Els arqueòlegs tornen a excavar al Born per desxifrar nous misteris

BarcelonaEl setembre del 2013 va obrir les portes El Born Centre Cultural. Després de 12 anys d’obres i 84 milions d’euros, es feia visible la ciutat arrasada després de la derrota del 1714. L’Ajuntament de Barcelona, però, vol saber què hi ha darrere "la foto final" del jaciment. Quinze anys després de la troballa de les restes, s'ha reprès la investigació del jaciment per entendre el funcionament arquitectònic i urbanístic de la Ribera abans de ser destruït per les tropes borbòniques. I, per primera vegada, s'han recollit mostres de terra per analitzar-la i poder explicar l'evolució paisatgística, la dieta o la salut dels barcelonins abans del segle XVIII. "La bioarquelogia ens ha permès, per exemple, descobrir que hi havia vinyes al nucli urbà de Barcelona tant en època medieval com moderna o algunes dades mèdiques com, i és només una hipòtesi, que potser la pesta no es transmetia perquè les rates –se'n va trobar una que havia estat cuinada–mossegaven, sinó perquè la gent se les menjava", destaca l'arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. Segons Miró, el Born serà un dels primers llocs a Europa on es faran anàlisis bioarqueològics en un context urbà. Les dades que s'obtinguin tant de l'excavació, com de les restes orgàniques, es creuaran amb la documentació dels arxius notarials.

La primera intervenció arqueològica es va fer a la casa Corrales al segle XVII

La investigació ha començat a la casa Corrales, batejada així pel nom de l'últim propietari, segons el llibre 'La ciutat del Born', d'Albert Garcia Espuche. La casa es troba entre els carrers de na Rodés i dels Ventres i té algunes peculiaritats que han atret els arqueòlegs. Mentre la majoria de cases del Born amb els anys anaven fent-se més petites perquè s'anaven compartimentant, la casa Corrales es va anar ampliant. La documentació sobre aquesta casa s'acaba el segle XVI però els arqueòlegs confien a descobrir més coses del seu passat. És en aquesta casa, segons Miró, on es va fer la primera intervenció arqueològica de Barcelona durant la segona meitat del segle XVII. El motiu va ser un litigi entre dos propietaris que discrepaven sobre els límits de les seves propietats i volien saber on era el mur. Se sap que Corrales, que es dedicava a la fabricació de cordes de viola i de raqueta, va obrir un espai per al joc i les apostes. "Hi havia un tennis primitiu i una gran concentració de pipes", diu l’arqueòleg del Born, Toni Fernández. A l'entrada, i encara és molt visible, hi havia un tres en retalla dibuixat en una pedra.

El jaciment del Born és el més gran, cobert, de tot Europa. I segons els arqueòlegs encara ha d'explicar molts capítols de la història de la ciutat: "Podrem conèixer més dades del nostre passat, de l'època romana, medieval o del segle XVIII", assegura Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Hi ha molts interrogants oberts. Sota el Born hi ha dues necròpolis: una de tardoromana d’entre els segles III i V i una altra, per sobre, de musulmana. Es calcula que la necròpoli musulmana és de grans dimensions: sota la plaça Comercial l’any 1991 es van trobar les restes de 17 persones musulmanes, el 2001 es va trobar un nen també enterrat sota el jaciment del Born, i el 2013, un altre infant al carrer Fusina. Pràcticament no se sap res d'aquests barcelonins.

"La recerca al Born forma part d'un macroprojecte", destaca el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. "Volem fer recerca per conèixer l'evolució de la nostra ciutat i ho volem fer amb arqueologia programada i no només reactiva o preventiva". Vinyes es refereix al fet que la majoria d'excavacions arqueològiques, fins ara, s'han fet perquè al lloc s'hi feia una obra urbanística. Les excavacions, que realitzen estudiants de la Universitat de Barcelona, es faran fins al 29 de juliol i està previst que es puguin repetir cada estiu. Els estudiants escriuen un diari de recerca que es publica en forma de blog a la pàgina web del Born Centre de Cultura i Memòria

La intervenció també servirà per solucionar alguns problemes d'humitat que té el jaciment. "El Rec Comtal passa per sota, i hi ha zones que es podrien malmetre per culpa de les eflorescències de sals a les pedres", diu Carme Miró.