Arquitectes catalans al món: entre l'ambició i la necessitat
La paralització del sector de la construcció a Espanya està empenyent els arquitectes catalans a buscar nous mercats. I els països de l'Europa central i de l'Est reclamen el seu prestigi.
BARCELONA."Es tracta d'adaptar-se a processos de treball diferents. Josep Lluís Mateo fa molt temps que ho fa i pot treballar amb pes i independència. Els altres estudis encara estem fent aquest procés", comenta l'arquitecte gallec Alberto Veiga. L'estudi establert a Barcelona que dirigeix amb Fabrizio Barozzi només té vuit anys, però no li falta ambició internacional. Actualment tots els projectes en què treballen estan ubicats a l'estranger. Entre els més destacats hi ha l'edifici de la Filharmònica de Szczecin, a Polònia, que estarà acabat l'estiu que ve. "Per bé i per mal, no es poden fer els mateixos canvis al projecte durant l'obra que a Espanya", comenta sobre com es construeix en altres països europeus. "El procés és més lineal. L'autor no el controla, sinó que més aviat l'acompanya", afegeix Veiga.
"Tenen una manera de fer més metòdica i detallada, més germànica", comenta Jordi Badia, que l'any passat va guanyar el concurs internacional per construir la Facultat de Ràdio i Televisió a Katowice. "Polònia és un país de futur. Compta amb fons europeus i s'està posant al dia en infraestructures i equipaments", explica. En aquests països centreeuropeus els arquitectes catalans troben noves vies davant la severa crisi que afecta el sector a l'Estat. Ara com ara, l'Amèrica Llatina, el nord d'Àfrica i altres països europeus representen una via de futur davant la crisi. La via més habitual que aquests professionals tenen per internacionalitzar-se és participar en concursos. Tenen l'aval del prestigi que acompanya l'arquitectura catalana però un cop han aconseguit un encàrrec el més difícil és guanyar-se els clients. Per superar les barreres de l'idioma i la cultura el més habitual és treballar amb un arquitecte local per tenir una persona a prop de l'obra i per donar confiança al client.
El prestigi de la marca Barcelona
"Els arquitectes catalans estem ben considerats en aquests països emergents perquè valoren l'experiència d'haver construït espais públics i equipaments", explica Badia. "Aquests països representen un camp de treball interessant perquè volen treballar la seva imatge a través de l'arquitectura, tal com es va fer a la Xina durant els Jocs Olímpics. Busquen edificis més mediàtics. Nosaltres ja hem superat aquesta fase i estem retornant a una arquitectura més humana", comenta Toni Casamor, de l'estudi Baena Casamor. Actualment estan construint un edifici de serveis públics a Zugdidi per al ministeri de Justícia de Geòrgia. "La Unió Soviètica va concentrar tots els estudis a Moscou i va deixar òrfenes grans extensions que temps després s'han convertit en nous estats. Volen prosperar sense perdre la identitat", diu Casamor. Mentre que el client els reclama la creativitat i la qualitat que associen a la marca Barcelona, els aspectes tècnics queden en mans d'arquitectes locals.