L'any del triplet de La Veronal

BarcelonaEl director de La Veronal Marcos Morau té només 38 anys però la companyia ja ha superat els 15. La seva trajectòria és tan brillant com espectacular. Nascuts a l'aixopluc del Mercat de les Flors, han portat els seus singulars espectacles pels grans teatres europeus i Morau és convidat com a coreògraf resident per les companyies més importants de dansa contemporània del món, de Beijing a Göteborg o Montréal. Aquest any "la cirereta" del seu ascens és arribar a actuar a l'escenari més imponent del Festival d'Avinyó, el Palau dels Papes. Serà la primera companyia catalana en fer-ho. I hi presentaran Sonoma, l'espectacle inspirat en Buñuel que van estrenar al festival Grec de l'estiu passat i que torna al Mercat de les Flors d'aquí dues setmanes (del 22 al 25 d'abril).

Però entre actuar en el seu lloc de naixement i un dels escenaris més importants del món, aquest any La Veronal també debutarà al Teatre Nacional de Catalunya, on estrenarà de demà a diumenge Opening night, "un homenatge i un agraïment al món de l'escena", diu Morau. L'obra té un tema, que remet a "com de meravellós i fascinant és aquest univers al que ens dediquem", diu el coreògraf, però no un fil narratiu, tot i que se succeeixen escenes que són reconeixibles per a tots els espectadors d'espectacles, concerts o teatre: hi ha afinacions, tècnics, aplaudiments, assajos, fracassos, moviments d'escena... "Tot està al voltant del dispositiu escènic i tot el que hi pot succeir". De fet l'obra comença amb una ovació i una dona que dóna les gràcies, que seria el final d'un espectacle convencional, i "des de l'agraïment se submergeix en el que li passa a ella, amb un to irònic ens apropa al que passa des de que puja el telo, un viatge on has de rebutjar tota lògica i on et trobes personatges fascinants que els passen coses", diu Morau. "He intentat ser fidel a la falta de narrativa. Crec que l'espectador quan seu a la butaca pot veure l'espectacles des de diferents motors, més emocional, més intel·lectual, més experimental, i deixar-se emportar mes enllà de la lògica. Aquí no hi ha un marc concret, hi ha un passadís i portes amb diferents coses per veure".

Com en tots els espectacles de la Veronal, els referents són múltiples i els ataquen des del moviment, el so i el text. "Hi ha totes les meves obsessions", diu Morau. La Nit d'estrena de John Cassavettes, a la qual es deu el títol, assegura que només és un punt d'inspiració inicial que s'ha emportat al seu univers, un lloc, per cert, on es parlarà en francès i on sonarà música clàssica, música fosca i música que acaba sent lluminosa i solemne, com El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn.

Homenatge als inicis

A Opening night hi treballen col·laboradors de llarga durada de Morau, com l'ajudant de direcció Mònica Almirall, que fa d'intèrpret -al costat de Valentín Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, ShayPartush i Marina Rodríguez-, l'escenògraf Max Glaenzel i la figurinista Sílvia Delagneau. És ella qui recorda emocionada que fa 20 anys era acomodadora del Teatre Nacional on ara estrena a la Sala Gran. "Em fa il·lusió recordar-me a mi a la platea, durant tres anys, veient tot el que hi ha al davant i al darrera de l'escenari. Va ser llavors que vaig decidir dedicar-me a la professió. Ho veig com un homenatge als nostres inicis i a la feina d'acomodador que ens va ajudar a pagar-nos a les carrera i iniciar-nos veient el que ens agradava i no sobre l'escena". Morau li recull el guant perquè ell i Almiral també van ser acomodadors del Mercat de les Flors pràcticament fins al dia que hi van estrenar la primera peça, Rússia (2011). Dos anys després, Morau, amb 31 anys, rebia el Premio Nacional. Deu anys després seran al TNC i a Avinyó. "Després d'un any tan complicat és una molt bona notícia. Estic tranquil. No vull viure la professió com a pressió rere pressio. Vaig començar molt jove amb aquesta traca, un s'hi acostuma i li agrada", conclou el director.