Els arquitectes de Lacol i l'estudi Miralles Tagliabue seran a l'exposició central de la Biennal de Venècia

BarcelonaLa tesi de la Biennal d'Arquitectura de Venècia d'enguany és fruit d'un desengany del comissari: l'arquitecte libanès i degà de l'Escola d'Arquitectura i Planificació del MIT Hashim Sarkis ha llançat als seus col·legues la pregunta Com viurem junts? perquè l'han decebut les respostes que ha rebut dels polítics. Hashim Sarkis afirma que aquest interrogant és alhora "antic i urgent" i que sorgeix de la necessitat d"un nou pacte espacial". "En el context d'una divisió política i d'unes desigualtats econòmiques cada vegada més àmplies, fem una crida als arquitectes perquè imaginin espais en els quals generosament puguem viure junts", subratlla. D'aquesta manera espera aconseguir espais on viure "més diversos i dignes", i "noves geografies d'associació", en paral·lel a les fronteres polítiques. D'aquestes transformacions en sortirien "comunitats emergents que reclamen igualtat, inclusió i una identitat especial".

Molts d'aquests espais ja existeixen o estan en construcció: l'exposició central d'aquesta Biennal inclourà 112 participants de 46 països, dos dels quals són catalans, Lacol i l'estudi Enric Miralles Benedetta Tagliabue (EMBT). La cooperativa d'arquitectes hi participaran amb un dels edificis més rellevants de l'arquitectura catalana dels últims anys, el bloc d'habitatge cooperatiu La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona. "Per a nosaltres la resposta a aquesta pregunta, i el que portem a Venècia, és que la solució als problemes actuals de la societat passa per les respostes col·lectives i comunitàries, i no des de l'individualisme, i que l'arquitectura i els professionals que hi treballem hem d'acompanyar i potenciar aquests processos, i fer propostes en aquest sentit", expliquen des de Lacol.

Pel que fa a EMBT, exposaran una selecció de maquetes per explicar el desenvolupament del pla general i els habitatges a Clichy-Montfermeil, als afores de París, un barri amb població sobretot immigrant. El complex també inclou una estació de metro el disseny de la qual ja es va presentar la passada edició de la Biennal. Els blocs de pisos tenen la particularitat que tindran horts a les cobertes, les terrasses seran espais públics per als veïns i l'edifici d'habitatges tindrà un mercat a la planta baixa, entès també com un espai comunitari i "una eina per aconseguir una major integració social", com es pot llegir a la memòria del projecte. "Les pèrgoles, les activitats a l'aire lliure, l'art, els colors i una arquitectura suau ens semblen la millor teràpia per transformar una perifèria difícil en un espai que tothom senti com a propi", diu també el text.

Una edició de la Biennal reflexiva

"Per a nosaltres tornar a la Biennal és fantàstic, i ara m'agrada molt ser-hi perquè és una Biennal complicada, de reflexió", diu Benedetta Tagliabue. "És com tornar a l'origen, i presentem directament el que estem fent, d'una manera desenfadada, amb alegria i senzillesa", explica.

Benedetta Tagliabue destaca del seu projecte que va més enllà d'un bloc d'habitatges i reordena una zona "molt complicada" dels afores de París, on va haver-hi aldarulls el 2005. "Ara el govern hi està posant molta atenció perquè la zona reneixi", diu Tagliabue. Pel que fa a l'estratègia del seu projecte, diu que s'ha volgut fer "imitant el caràcter de la gent", oferint als veïns el que ja hi ha al lloc. "Els habitatges tenen una grandíssima integració amb els espais públics i comunitaris, i també hem pensat la reordenació dels espais del carrer amb cafeteries". També han concebut un centre d'art que es dirà Medicis, on es podran aprendre arts urbanes i break dance. L'objectiu és que els veïns s'estimin el lloc com si fos casa seva: "Hem inventat un lema, Outisde is also home, que vol dir que tot el que veus per la finestra, l'espai públic, també és casa", conclou.