Un arquitecte català a la cort dels reis de Bohèmia

PRAGA.A Praga els cortesans dels reis de Bohèmia vivien ben a la vora dels monarques. Els palaus on habitaven són a la rampa que condueix al castell, la seu històrica i actual del poder txec. L'imponent complex de residències, torres, jardins i esglésies que el formen corona la ciutat i permet fer un recorregut per la història de l'arquitectura. Hi ha des d'una església romànica fins a mansions del segle XIX. Als anys 20 i 30 l'arquitecte eslovè Joze Plecnik va fer-hi alguns treballs força significatius. Hi va desplegar un rosari d'intervencions -paviments, fonts, jardins, baranes, noves escales- que van donar una visió moderna de la història del país i del poder de la nova república del president Masaryk.

La creativitat d'aquest arquitecte sembla haver impregnat el llenguatge de Josep Lluís Mateo, que acaba d'inaugurar la nova entrada de la Galeria Nacional de Praga entre dos dels palaus que hi ha a la plaça del Castell, el Salm i el Schwarzenberg, convertits en sales d'exposicions. "Volem veure com l'arquitectura contemporània pot influir la història", comenta Vladimir Rösel, director general de la Galeria Nacional de Praga sobre l'obra de Mateo i la remodelació en què està immers el museu.

L'autor de la Filmoteca de Catalunya és el primer arquitecte estranger que intervé en aquest conjunt monumental des de Plecnik, i hi ha desembarcat amb una obra que guanya en personalitat a mesura que es desgranen els recursos amb què s'ha adaptat al lloc. El resultat és tan auster i lleuger com ric. El paviment té una geometria complexa per adaptar-se als suaus desnivells del terreny -un antic jardí- i a les entrades dels palaus que el flanquegen. En un dels extrems el terra està cobert per unes petites llambordes per assenyalar la volta que protegeix les restes arqueològiques que hi ha al subsòl. La resta del protagonisme se'l reparteixen les rotundes bigues de l'estructura i la coberta, que està travessada per lluernes en diversos punts per permetre l'entrada de llum natural.

L'obra encara guarda un altre trumfo: els vistosos esgrafiats de la façana del Palau Schwarzenberg s'incorporen a l'interior i trenquen la sobrietat del conjunt. "És fonamental entendre el problema que planteja l'obra per poder-la formalitzar. Expliquem una història que és la seva, que els interessa. Ens van voler escoltar. Ens vam guanyar la seva confiança", comenta l'arquitecte. El concurs d'aquesta obra el van guanyar el 2004. Mateo descriu el procés de construcció com la relació d'un compositor amb el músic que la interpreta. Ha trigat vuit anys a finalitzar-la, però ha quedat sorprès de la precisió amb què s'han tractat les peces d'acer i de vidre, un reflex de la forta tradició artesanal txeca.

El projecte inicial incloïa elements de fusta, però les autoritats txeques sembla que han apostat per evocar el seu esplendorós passat industrial. "La tradició del treball de la fusta no s'ha mantingut amb la mateix força que el del metall", explica Marta Cervelló, l'arquitecta associada de Mateo, i una gran coneixedora de l'arquitectura moderna txeca. De fet, Mihal Sramek, l'arquitecte local que ha sigut el seu intermediari amb el client és fill d'Alena Sramkova, l'arquitecta encara en actiu amb qui Cervelló va treballar el 1983 quan va viatjar a Praga durant els seus estudis. A més de la relació continuada que Cervelló ha mantingut amb Praga d'aleshores ençà, la nova entrada principal de la Galeria Nacional és fruit, afegeix, "de la tasca d'internacionalització" que l'estudi porta a terme des de fa anys. "Em considero un arquitecte europeu, tot i que tinc unes arrels específiques. El nostre radi d'acció s'estén a tot Europa", diu Mateo, que és, a més, catedràtic de l'escola d'arquitectura EHT de Zuric. Actualment treballen en diversos projectes a França, com el pla general del pol mutinodal a l'entorn de l'aeroport de Niça, un complex de 100 habitatges a Tolosa i la remodelació del front marítim de Baiona.