Any de transició al Lliure

BarcelonaHi havia expectació per veure com resolia el ple del patronat del Teatre Lliure la crisi derivada de la dimissió del director Lluís Pasqual fa dues setmanes. N’hi havia fins i tot dins del mateix patronat, perquè va aconseguir gairebé el ple amb els representants de les quatre institucions que l’integren, artistes i fundadors vinculats a la casa com Imma Colomer, Jordi Bosch, Fermí Reixach, Guillem-Jordi Graells, Antoni Sevilla, Frederic Amat, Pere Arquillué, Àlex Rigola, Àlex Casanovas i Joan Font, a més de personalitats com Jordi Sellas, Anna Veiga, Joan-Anton Benach i Antoni Dalmau. Rosa Maria Sardà, amiga personal de Pasqual, va abandonar la reunió poc abans que finalitzés i va anunciar que també abandonaria el patronat.

Al marge d’aquesta deserció, l’any d’interinatge es preveu poc traumàtic: com es va avançar la setmana passada, les adjuntes a la direcció, Aurora Rosales per la part artística i Clara Rodríguez per la gerencial, s’ocuparan transitòriament de capitanejar el teatre fins que se’n nomeni un nou director o directora, que sortirà de la convocatòria d’un concurs públic obert a l’àmbit europeu. Tant el president del patronat, el també amic íntim de Lluís Pasqual Ramon Gomis, com la mateixa Rosales van demanar “tranquil·litat” perquè la temporada es desenvoluparà amb total normalitat.

Les dues directores van entrar al Lliure de la mà de Pasqual i ja feien rutllar el teatre en les èpoques en què ell dirigia els seus espectacles. A més, la junta de govern es reunirà amb elles mensualment. “És trist que no hi sigui Pasqual, però la temporada és la de Pasqual”, deia ahir Rosales. L’únic que cau de la programació són les obres que dirigia ell, El sueño de la vida i un monòleg. El Lorca el farà al Teatro Español amb un repartiment madrileny i amb Emma Vilarasau. Queda pendent veure què passa amb la Kompanyia Lliure durant els mesos que havia de treballar en aquest muntatge; dependrà de l’espectacle que el substitueixi. Núria Espert també ha declinat participar a El pan y la sal argumentant que té altres assajos i serà substituïda per Maria Galiana.

El patronat ha buscat la fórmula per esquivar els estatuts per poder elegir la direcció del teatre per concurs. El novembre se’n faran públiques les bases i el nom dels experts (de la casa i de fora) que integraran el jurat. La incorporació de la nova direcció encara és incerta, i podria tenir lloc a principis d’any o ja durant la temporada següent. D’això dependrà que la direcció interina embasti més o menys el cartell del curs 2019/20. Rosales vol mantenir un perfil baix: “No vull fer una línia artística, sinó donar continuïtat, perquè qui entri pugui programar una temporada en condicions. Si ve al febrer té temps”.

Una dimissió allargada

Ramon Gomis va començar la compareixença entonant un mea culpa per no haver anunciat com calia la reelecció de Pasqual i no haver reaccionat a la crisi que van iniciar les acusacions de despotisme i abusos laborals per part de l’actriu Andrea Ros contra el director. D’això fa dos mesos i mig. “L’opinió pública volia més informació”, va admetre.

Pasqual va dimitir l’1 de setembre, tot i que ahir Gomis va revelar que al juliol el director ja volia plegar. Diversos membres del patronat van demanar-li que s’ho repensés. El president del patronat va explicar que el motiu de la renúncia de Pasqual és que “no se sentia prou secundat” dins el teatre per encarar una acusació de maltractaments que “sempre ha negat i continua negant”. “I nosaltres assumim que és així”, afegia Gomis, que no va donar importància a les insinuacions que el Procés podia haver anat en contra de Pasqual. Els fets són que els treballadors del teatre van demanar una auditoria de riscos laborals i es va fer evident el divorci amb la direcció. Aquest estudi de riscos psicosocials continua el seu curs i se’n sabran els resultats d’aquí tres o quatre mesos.

Renovar de dalt a baix el teatre

El ple del patronat ahir va ser tens i intens. Hi va haver diferències sobre l’origen de la crisi i com s’ha resolt, però unanimitat a l’hora de valorar l’etapa Pasqual com a exitosa pel que fa a públic, crítica i qualitat artística. També en la necessitat que el Lliure se situï orgànicament al segle XXI. S’accelerarà la renovació que Pasqual preveia dur a terme en els seus dos anys de mandat. Els pròxims sis mesos, una comissió (formada per Frederic Amat, Imma Colomer, Guillem-Jordi Graells, Esteve León, Maria Martínez, Fermí Reixach i l’Associació d’Espectadors) proposarà uns nous estatuts que abordin qüestions com la composició del patronat i la seva renovació, la paritat de la programació i la limitació de mandats de les direccions dels òrgans de govern. El Lliure ha obert la porta a una nova etapa.