Arquillué s’estrena a la direcció amb un Havel

BarcelonaPere Arquillué s’asseu al mig de la taula que hi ha parada a La Villarroel i obre una solemne llibreta de tapes negres. És la primera vegada que es col·loca al centre del focus periodístic i que hi fa front amb el barret de director de teatre. “Els que em coneixeu sabeu que soc una mica anàrquic i desordenat. Ja em perdonareu”, avisa abans d’arrencar la roda de premsa. Com que ell mateix n’és conscient, s’ha escrit en ordre les idees que vol transmetre a la roda de premsa. Però, inevitablement, l’esquema quedarà truncat per les experiències i impressions que li suscita, a l’hora de parlar-ne, el dramaturg txec Václav Havel (1936-2011), del qual porta a escena Audiència i Vernissatge. Són dos textos escrits el 1975 que es completen amb un tercer, La protesta, i que aborden les fissures de la ideologia a través de l’humor. En el seu debut com a director, Arquillué ha unit Audiència i Vernissatge en un sol espectacle que es podrà veure del 26 de juny al 28 de juliol a La Villarroel dins el festival Grec.

La irrupció de l’actor al món de la direcció escènica s’explica fàcilment. Quan va complir 50 anys, el 2017, va aturar-se per observar la seva trajectòria professional i es va adonar que necessitava nous estímuls. “Era el moment idoni per girar el mirall i observar el fet teatral des d’una altra perspectiva -explica Arquillué-. Tenia molta curiositat per passar a l’altre cantó, i saltar a la direcció va ser una cosa natural”. El canvi era agosarat i per això l’ha fet envoltat d’amics: Joan Carreras, Rosa Gàmiz i Josep Julien protagonitzen el muntatge, que compta amb Ferran Carvajal com a ajudant de direcció i dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

Per estrenar-se en aquest nou paper, Arquillué ha triat dues obres de Havel que el fascinen pel joc teatral i per la crítica política i social que hi ha al darrere. Els textos funcionen com dues peces correlatives protagonitzades per un mateix personatge, Vanek, un alter ego del dramaturg. “És un intel·lectual afable, cortès i empàtic, que intenta entendre aquells que li plantegen problemes i que toparà amb dos conflictes ideològics. A banda de plantejar preguntes, Havel va un pas més enllà i insinua solucions”, apunta Arquillué. En ambdues situacions, el protagonista s’enfronta a persones que intenten canviar la seva manera de pensar i de mirar el món: a la primera peça el seu pensament es contraposa amb la classe treballadora, i a la segona, amb la burgesia. “Són dues situacions que passen en un mateix dia. De fet, l’espectacle es podria titular Un dia a la vida de Vanek... I quin dia! ”, diu Arquillué, que destaca certs paral·lelismes del muntatge amb l’actualitat i recorda que Havel va estar quatre anys a la presó acusat de sedició. En aquesta línia, Josep Julien afegeix que els textos “apel·len al context sociopolític actual d’una manera bastant feridora” i subratlla “l’exquisidesa del protagonista, que fa passes petites però sempre va endavant”.

Més enllà de la càrrega ideològica, a Arquillué també el captivava l’embolcall còmic de les dues peces i la trajectòria que dibuixen a l’escenari. “La primera és més convencional, però a la segona el joc teatral s’enfila gairebé fins al teatre de l’absurd -assenyala el director-. Buscava precisament això, fer un teatre que es mou quatre dits per sobre de terra”. Quan acabi aquest viatge per la direcció teatral, Arquillué tornarà als escenaris. De fet, alguns projectes ja l’esperen perquè hi actuï després d’ Audiència & Vernissatge. “Dirigir ha estat un premi i he renovat il·lusions -afirma-. Potser faré més espectacles, però em segueixo considerant actor”.