Expresidents i exlíders sindicals escriuen a la jutge de la querella argentina per donar suport a Martín Villa

RipolletMaría Servini, la jutge titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires que porta la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, ha citat l’exministre Rodolfo Martín Villa per a un interrogatori via telemàtica a l’ambaixada argentina el 3 de setembre. Serà la primera vegada que s'aconsegueix que un exministre franquista s'assegui i expliqui per què va prendre les decisions que va prendre. Els dies previs a la citació, però, expresidents, exministres i exlíders sindicals han enviat cartes a Servini per deixar constància del seu suport a Martín Villa.

Segons la coordinadora Ceaqua, que representa algunes de les víctimes, entre els que han enviat cartes hi ha quatre expresidents del govern espanyol: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Hi ha també l'exdiputat de Convergència i Unió Miquel Roca Junyent; els exsecretaris generals de CCOO Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo; i els exsecretaris d'UGT Nicolás Redondo i Cándido Méndez-Rodríguez. Entre les altres firmes, també destaca la de Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Tots els testimonis ho fan a nivell individual i sobretot alaben la tasca de Martín Villa durant la Transició espanyola. Es repeteix el discurs que l'exministre va facilitar el consens i, fins i tot, el descriuen com un dels "pares" de l'actual democràcia.

Ceaqua vol que s’investigui la responsabilitat de Martín Villa en la matança del 3 de març del 1976 a Vitòria. Aquell dia, a la ciutat basca, la policia va disparar centenars de bales contra els treballadors reunits en assemblea a l’església de San Francisco i en van morir cinc. El més jove tenia 17 anys i el més gran 32. Centenars de persones van acabar ferides. Els fets mai han sigut investigats. A Martín Villa també se li imputen altres morts, com la de Rafael Gómez Jáugueri, a Errenteria; la de José Luís Cano Pérez, a Pamplona; la de Francisco Javier Núñez, a Bilbao; la de José María Zabala Erasun, a Hondarribia, i la de María Norma Menchaca, a Santurtzi. Ceaqua recorda que Martín Villa va dirigir "un aparell repressiu que mai ha estat depurat": "Va desplegar una activitat que va comportar un atac generalitzat i sistemàtic contra la població civil".

Servini ha intentat diverses vegades interrogar Martín Villa. El 2018, l’Audiència Nacional va decidir que l’exministre no havia de declarar perquè els seus presumptes delictes ja havien prescrit o no es podien jutjar per la Llei d’Amnistia del 1977. Tanmateix, el març de l’any passat la jutge argentina va fer un nou intent i es va fixar com a data el 20 de març del 2020. La pandèmia va impossibilitar l’interrogatori, que es va ajornar primer al 26 de maig i, finalment, al 3 de setembre. Martín Villa, de 85 anys, mai s’ha negat a declarar i fins i tot en diferents ocasions ha explicat que està tranquil i disposat a explicar les circumstàncies en què va desenvolupar la seva tasca com a ministre.

El mateix dijous en què Martín Villa ha estat citat a declarar, s'ha convocat una concentració, a les 11 del matí, al carrer Ferran de Barcelona. Allà va morir d'un tret Gustau A. Muñoz, que militava al PCE(i) i era força actiu: va participar en l’acció de penjar una pancarta a Montserrat en protesta contra el consell de guerra a Els Joglars. L’11 de setembre del 1978 va anar a la manifestació alternativa que el govern civil havia declarat il·legal. Mai s’han aclarit les circumstàncies de la seva mort. Tenia només 16 anys. El seu germà, Marc Muñoz, és un dels querellants en la causa contra Martín Villa.