“Sentim emoció, felicitat, orgull i responsabilitat”

BarcelonaEl gran dia va ser l’1 de març, quan el jurat del premi Pritzker va anunciar que els guanyadors del que es considera el Nobel dels arquitectes era l’estudi RCR Arquitectes d’Olot, encapçalat per Carme Pigem, Ramon Vilalta i Rafael Aranda. Però faltava l’acte solemne, el lliurament del premi, que es va celebrar ahir al Palau d’Akasaka de Tòquio amb la presència de l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko. “Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració per als que han guanyat abans aquest premi”, van ser les primeres paraules del discurs d’agraïment de Carme Pigem, que es va adreçar en anglès a les 300 persones convidades a la cerimònia, entre les quals hi havia guanyadors del Pritzker com els japonesos Shigeru Ban, Kazuyo Sejima, Ryue Nishizawa, Toyo Ito i Tadao Ando, i el xinès Wang Shu.

“Aquest palau ens porta records de quan vam visitar el Japó al principi de la nostra carrera. Aleshores vam sentir el gust per les coses exquisides i el respecte per la natura, dos aspectes que ens han acompanyat en la nostra feina”, va afegir Pigem, ahir portaveu de RCR davant la mirada atenta i emocionada de Vilalta i Aranda. Era la seva manera de lligar el Japó amb el concepte arquitectònic desenvolupat per l’estudi olotí. Com recordava Aranda fa uns mesos, fins a aquell primer viatge al Japó cadascun d’ells treballava a la seva taula de dibuix, i fins i tot en diferents espais. “I aleshores vam entendre que havíem de treballar en un únic espai i en una única taula”, deia Aranda.

“Sis mans i una sola veu”

Justament la feina en equip va ser un dels aspectes de l’obra dels tres arquitectes catalans que va destacar ahir l’arquitecte australià Glenn Murcutt, president del jurat del premi: “Són un equip de sis mans i una sola veu”. També va dir que “la feina dels RCR confirma que una obra arquitectònica pot ser modesta i atrevida alhora”. Tom Pritzker, president de la fundació Hyatt que atorga el premi des del 1979, també va incidir en l’esperit de col·laboració de Pigem, Aranda i Vilalta, i a més va remarcar que al llarg de trenta anys de trajectòria han aconseguit combinar “bellesa física i funcionalitat” i els valors locals amb una dimensió universal.

“En un món cada vegada més global, mantenen l’equilibri entre les necessitats locals i les idees internacionals”, va dir Pritzker en la seva glossa de la feina dels RCR, que treballen en un estudi a l’Espai Barberí, una antiga foneria d’Olot. Allà han nascut projectes com el restaurant i pavellons Les Cols, el crematori de Hofheide (Bèlgica), la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver de Barcelona i el Museu Soulages a Rodez (França).