Arkano: “Vull canviar el món, és la meva missió”

REW

<<

“Desde niño quise encontrar la explicación a todo. / Mamá ¿por que las Iglesias tienen tanto oro? / ¿En qué momento papá dejará de beber? / ¿Por qué yo tengo una Nintendo y otros ni para comer? ” Amb aquestes rimes arranca Único, un dels temes més potents de Bioluminiscencia, el primer disc d’Arkano, alacantí, 23 anys, llicenciat en enginyeria informàtica i refulgent estrella del rap. Guillermo Rodríguez diu que va tenir una infantesa feliç a etapes. “Sempre vaig ser un nen molt tímid, introvertit i sense habilitats socials. Em costava molt expressar-me, però gràcies al rap i la improvisació vaig trobar la manera de poder explicar tot el que em passava pel cap”.

La seva germana gran el va introduir en la cultura hip-hop. Escoltava obsessivament Nach i El Chojin. “Eren els meus ídols i volia imitar-los. En el moment que t’atreveixes a equivocar-te és quan aprens a improvisar”, confessa. Amb 15 anys es va convertir en el campió estatal de la Batalla de los Gallos de Red Bull. “Va ser una bogeria. A més era el participant més jove. Allà vaig aprendre què suposava la màgia de la improvisació. No era el millor, però sí qui va fer-ho millor aquell dia. I vaig guanyar”. Així va començar-se a forjar la llegenda d’Arkano. Aquest free-styler és qui ostenta des de fa uns mesos el rècord Guinness mundial de temps improvisant rimes: 24 h 34 min 24 s. “Amb aquesta acció volia visibilitzar el rap i trencar l’estereotip que l’associa amb drogues, violència, masclisme... Aquell dia des de la Puerta del Sol de Madrid vaig poder llançar molts missatges socials, contra l’homofòbia, pel drama dels refugiats... I per streaming va arribar a quasi dos milions de persones. Aquesta exposició era el que jo buscava”.

PLAY

>

“ Ellos dan placer adulto / para el disfrute de menores. / Yo hago rap de críos / para niños mayores ”, recita Arkano en un tema tan àcid com Niño mimado. “Ara mateix es fa un rap molt destructor i decadent que parla de drogues, de si em follo aquesta o l’altra... I als concerts veus nens i nenes de 14 anys sentint-se els més dolents. A mi em diuen que faig un rap social, que hi poso massa política”, confessa. Moltes cançons de Bioluminiscencia estan esquitxades d’actualitat: operació Púnica, Pedro Sánchez, Froilán, feixisme, Toni Cantó, Iannis Varufakis, troica... Arkano no s’arronsa. “Alguns grups també fan un rap polític perquè, ni que sigui implícitament, defensen el model de societat imperant i ajuden a naturalitzar molts comportaments tòxics: masclisme, homofòbia... A nivell conceptual no hi estic gens a prop. Com a entreteniment? Doncs aquí ho tenim. Jo tampoc vull ser cap policia de la moral, però tinc molt clar que vull exercir la meva responsabilitat amb cap”.

Al hip-hop mainstream també li costa digerir la presència d’aquests dissidents. “Alguns tiren de les paraules venut o comercial per desqualificar-me. I jo els dic: què fem? ¿Em quedo tancat a l’habitació rapejant per a quatre col·legues? A mi cap marca m’ha modificat el missatge. A més, m’han ajudat a sortir en mitjans de comunicació -com al programa Late motiv d’Andreu Buenafuente- i això em fa arribar a més gent, que és el que interessa. Hi ha més rapers fent un missatge social, trencant estereotips, i alguns d’ells -com Argos, El Langui, Nach o El Chojin- també col·laboren en el meu disc”, puntualitza.

FF

>>

Arkano no només reivindica amb les rimes punyents de les 12 cançons de Bioluminiscencia, un disc que el portarà de gira per Espanya i Llatinoamèrica amb un espectacle on l’acompanyaran Dj Lex i Klau!, sinó que també li agraden els gestos explícits. En una final espanyola de la Batalla de los Gallos va participar embolicat en la bandera de l’orgull gai. Va guanyar. “Això, però, em va estigmatitzar. A la final internacional els competidors m’atacaven amb insults homòfobs. I jo en lloc de respondre com s’esperava en aquest món de galls i mascles vaig capgirar el tema i els vaig assenyalar a ells com a homòfobs. A les batalles has de jugar amb l’espectacle: tu pots triar portar-ho a un terreny de vinga va, donem sang i carnassa o bé introduir-hi elements socials per canviar les coses”, explica.

Canviar és el verb que més motiva Guillermo Rodríguez. I també a Arkano. No hi ha persona i personatge. Tots són un i amb una lluita compartida: “Sento una profunda empatia per les desigualtats, per això escric sobre això”. Es copsa en el disc, on també despulla els seus drames més íntims. Escolteu La caída. Però en general guanya el discurs social. “Vull canviar el món. És la meva missió. Sé que sona molt ambiciós. Està a l’abast de tots nosaltres difondre missatges positius i fer les coses bé. Una sola persona no pot fer res, per molta influència que tingui. El món l’hem de canviar entre tots”.