Arnaldur Indridason, pioner de la novel·la negra islandesa
BarcelonaÉs un dels plats forts de la 12a edició de BCNegra, tot i que no hi ve a presentar cap novetat, sinó una novel·la del 2003, Betty (RBA), inèdita fins ara en castellà. Arnaldur Indridason és des de fa anys un dels referents de la novel·la negra nòrdica contemporània: traduït a 37 llengües, ha venut més de set milions d’exemplars dels seus llibres i és pare de l’inspector Erlendur Sveinsson, protagonista d’una sèrie de tretze llibres, encara oberta, que va arrencar el 1997 amb Synir duftsins [Fills de la pols]. “Els escriptors islandesos tenim dos problemes: primer, que els lectors es creguin els personatges d’una novel·la negra ambientada al nostre país, perquè no en tenim tradició, i segon, que se’ns consideri autors de veritat”, comenta Indridason, conegut per ser un home de poques paraules: la seva expressió sorruda no acaba de combinar amb la samarreta de màniga curta que porta. “Quan vaig començar a escriure novel·la negra a finals dels 90 pensava que torturaria els lectors, però en canvi vaig trobar una manera realista i creïble d’explicar històries”, explica.
Indridason va ser crític de cinema durant anys abans de renéixer com a novel·lista. Islàndia és un dels països del món amb un índex de criminalitat més baixos del món, però des que va fer fortuna literària amb Sveinsson s’hi han apuntat més autors, entre els quals hi ha Árni Thórarinsson, Stefán Mani i Yrsa Sigurdardóttir.
Des de ben aviat, Indridason no va voler cenyir-se únicament al seu inspector i ha publicat llibres que queden fora de la sèrie sobre Sveinsson, com ara Napóleonsskjölin [Operació Napoleó] (1999) i Betty. “Per a aquesta història em vaig deixar inspirar per Raymond Chandler, Dashiell Hammett i James M. Cain -diu-. Soc fan de l’estil americà clàssic però escric novel·la nòrdica. Aquesta novel·la vol ajuntar les dues tendències”. La veu narradora explica la seva relació amb la Betty, “una femme fatale que ha contractat els seus serveis d’advocat per investigar el marit”. Quan aquest últim és assassinat, qui ens explica la història es converteix en principal sospitós del crim. L’intent d’entendre tot el que va passar i quin paper hi va desenvolupar és un dels motors de la novel·la, que a la pàgina 135 té un gir narratiu que deixa bocabadats molts lectors.
La consciència social del gènere
“La novel·la nòrdica ens parla de gent que coneixem i de problemes socials -explica Indridason-. Té més consciència social que la novel·la americana. El vincle entre aquestes dues tendències és que parlen sobre els defectes de l’ésser humà”. Tot i que ja no se’l tradueix a La Magrana, només a RBA, de l’autor islandès se’n poden llegir algunes de les seves millors novel·les en català, com ara La dona de verd, La veu, L’home del llac i Hivern àrtic. També Passatge de les ombres, amb la qual va guanyar el premi RBA de novel·la negra, el més ben dotat del món d’aquest gènere, amb 125.000 euros.
