Un arquitecte català per salvar el riu de Nova Delhi

BarcelonaÉs una qüestió de supervivència: si els governants no hi intervenen, Nova Delhi deixarà de tenir aigua en menys de deu anys. El riu de la capital de l’Índia és un forat negre de contaminació. “Solucionar-ho no s’ha convertit en una prioritat política fins fa cinc o sis anys. Durant 35 anys va ser molt fàcil ignorar-lo, però ara els polítics s’han adonat que és una qüestió urgent”, diu l’arquitecte Pankaj Vir Gupta. Juntament amb el seu col·lega Iñaki Alday és l’autor de llibre Yamuna river project. New Delhi urban ecology (editorial Actar), fruit dels cinc anys de recerca que han liderat els dos arquitectes juntament amb el professor Brian Owensby de la Universitat de Virgínia, on també ensenya Alday. La recuperació del riu Yamuna és la primera recerca on s’han involucrat tots els estudis. “S’han invertit milers de milions d’euros en infraestructures, però s’han atacat els símptomes i no les causes del problema”, explica Alday, cofundador d’un despatx d’arquitectura amb Margarita Jover que té la seu a Barcelona.

Per als arquitectes, l’èxit del seu projecte es començaria a notar “al cap de sis mesos”, diu Vir Gupta, tot i que s’hauria de desenvolupar durant dècades i la millora es notaria exponencialment al llarg dels anys. Mentre a Occident la recuperació dels rius és una pràctica comuna, a l’Índia, com diu Pankaj Vir Gupta, és “molt poc habitual”. “Els rius sempre han sigut el pati del darrere de les ciutats, sempre els hem fet servir com a recursos i alhora ens n’hem protegit”, explica Alday. El Yamuna baixa de l’Himàlaia en molt bones condicions, però quan arriba a Nova Delhi, que té una població de més de 20 milions de persones, es converteix en un abocador. Durant nou mesos a l’any la seva aigua, amb un sistema de preses, es destina a abastir la població. Aleshores rep el flux dels rius tributaris que hi desemboquen, un dels quals provoca un 60% de la contaminació del cabal del riu.

Recuperar-lo passa per aplicar sis mesures: “L’error més gros que s’ha comès fins ara a l’hora de netejar el riu ha sigut centrar-se en una única gran mesura, i ens hem adonat que n’han de passar sis més de petites simultàniament: s’han d’eliminar els suburbis i s’ha de donar habitatge digne als seus habitants, s’han de connectar els habitatges a un sistema de bombeig de depuració de l’aigua. Després s’ha de convertir la zona de tractament d’aigües en espai públic i s’ha d’intergrar en el sistema de mobilitat. Finalment, s’ha d’explicar tot això públicament i amb transparència”, diu Vir Gupta. “Aquestes mesures es poden aplicar fàcilment i sistemàticament, però s’ha de fer de manera simultània i holística”, subratlla.

Reconnectar la ciutat amb el riu és, a més d’una qüestió ecològica, una qüestió identitària i social, perquè suposa revertir l’orientació de la nova capital que els britànics van crear l’any 1927. “S’ha d’examinar completament la relació entre la democràcia i l’espai públic per primera vegada des de la independència de l’Índia. L’Índia està molt orgullosa de tenir una democràcia molt consolidada, però ara és el moment que aquesta democràcia nodreixi l’espai públic, que és on la democràcia es materialitza i on els ciutadans compleixen el seu paper”, explica Vir Gupta. “Al final el problema de l’aigua mostra les desigualtats de la ciutat, la manca d’infraestructures bàsiques, d’espai públic i d’habitatge. L’única manera de canviar el resultat, que és l’aigua, és treballar per la igualtat a la ciutat”, explica Alday. Per a Pankaj Vir Gupta el projecte és “enormement arriscat”, però creu que la inacció davant aquest problema és letal: “Sense aigua fracassen les històries de la democràcia i l’economia índia”.