Apocalipsi a la ciutat dels germans Pastor
La pel·lícula 'Los últimos días' aborda l'esclat a Barcelona d'una epidèmia d'agorafòbia que amenaça d'extingir la humanitat
Barcelona.Al final no ha sigut ni l'atur, ni la corrupció, ni el deute el que ha abocat Catalunya a la catàstrofe total, sinó el cinema. Avui s'estrena el nou llarg dels germans Àlex i David Pastor, Los últimos días , un thriller de ciència-ficció que trenca el costum d'explicar les apocalipsis cinematogràfiques des de Nova York o Los Angeles i substitueix el perfil icònic de l'Empire State Building pel de la Torre Agbar.
El motiu de la tragèdia també és original. Ni meteorits ni alienígenes: es tracta d'un virus d'origen desconegut que provoca en els afectats un pànic mortal als espais oberts. Aquesta agorafòbia aguda i sense remei buida en pocs dies els carrers i empresona la població en els edificis i els túnels subterranis. La humanitat, d'un dia per l'altre, es converteix en una espècie indoor .
"La malaltia és un element fantàstic que permet capgirar la ciutat i explorar aquest món subterrani en clau d'aventura, però hem intentat que el que fan els personatges estigui tan arrelat a la realitat com sigui possible", assenyala l'Àlex, el petit dels Pastor. I considerant la situació actual no sembla difícil trobar inspiració en la realitat per a una història apocalíptica. "La idea va sorgir el 2007, o sigui que la crisi no és el punt de partida de la història. Però a mesura que escrivíem el guió els mercats financers es van ensorrar i l'atur es va disparar. La realitat trucava a la nostra porta i es va acabar filtrant en el guió fins a trobar el seu lloc", explica David Pastor.
La seva no va ser l'única porta a rebre els trucs angoixats de la realitat. L'any passat l'apocalipsi va ser el leitmotiv del Festival de Sitges i a finals d'any es va estrenar la versió cinematogràfica de Fin , la novel·la sobre la fi del món de David Monteagudo. "És la conseqüència de l'ambient d'incertesa que es respira, de sentir que la nostra manera de viure perilla. Totes aquestes ansietats s'han d'exorcitzar d'alguna manera i la ciència-ficció és el marc ideal, perquè permet parlar del món en què vius a través d'un mirall deformat per on es filtra la realitat", reflexiona l'Àlex.
Viatge al cor de les tenebres
Los últimos días aborda la tragèdia a través de la història del Marc (Quim Gutiérrez), un informàtic al qual l'epidèmia agafa a la feina, en un edifici d'oficines de la part alta de la Diagonal. Per reunir-se amb la seva dona (Marta Etura) a la zona de Verdaguer haurà de creuar la ciutat sense sortir al carrer, utilitzant les vies del metro i el clavegueram. "En condicions normals és un trajecte de metro de 10 minuts, però aquí es converteix en tota una odissea", diu el David. Aquest viatge unirà el Marc amb l'Enrique (José Coronado), el responsable dels acomiadaments de l'empresa, una aliança a contracor que farà caure la distància que separa el pencaire amb dessuadora i l'executiu encorbatat.
"No sé si cal una apocalipsi per despertar la solidaritat entre les persones, però de vegades cal un xoc per fer que les coses canviïn", diu el gran dels Pastor, que es planteja el recorregut dels personatges per la Barcelona apocalíptica com un viatge al passat. "És el que deia Coppola al documental El cor de les tenebres : el viatge pel riu dels soldats d' Apocalypse now és també un viatge al passat del país, començant pels americans, passant pels francesos -que només surten a la versió Redux - i acabant en les tribus de la jungla". A Los últimos días passa una mica el mateix: a mesura que avança l'acció, l'escenari i els personatges es tornen més primitius. "La fi del món també podria ser una oportunitat per fer un reset a les coses i tornar a un món més natural -continua el David-. Si això és massa optimista o ingenu ja és un altre tema".
De Hollywood a Catalunya
Els germans Pastor han fet el recorregut invers de molts dels seus col·legues directors: van debutar a Hollywood amb el thriller apocalíptic Infectats i després han tornat a casa per dirigir aquí el seu segon llargmetratge. "D'allà en veníem amb la guàrdia alta: els estudis deixen molt clar qui té paella pel mànec -recorda el David-. Però aquí ens hem trobat una relació molt civilitzada amb els productors. La seva preocupació és aconseguir que la pel·lícula sigui millor. I el que els mou no és només la por a perdre la feina, com a Hollywood".
I en la comparació entre els tècnics, els equips catalans també hi surten guanyant. "Rodàvem més plans al dia, més complicats i més ambiciosos", diu l'Àlex. "Et despistaves un moment i ja havien muntat el següent plànol. Pensa que venien de Lo imposible i de muntar tràvelings a la jungla". La gran incògnita no és si volen tornar a rodar aquí, sinó si serà possible. " Los últimos días es va fer amb el model antic, amb una sèrie d'ajudes que ara han desaparegut. Si haguéssim intentat fer-la un any després no hauríem pogut", conclou el David.