Aquest és el Brossa que ja es pot trobar al Centre de les Arts Lliures

BarcelonaUn espectacle itinerant fins a La Seca, l'antiga Casa de la Moneda, ha inaugurat aquest dijous el Centre de les Arts Lliures, que gestiona la Fundació Brossa. L'espai destinat a mantenir viu l'esperit de Joan Brossa ha obert les portes amb una petita exposició per donar a conèixer el polièdric artista comissariada per l'escultor David Bestué, titulada La serp viva -que està previst que duri dos anys-, i una altra de l'artista Lola Lasurt titulada El ganxo, sobre l'arxiu del poeta. A l'espai on està previst que hi hagi la cafeteria, ara hi ha un reguitzell d'obres de Joan Brossa que estan a la venda i que són més cridaneres que la petita exposició permanent.

Lluny de la profusió d'obres que hi havia a la retrospectiva de Joan Brossa al Macba -que és qui conserva l'arxiu del poeta-, Bestué ha fet un destil·lat de peces de totes les seves facetes, entre les quals destaquen Record d'un malson, el monument amb un cap de l'alcalde Porcioles; un exemplar de Novel·la, el llibre d'artista que va fer amb Antoni Tàpies, i altres treballs evocadors de la seva estima per personatges com Fregoli. "Joan Brossa es defineix com un poeta social, però al mateix temps vol introduir uns altres mons", diu Bestué. Un altre dels aspectes que el comissari ha volgut destacar és el de les obres públiques de poeta, com el Poema visual transitable en tres temps, ubicat al velòdrom d'Horta, evocat per un plànol de l'arquitecte Esteve Bonell amb una intervenció de Brossa que era inèdit.

En el terreny teatral, Els Pirates hi estrenen La setena porta, una obra creada per Laura Aubert a partir de textos i poemes de Brossa que també commemora els 20 anys de la companyia. Tot i que "Brossa no creia en la trama argumental sinó en els personatges", reconeix el director Adrià Aubert, Els Pirates han teixit una comèdia surrealista que, des d'una oficina, aborda la lluita de classes, els privilegis i les jerarquies que es donen en els entorns laborals. En el fons, planteja que "si és possible una revolució, la volem? Sabríem trencar les estructures?", reflexiona Laura Aubert, que també hi actua junt amb Cesc Marginet, Cinta Moreno i Manar Taljo. Els quatre intèrprets donen vida a tres secretàries, un porter i tot d'individus que apareixen a l’oficina en un exercici de fregolisme escènic.

Al Centre també s'hi presentarà dimarts el primer volum de la poesia completa de Brossa, a cura de Glòria Bordons, i l'itinerant CercaBrossa, amb guió d’Albert Mestres, es repetirà aquest cap de setmana. El pressupost per al 2022 d’aquesta fàbrica de creació municipal és de 800.000 euros, 450.000 dels quals són per a l’estructura, que té una plantilla de deu persones.

Polèmica en el sector artístic

La Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) ha aprofitat la inauguració del centre per criticar que els directors artístics Marc Chornet (que prové de l'Espai Brossa) i Maria Canelles (nova incorporació) fossin elegits a dit, segons han avançat l'Avui i El País. Davant aquesta polèmica, el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, afirma que l'entitat és una fundació privada pel desig del mateix Brossa, participada per amics de l'artista i per l'Ajuntament de Barcelona. També que el suport del consistori no els obliga a convocar un concurs i que el desig del patronat és fer la transició "d'una fundació privada a una fundació pública". En paral·lel a aquesta transició, Vicenç Altaió subratlla que el model de la direcció és "diferent" perquè és "col·legiada, transversal i horitzontal", tot i que no descarta que es faci un concurs per renovar-la quan el projecte estigui "consolidat".