Com seria l'arca de Noè al segle XXI?

BarcelonaUn ésser que és la fusió d'un corb i un colom. Un altre que té com a mares l'última humana i una alga. Una tripulació feta d'híbrids entre humans, animals i plantes. Al col·lectiu VVAA no li espanta la transgressió, i per això en el seu darrer espectacle han imaginat una apocalipsi que empeny a repensar el sistema. La companyia –creadora d'obres com This is real love i Like si lloras– estrena aquest dimecres al Teatre Lliure de Gràcia ARCAS 2020, una faula que parteix de l'extinció de la humanitat. El món tal com el coneixíem ha desaparegut, i només ha quedat una embarcació surant a la deriva i plena de criatures que, amb el temps, s'han anat transformant. "És una arca de Noè contemporània. Al cap de 40 dies i 40 nits plovent hi hauria d'haver un retorn a terra i un pacte amb la força divina, però en aquest cas no és així. No hi ha terra a la vista", explica un dels membres del col·lectiu VVAA, Max Grosse. Els humans han desaparegut del planeta però el fantasma de l'última persona –la Consuelo– persegueix les criatures que han sobreviscut.

L'espectacle –el primer de la companyia amb el públic a la italiana– parla de la convivència, la cohabitació i la diversitat en un ecosistema format per "éssers multi i interespècie" i diametralment oposat a la nostra realitat. L'atmosfera de ciència-ficció d'escriptores com Ursula K. Le Guin i el pensament de filòsofs com Paul B. Preciado i Donna Haraway ressonen entre les parets de l'embarcació, que aviat començarà a estar obsoleta i reclamarà una nova manera de viure als seus tripulants. "És important la idea del canvi constant. Hem d'entendre que estem en un present en conflicte i que, en comptes de buscar solucions, cal habitar-lo juntament amb els seus problemes", reflexiona Grosse. Com en les seves creacions anteriors, la companyia ha treballat de forma col·lectiva i el muntatge el firmen el mateix Grosse, Clara Aguilar, Sofia Gallarate, Elena Martín, Marc Salicrú, Anna Serrano i Laura Weissmahr.

El públic començarà el viatge al vestíbul del teatre, on fins al 6 de juny hi haurà una performance de l'artista Agnes?, que amb les seves creacions reflexiona sobre la transgènesi i sobre com viure al fons marí. "No és necessàriament un espectacle per a públic jove. Ens adrecem a tothom que tingui ganes de sentir noves històries, i volem que surtin del teatre fent-se preguntes sobre el present i el futur", afirma Anna Serrano. El muntatge també planteja qüestions al voltant del càstig i del privilegi: els seus protagonistes estan convençuts que són els únics supervivents fins que, de sobte, apareixen altres arques a l'horitzó i tot canvia. "En realitat associem l'apocalipsi a la fi de l'antropocè. Però el món no s’està acabant –diuen els VVAA–. De fet, nosaltres pensem que el món ni tan sols existeix".