Els 70 anys de Narcís Comadira
Fa només tres mesos de la publicació del seu últim recull d'assaigs, 'Les paraules alades', i Narcís Comadira ja està a punt de publicar un nou llibre de poemes, 'Lent'. L'escriptor i pintor, que acaba de fer setanta anys, explica a l'ARA aquest projecte i altres en què treballa actualment
Narcís Comadira reparteix el seu temps entre l'estudi barceloní i la casa de Sant Feliu de Guíxols. Nascut a Girona l'any 1942, ciutat a la qual ha dedicat versos i fins i tot un llibre sencer, Girona. Matèria i memòria (Empúries, 1989), integrat per fragments de records i proses d'ambient -sempre nodrides de referències culturals, com passa en tota la seva obra-, Comadira segueix treballant "sense mètode ni ordre" en un escenari i en l'altre. "Ja vaig pagar la quota de disciplina quan estudiava al seminari de Girona i a Montserrat", explica, conscient que la creació artística és possible sense forçar-la excessivament. "Quan tinc la febre d'escriure ho faig i, si no, pinto. Al raconet de Sant Feliu de Guíxols, el temps és més llarg: pots anar a comprar i fer la passejada en poca estona; a Barcelona tot et pren més minuts".
El ritme creatiu de Comadira s'estira i s'arronsa, igual que passa amb la dimensió de les teles que pinta. A finals d'octubre va reunir la col·lecció d'assaigs i articles sobre literatura Les paraules alades , i ara ja té data de publicació del seu setzè llibre de poemes: el 9 de febrer. " Lent fa referència a la lentitud, però també a l'observació, i és un llibre que ha nascut sense un guió previ. Sóc un autor més de poemes que no de poemaris. Hi ha d'haver una unitat de motiu o pretext que em faci escriure, i a partir d'aquí neix el poema", explica. Lent està integrat per una trentena llarga de poemes en què Comadira conrea l'observació humana i de paisatges, sempre acotats pel moment de l'any en què el text ha estat motivat; de tant en tant apel·la a pintors que li són importants (Tintoretto, Zurbarán), i fins i tot evoca el perfum fin de siècle que desprenen composicions musicals com les Gymnopédies , d'Erik Satie. "Tanco el llibre amb un poema llarg dedicat a la Girona de quan era molt petit, una ciutat que ja no hi és". Dedicat a l'exalcalde Joaquim Nadal, La ciutat perduda comença revivint la claredat de la llum, continua amb els horts, les campanades, els trens -"que anaven cap a França / que venien de França"-, repassa les dates assenyalades i no s'oblida de les fires de bestiar, dels programes dobles als cinemes i del "pas lent dels soldats": "Hi havia una insistència una mica somorta / per part de la vida. Els anys passaven lents / i així es teixien, lentes, les ombres de la Història, / a la vella ciutat meva perduda".
L'activitat de Comadira no s'acaba aquí. Aquests dies estàs a punt d'enllestir una antologia on ressegueix els poemes que l'han impressionat més al llarg de cinc dècades llargues de lectura. "Ara Llibres em va encarregar aquesta antologia, que ha acabat convertint-se en gairebé una autobiografia poètica -comenta l'autor-. En comptes de fer un pròleg llarg i, a continuació, oferir la selecció de poemes, els he anat integrant a l'interior d'una llarg text d'unes 150 pàgines on intercalo els poemes".
El llibre, que serà publicat la pròxima tardor i que encara no té títol, combina els homenatges a poetes geogràficament propers i a d'altres que, tot i provenir de distàncies més allunyades, acaben formant part de la nostra tradició cultural gràcies a la traducció, en molts casos del mateix Comadira. "De catalans hi ha Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli i Gabriel Ferrater. D'estrangers hi he posat Charles Baudelaire, Rainer Maria Rilke, Friedrich Hölderlin i fins i tot Borís Pasternak". De l'autor rus ha triat L'estiuet de Sant Martí , poema que l'obsessiona des de la seva primera lectura, quan tenia 17 anys. "Vaig acabar fent-ne una versió en català sense saber rus, perquè no n'hi havia cap que em convencés. Sempre que en trobava una traducció en una llengua que coneixia la comprava, i feia el mateix quan veia que havia sortit una antologia poètica de Pasternak... Al final, amb tantes versions, vaig treballar la meva pròpia. No la considero una traducció, sinó una apropiació. Els poetes que t'agraden s'han de poder llegir en la teva llengua: és la manera de sentir-los pròxims".
L'antologia que Comadira ultima aquests dies permetrà repassar les seves diverses afinitats culturals. Si al batxillerat ja estava familiaritzat amb el llatí, el francès i el castellà, al curs preuniversitari va decidir-se a aprofundir en la llengua i la literatura italianes. "Als 19 anys vaig fer-hi el meu primer viatge. Si Goethe s'hi passava tot un any, nosaltres en tres setmanes vam fer un recorregut força exhaustiu", recorda. A principis de la dècada dels 70 arribarien les primeres traduccions -Arbasino i Bassani-, i a mitjan dècada dels 80 l'antologia de poesia italiana (del segle XII al XIX), de la qual apareixia un segon volum, que arribaria fins a Pasolini i Spaziani. Comadira també ha traduït del francès (Molière), de l'anglès (Lowell, Auden) i fins i tot ha publicat una versió d'himnes cristians llatins antics.
"Potser ara que he acabat aquesta antologia em decideixo a començar les memòries -diu Comadira-. Els meus límits són breus: escric poesia i articles, fonamentalment. Ja sé que per a les memòries no vull seguir una estructura cronològica, però encara em queda fer una mica de recerca".