Dos projectes d'arquitectura catalana amb fusta, finalistes dels premis Mies van der Rohe
Arriben a la recta final del guardó els 85 habitatges de Peris+Toral a Cornellà i l'edifici La Borda
BarcelonaL'arquitectura catalana més compromesa i innovadora troba reconeixement a Europa: els 85 habitatges socials de fusta de Peris+Toral Arquitectes a Cornellà de Llobregat és una de les cinc obres finalistes del Premi Mies van der Rohe, i el bloc d'habitatge cooperatiu La Borda, de Lacol, també de fusta, és finalista en la categoria d'arquitectura emergent.
Impulsat per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), l'edifici de Peris+Toral Arquitectes té 10.000 metres quadrats de superfície i és trencador tant tècnicament com conceptualment: està construït amb 8.300 metres cúbics de fusta quilòmetre zero del País Basc. Com que les peces estan industrialitzades, es redueixen molt les emissions de diòxid de carboni i els terminis de construcció. Pel que fa a les noves maneres de viure que promouen aquests habitatges, són inclusius i estan dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere: totes les estances són prou generoses perquè les tasques domèstiques les puguin fer dues persones alhora, el pati central del bloc és un espai de control social que dona seguretat en termes de gènere. Un altre aspecte destacat és que la cuina està ubicada al centre de la casa per donar visibilitat a les tasques domèstiques.
La Borda, al barri de la Bordeta, a l’antic complex fabril de Can Batlló, és un dels nous edificis catalans dels últims anys: els 28 habitatges del bloc són el resultat d'una iniciativa pionera a Barcelona en què l’Ajuntament aporta el terreny on s’aixeca el bloc en règim de cessió d’ús per 75 anys a canvi d’un cànon anual, i la cooperativa La Borda va assumir el repte d’aconseguir el finançament necessari i construir-hi els pisos amb el suport d'entitats com Coop57 Catalunya i La Ciutat Invisible. Així que els habitants dels pisos no paguen un lloguer convencional fixat per un propietari, sinó un fix mensual d'entre 400 i 600 euros segons les dimensions del pis, que pot ser de 40, 50 o 76 metres quadrats. Pel que fa a l'entrada, els veïns van haver de pagar una entrada d'uns 18.500 euros per pis que recuperen si algun dels socis decideix marxar de l'edifici.
Alguns dels altres finalistes del guardó també tenen un vessant cooperatiu, com l'edifici Frizz23, de Deadline (Britta Jürgens + Matthew Griffin) a Berlín, fruit d'un encàrrec de 32 petites empreses i organitzacions sense ànim de lucre per assegurar els seus espais de treball arran de la gentrificació de Berlín. Pel que fa a la Granja del Ferrocarril a París, de Grand Huit i Melanie Drevet Paysagiste, és un equipament solidari consistent en un centre de producció agrícola i de reintegració social. En dos anys han produït quatre tones d'hortalisses i han compostat 20 tones de residus. Aquest centre dona feina a 23 persones, 15 de les quals hi viuen.
Després de rebre el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, Grafton Architects ara són finalistes pel centre d'aprenentatge Town House de la Kingston University a Londres, edifici de planta oberta que inclou la biblioteca i el principal arxiu de la universitat, un reguitzell d'estudis de dansa, espais d'aprenentatge adaptables, dos cafès i un espai per a actuacions. Per a una de les autores, l'arquitecta Yvonne Farrell, l'edifici reflecteix "l'ambició radical de la universitat de barrejar coses que generalment són incompatibles". El cinquè finalista és un museu: la Z33 Casa d'Art Contemporani, Disseny i Arquitectura, de Francesca Torzo, a Hasselt; consisteix en un museu del 1958 i la seva ampliació. L'objectiu de l'autora és aconseguir un lloc de calma enmig del brogit de la ciutat.
En la categoria d'arquitectes emergents, l'altra finalista és l'Escola Enrico Fermi, del BDR Bureau, a Torí, fruit de la reforma d'una escola dels anys 60 a través de la participació de les comunitats escolars per renovar tant els espais d'aprenentatge com els mètodes d'ensenyament. Un altre dels objectius de l'obra és obrir l'escola a la ciutat.
Segons el jurat, les set obres finalistes excel·leixen en molts dels reptes actuals i de futur de l'arquitectura i l'urbanisme. Fomenten i són referents de "les polítiques locals de la ciutat". També "aborden nous models de gestió basats en la comunitat i processos circulars de sostenibilitat". En termes de ciutat, "se centren en la ciutat productiva i autosuficient que es desenvolupa de manera pedagògica, dignificant l'espai que habitem i utilitzem".
El jurat també posa en relleu el desenvolupament dels processos constructius i la cura en l’ús de materials i detalls, "una dignificació de l’arquitectura del dia a dia, un diàleg entre monumentalitat, educació i patrimoni". Els membres del jurat visitaran les obres finalistes del premi Mies van der Rohe al llarg del mes de març i els guanyadors de totes dues categories es faran públics a finals d'abril. Els guanyadors de l'última edició van ser Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal, Frédéric Druot i Christophe Hutin per la reforma de 530 habitatges socials a Bordeus.