El #MeToo fa un any. Què ha canviat?
El moviment ha entrat als jutjats i en tots els àmbits laborals
Barcelona“Hi ha hagut progrés però ha sigut insuficient, i per això el moviment #MeToo està tan enfadat. Les dones de 30 i 40 anys estan furioses perquè no s’ha avançat prou”, assegurava el maig de l’any passat l’escriptora Vivian Gornick (Nova York, 1935) quan va ser a Barcelona per participar al festival Primera Persona. El moviment #MeToo va posar de manifest la impunitat i freqüència amb què s’agredeix les dones, però el problema s’arrossega des de fa dècades. 'Assetjament sexual' és un terme encunyat per una dona fa 50 anys a Washington. I encara en parlem. El canvi social és lent, però l'últim any s’ha accelerat. Les dones, com va passar el 8 de març del 2018, quan es va celebrar la primera vaga feminista global, surten massivament al carrer arreu del món. A més, hi ha alguns canvis legislatius i el #MeToo ja fa temps que va entrar als jutjats.
Tot va començar el 5 d’octubre del 2017, ara fa un any, quan el ‘New York Times’ va publicar un article titulat ‘Harvey Weinstein va comprar durant dècades el silenci de les dones que l’acusaven d’assetjament sexual’. Menys de quatre dies després, Weinstein era acomiadat de la seva pròpia empresa. Després es van succeir els articles i reportatges que detallaven les agressions de Weinstein. Se citaven noms com els de les actrius Asia Argento, Mira Sorvino, Gwyneth Paltrow, Angelina Jolie... Com molts casos d’abusos, era de domini públic, però ningú ho denunciava. El 15 d’octubre Alyssa Milano va publicar un tuit demanant que totes les dones que havien sigut víctimes d’algun abús responguessin.
Ha tingut més de 66.000 respostes. La revista 'Time' va escollir com a persona de l'any del 2017 totes les dones que trenquen el silenci. Des d'aleshores s'han succeït les denúncies i, sota el paraigua del #MeToo, que ha rebut molts altres noms, s'han aixoplugat moltes altres dones no només del cinema, sinó de tots els àmbits laborals. A França, el mateix mes d'octubre, la periodista francesa Sandra Muller convidava a denunciar amb el 'hashtag' #BalanceTonPorc el nom i els detalls d'assetjaments sexuals viscuts en l'àmbit laboral. Als Globus d'Or les dones es van vestir de negre i va ser segurament una de les gales més feministes de la història amb un Seth Meyers que saludava així: "Bona nit, senyores i els senyors que quedin".
El #MeToo als Oscars
Salma Hayek, Ashley Judd i Annabella Sciorra, tres actrius víctimes de l'assetjament sexual de Weinstein, van reivindicar el moviment #MeToo des de l'escenari dels Oscars. "És genial tornar a veure-us a tots, ha passat molt de temps", va dir Sciorra apartada de la indústria després d'haver dit 'no' al poderós i defenestrat productor. "Aquest any molts parlen i el camí a recórrer és llarg, però lentament ha sorgit un nou camí", va dir.
El maig era l'Acadèmia Sueca la que finalment anunciava l’ajornament del premi Nobel de literatura. Ho feia gairebé sis mesos després de l’esclat de l’escàndol de presumptes abusos sexuals i filtracions del marit d’una de les acadèmiques, el dramaturg Jean-Claude Arnault. “La crisi a l’Acadèmia Sueca ha afectat adversament el Premi Nobel [...] La Fundació Nobel espera que ara l’Acadèmia Sueca dediqui tots els esforços a restaurar la seva credibilitat com la institució que atorga el guardó i que informi de les accions que portarà a terme per fer-ho”, deia l’anunci de l’ajornament del guardó, que també demanava als acadèmics que canviïn de tarannà. “Els esforços per reformar l’estructura organitzativa s’han de caracteritzar per fer créixer l’obertura cap al món exterior”, subratllen els responsables de la institució.
300 detingudes per protestar al Senat
L'últim cas públic (n'hi ha molts de menys notoris que no surten els mitjans) ha sigut el del jutge Brett Kavanaugh, acusat almenys per tres dones d'assetjament. Trump i el Partit Republicà no qüestionen la confirmació del jutge al Tribunal Suprem, un càrrec que, per cert, és vitalici. L’FBI l'investiga i les dones no callen. Ahir dijous hi va haver una protesta davant el Senat nord-americà: "Un vot per a Kavanaugh és un vot dient que les dones no importen", deia l'actriu i còmica Amy Schumer. "És igual el que passi, no ens mantindran sotmeses. Guanyarem!", deia Schumer, que va ser finalment detinguda per la policia amb 300 dones més, entre les quals també la model Emily Ratajkowski. La revolució de les dones sembla imparable. Encara s'ha de veure, però, fins a quin punt canviaran les lleis, les normes no escrites i les dinàmiques del món laboral i polític, o si s'acabarà amb la impunitat dels que durant molts anys han abusat del seu poder. És significatiu un tuit de l'activista Danielle Muscato demanant a les dones què farien si els homes tinguessin toc de queda a les nou del vespre. Ha rebut més de 8.000 respostes de dones explicant què farien si no tinguessin por de ser agredides.