Aquest conte és un problema

Al pintor José Luis Zumeta

Aquest conte és, efectivament, un problema, però no de naturalesa moral, sentimental o literària, sinó un problema com els que s’estudiaven a aritmètica. El veritable títol, essencialment aritmètic, és aquest: A-B=X

ENUNCIAT DEL PROBLEMA

No fa gaire, un dia d’octubre de 2014, un home va anar a la muntanya amb el propòsit de fer uns dibuixos. Deu hores més tard, amb les primeres ombres del capvespre, es va asseure a l’entrada d’una cova famosa per les seves pintures i es va posar a fumar un cigarret amb la intenció de fer una última mirada al paisatge. I la pregunta és: ¿què tenen en comú aquest home assegut a l’entrada de la cova i l’home que fa 20.000 anys va habitar aquest mateix lloc?

Bé, amable lector, reflexioni-hi, posi’s en situació. Què li sembla? ¿Que hem canviat completament? ¿El contrari? ¿Que seguim sent el mateix ésser de fa 20.000 anys? D’acord, vostè ja s’ha format una opinió. Llegeixi seguidament la solució que, basant-se en el mètode aritmètic, li aporta l’autor que ara mateix està dialogant amb vostè.

SOLUCIÓ

Encara que sembli complex, el problema no presenta dificultat i pot resoldre’s amb una simple sostracció. N’hi ha prou realitzant l’operació A-B=X per trobar el resultat que se’ns demana; és a dir, n’hi ha prou fent la llista del que un home d’avui -el que està assegut a l’entrada de la cova- té al cos, a la ment, als ulls, a les orelles, etc., i després restar-ne el que l’home que va viure en aquesta cova no podia tenir al cos, a la ment, als ulls, a les orelles, etc. El resultat de la sostracció seran les coses “de sempre”, les que són iguals per a nosaltres i per a l’home de les coves. Però es veurà amb més claredat si ho exposem per parts i en detall. Així doncs, vet aquí el desenvolupament del problema plantejat:

A-B=X

A: Coses que l’home d’avui té al cos, la ment, els ulls, les orelles, etc.

Llista:

-La jaqueta, el jersei, la camisa, els pantalons texans, unes sabates Camper, els mitjons, la roba interior, una carpeta plena de dibuixos, la cartera, el carnet d’identitat, diners, una agenda petita, llapis de colors, un paquet de Marlboro, llumins, un mocador, el cinturó, el rellotge, unes ulleres de mitja lent davant dels ulls, i als ulls una casa blanca amb teulat vermell, una xemeneia, el fum de la xemeneia, el cel, un avió travessant plàcidament el cel, un quart de lluna groc una mica per sobre de l’avió, els turons una mica per sota del quart de lluna groc, i els boscos, les pinedes, i a les orelles el soroll d’una motoserra, el silenci en callar la motoserra, i l’udol d’un animal en el silenci, i a la pell una ràfega d’aire fred, i a la ment el desig de fer un dibuix més, la idea que si arriba tard a casa la família s’inquietarà, la idea que el temps passa de pressa, la idea que la qüestió dels presos d’ETA no sembla avançar, la idea que potser ha de fer un dibuix per a la filla presa d’un amic, i als ulls de nou cinc o sis formigues sobre una pedra, i la burilla ennegrida i trepitjada d’un cigarret Marlboro al costat de les formigues.

B: Coses que l’home que va viure a la cova no podia tenir al cos, a la ment, als ulls, a les orelles, etc.

Llista:

-La jaqueta, el jersei, la camisa, els pantalons texans, les sabates Camper, els mitjons, la roba interior, la carpeta plena de dibuixos, la cartera, el carnet d’identitat, els diners, l’agenda petita, els llapis de colors, el paquet de Marlboro, els llumins, el mocador, el cinturó, el rellotge, les ulleres de mitja lent, la casa blanca amb teulat vermell, la xemeneia, l’avió travessant el cel, el soroll de la motoserra, la idea que si arriba tard a casa la família s’inquietarà, la idea que el temps passa de pressa, la idea que la qüestió dels presos d’ETA no sembla avançar, la idea que potser ha de fer un dibuix per a la filla presa d’un amic seu, la burilla ennegrida i trepitjada d’un cigarret Marlboro al costat de les formigues.

X

X = el fum, el cel, els boscos, el quart de lluna groc, els turons, les pinedes, el silenci, l’udol d’un animal en el silenci, la ràfega d’aire fred, el desig de dibuixar, cinc o sis formigues sobre una pedra. En total: onze coses.

Per tant, aquestes onze coses són les que uneixen l’home que fuma un Marlboro a l’entrada de la cova amb l’home que la va habitar fa 20.000 anys. Podríem preguntar-nos ara -pregunta per a nota-: de totes aquestes coses, ¿quina seria la fonamental, la baula segura, el vincle més fort de tots? L’aritmètica, que en les seves capes més profundes esdevé filosofia i, distingint entre la psyche i la physis, coneix la superioritat de la primera, ens permet arribar a la solució. La resposta és: el desig de dibuixar.

Ho subratllem: el desig de dibuixar.

Problema acabat, ja que aquest era, precisament, el resultat que volíem trobar.