitat.

L’impacte emocional de veure Notre-Dame destruïda va ser majúscul per als francesos. Les donacions per a la seva restauració van assolir els 600 milions en 24 hores. Finalment, 340.000 donants de 150 països han aconseguit recol·lectar més de 850 milions d’euros. N’han sobrat 150 milions per a futures intervencions en l’edifici, perquè les bastides continuaran col·locades fins al 2026.

A partir de dilluns comença l’obertura normal als visitants. El ministeri de Cultura ha obert el debat de si caldria començar a cobrar entrada, com es fa en altres monuments arreu del món, però la idea ha generat tant escàndol que han aparcat la idea per a més endavant. A banda de la gratuïtat, amb l’objectiu d’evitar cues s’ha desenvolupat una aplicació digital que permetrà reservar franges horàries per a la visita.