L'ARA impulsa un premi de còmic en català

BarcelonaEl còmic és una de les grans prioritats de l'ARA. Després d'iniciatives pioneres a l'Estat com els diaris il·lustrats per dibuixants o la secció de còmic d'avantguarda Gràfica Radiant, ha creat, amb el suport del departament de Política Lingüística de la Generalitat, el Premi ARA de Còmic en Català, un concurs internacional d'historieta per a obres curtes inèdites de no-ficció. La convocatòria està oberta a autors de qualsevol nacionalitat i l'obra guanyadora rebrà 10.000 euros, una dotació que situa el concurs entre els premis de còmic més importants de l'Estat. També hi haurà dos premis de 750 euros a les obres finalistes. Les bases i el calendari de la convocatòria es poden consultar al web premicomic.ara.cat.

La vocació del premi és contribuir a la normalització del català en l'àmbit del còmic adult i la novel·la gràfica, on la llengua catalana té encara una presència minoritària, tot i que el 90% dels còmics que es venen a Espanya s'editen a Catalunya. Però també es vol que el premi serveixi d'impuls per als nous gèneres de no-ficció (autobiogràfic, assagístic, periodístic) que estan sorgint durant els últims anys en el còmic, pels quals l'ARA ja ha apostat en seccions de còmic periodístic com Vinyetari o en els reportatges en vinyetes publicats als diaris especials il·lustrats. En aquest sentit, el premi serà també una acció pionera, un dels primers concursos de còmic de no-ficció que existeixen al món.

A diferència de la majoria de concursos de còmic, el de l'ARA aposta per obres curtes d'un mínim de vuit pàgines i un màxim de catorze. El relat curt és un format que ha anat desapareixent del món del còmic arran del tancament de les revistes i la consolidació de la novel·la gràfica com a format editorial gairebé hegemònic. "Igual que hi ha històries i relats que necessiten espai per desenvolupar-se, també n'hi ha que tenen un aliat en la síntesi. Defensem la noblesa de l'obra curta, la importància d'un format que ha donat obres mestres del còmic", explica Xavi Serra, redactor de la secció de Cultura de l'ARA i un dels impulsors del premi.

Celebració del talent

La creació del premi forma part de les iniciatives que durà a terme el diari per celebrar el seu 10è aniversari, que es complirà el 28 de novembre del 2020. "En aquest sentit, volem que el premi sigui també una celebració del talent dels artistes i creadors, que amb les llibreries tancades i molts projectes editorials aturats s'enfronten a un panorama més incert que mai", afegeix Serra. Per això, l'ARA organitzarà una festa amb la presència dels seus autors i del jurat del premi, que inclourà una representació de l'Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic d'Espanya (ACDCómic), de la Federació d'Institucions Professionals del Còmic (Ficomic) i una personalitat independent del món de la cultura que exercirà de president o presidenta del jurat.

El Premi ARA de Còmic en Català no acabarà amb l'anunci del palmarès, sinó que continuarà a les llibreries. Norma Editorial, l'editorial de còmic de referència a Catalunya, editarà un volum que recollirà l'obra guanyadora, les finalistes i una selecció de les obres presentades al concurs. L'objectiu d'aquesta iniciativa és donar a conèixer les obres guanyadores entre els lectors i contribuir a millorar l'oferta de còmic adult en català a les llibreries amb una obra que, a més, pot ser atractiva per a lectors no habituals de còmic.

La no-ficció en vinyetes, un territori per explorar

Des del seu naixement a la premsa al segle XIX, el còmic ha reflectit la seva societat i el seu temps, com totes les manifestacions artístiques, però durant la major part de la seva història ho ha fet a través de la ficció. És a partir de l'últim terç del segle XX que autors de còmic com Robert Crumb i Art Spiegelman comencen a treballar de manera explícita en primera persona, però el còmic periodístic no acabarà d'emergir fins al segle XXI, amb Joe Sacco com a referent, el suport de revistes especialitzades com La Revue Dessinée i una constel·lació d'autors com Sarah Glidden, Olivier Kugler i Guy Delisle.

Els gèneres de no-ficció també han arrelat a casa nostra, on tenim un dels referents europeus del còmic autobiogràfic, Ramon Boldú, incombustible narrador en vinyetes de la seva pròpia vida. I el periodisme dibuixat ha esclatat amb força durant els últims anys gràcies a obres com Los vagabundos de la chatarra (Norma Editorial, 2016), de Jordi Carrión i Sagar, que també han explorat registres més assagístics a Gòtic, la seva reflexió gràfica sobre la col·lecció gòtica del MNAC. I un dels èxits de l'any passat va ser precisament Mandela i el general, el còmic de John Carlin i Oriol Malet sobre la relació entre Nelson Mandel i un general afrikaner retirat. Però els gèneres de no-ficció encara tenen molt terreny per explorar en la historieta, un repte al qual l'ARA espera contribuir amb la creació del seu premi de còmic.